Es mostren 88939 resultats

■ bàlan

■ bàlan

masculí zoologia Gènere de crustacis cirrípedes de l’ordre dels toràcics Balanus sp , semblants als peus de cabra, però mancats de peduncle són anomenats també glans de mar
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ balan-

■ balan-

Forma prefixada del mot grec bálanos , que significa ‘gla’ o ‘gland’ Ex balanoide
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ balanç


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">balanç</title>

Etimologia: de balançar 1a font: 1371
    masculí
    1. Moviment d’oscil·lació. El balanç d’un vehicle.
    2. aeronàutica Moviment d’oscil·lació d’una aeronau entorn del seu eix longitudinal.
    3. marina, marítim Moviment d’oscil·lació transversal d’un vaixell que l’escora ara a l’una banda, ara a l’altra.
    4. prendre balanç Separar-se de la posició d’equilibri.
  2. economia i dret
    1. Document comptable que resumeix les dades referents a operacions administratives d’un patrimoni d’acord amb un sistema de comptes determinat.
    2. Estat extractat o derivat d’anotacions comptables a través del qual hom vol fer constar, comprovar o demostrar l’exactitud de les esmentades anotacions o d’un resultat de la gestió de l’empresa.
  3. Comparació de fets favorables i desfavorables. El balanç de la situació política no és gaire positiu.
  4. electroacústica Dispositiu que permet de regular les intensitats dels senyals de sortida transmesos per les dues vies d’una cadena estereofònica.
  5. física Comparació entre els estats inicial i final d’un sistema físic, atenent especialment als canvis d’alguna magnitud física.

■ balanç

masculí Moviment d’oscillació El balanç d’un vehicle aeronàutica Moviment d’oscillació d’una aeronau entorn del seu eix longitudinal marina, marítim Moviment d’oscillació transversal d’un vaixell que l’escora ara a l’una banda, ara a l’altra prendre balanç Separar-se de la posició d’equilibri economia i dret Document comptable que resumeix les dades referents a operacions administratives d’un patrimoni d’acord amb un sistema de comptes determinat Estat extractat o derivat d’anotacions comptables a través del qual hom vol fer constar, comprovar o demostrar l’exactitud de les esmentades…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ balança


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">balança</title>

Etimologia: del ll. vg. *bĭlancia, der. adjectiu del ll. td. bilanx, íd., comp. de bi- ‘dos’ i lanx ‘plat de balança’ 1a font: s. XIII
    femení
  1. [sovint en pl]
    1. metrologia Instrument que permet de mesurar la massa d’un cos per comparació amb la d’un altre, de massa definida, mitjançant la igualació o la determinació de la relació existent entre llurs pesos en un camp gravitatori qualsevol.
    2. figuradament Símbol o emblema de la justícia, que hom sol representar com una dona tapada d’ulls sostenint unes balances.
  2. per analogia Nom de diferents instruments per a mesurar forces i altres magnituds distintes de la massa.
    1. Estat d’equilibri o d’indecisió entre dues solucions oposades.
    2. ésser a la balança Estar a punt de resoldre’s una cosa.
    3. fer caure la balança Fer decidir alguna cosa; fer la balançada.
    1. astrologia Setè signe del zodíac.
    2. [en majúscula] astrologia Setena zona del zodíac que recorre el Sol en començar la tardor.
    3. [en majúscula] astronomia Constel·lació zodiacal situada entre la Verge i l’Escorpió.
  5. economia
    1. Quadre general de les relacions de dèbit i crèdit que lliguen un àmbit econòmic amb l’exterior.
    2. balança de pagaments Document comptable que recull totes les transaccions econòmiques efectuades en un país durant un temps determinat entre els seus residents i els residents de la resta del món.
    3. balança comercial En un país donat, part de la balança de pagaments que registra els intercanvis de mercaderies entre aquest país i la resta del món.
  6. jocs d’entreteniment Palanca.
  7. pesca
    1. Ormeig de pesca, anomenat també trapezi, consistent en un travesser de fusta, d’acer, etc., fixat pel centre a una llinya, de cadascun dels caps del qual penja una cameta amb un ham.
    2. Cel fixat al cap d’una canya llarga.
  8. indústria tèxtil Mecanisme semblant a una balança que en algunes màquines de la indústria tèxtil determina un moviment.

■ balança

femení sovint en pl metrologia Instrument que permet de mesurar la massa d’un cos per comparació amb la d’un altre, de massa definida, mitjançant la igualació o la determinació de la relació existent entre llurs pesos en un camp gravitatori qualsevol figuradament Símbol o emblema de la justícia, que hom sol representar com una dona tapada d’ulls sostenint unes balances per analogia Nom de diferents instruments per a mesurar forces i altres magnituds distintes de la massa Estat d’equilibri o d’indecisió entre dues solucions oposades ésser a la balança Estar a punt de resoldre’s una cosa fer…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ balançada


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">balançada</title>

Etimologia: de balança
    femení
    1. Allò que hom pesa d’una vegada en una balança.
    2. fer la balançada Fer la pesada de manera que la balança s’inclini més aviat del costat d’allò que hom pesa.
    3. fer la balançada figuradament La seva opinió va acabar de fer la balançada en la decisió presa.
  2. tecnologia Efecte produït en una peça sotmesa a rotació quan el seu centre de gravetat no és situat en l’eix.

■ balançada

femení Allò que hom pesa d’una vegada en una balança fer la balançada Fer la pesada de manera que la balança s’inclini més aviat del costat d’allò que hom pesa fer la balançada figuradament La seva opinió va acabar de fer la balançada en la decisió presa tecnologia Efecte produït en una peça sotmesa a rotació quan el seu centre de gravetat no és situat en l’eix
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ balançar

■ balançar

verb transitiu Fer balancejar algú o alguna cosa
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ balancé

■ balancé

masculí plural balancés música Pas de dansa que el ballador executa balancejant-se sobre l’un i l’altre peu sense moure’s del lloc
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ balanceig


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">balanceig</title>

Partició sil·làbica: ba_lan_ceig
Etimologia: de balancejar
    masculí
    1. Acció de balancejar o de balancejar-se;
    2. l’efecte.
  2. tecnologia Defecte degut a la no-perpendicularitat entre l’eix geomètric de l’arbre d’un cos giratori (tal com una roda dentada) i el pla de rodolament d’aquest.

■ balanceig

masculí Acció de balancejar o de balancejar-se l’efecte tecnologia Defecte degut a la no-perpendicularitat entre l’eix geomètric de l’arbre d’un cos giratori tal com una roda dentada i el pla de rodolament d’aquest
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ balancejar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">balancejar</title>

Etimologia: de balança 1a font: s. XV
    verb
  1. intransitiu Moure’s oscil·lant a un costat i a l’altre de la posició d’equilibri. L’antena balanceja.
    1. transitiu Fer balancejar (algú o alguna cosa). El vent balanceja l’antena.
    2. pronominal L’antena es balanceja.

■ balancejar

verb intransitiu Moure’s oscillant a un costat i a l’altre de la posició d’equilibri L’antena balanceja transitiu Fer balancejar algú o alguna cosa El vent balanceja l’antena pronominal L’antena es balanceja
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

balancel·la

balancel·la

femení marina, marítim Embarcació d’origen napolità, d’un pal o dos, usada com a barca de pesca o de cabotatge