Es mostren 88939 resultats

■ bandejar

■ bandejar

verb transitiu Condemnar algú a sortir d’un territori o d’un lloc proscriure Èdip va ser bandejat de Tebes figuradament Apartar, allunyar alguna cosa
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ bandejat
| bandejada


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">bandejat</title>

Etimologia: de bandejar
  1. masculí i femení Persona que ha estat bandejada d’un territori.
  2. masculí història A l’edat mitjana, malfactor, efectiu o presumpte, que havia estat reclamat, per mitjà de ban o de crida, per a presentar-se davant la cort judicial o constituir-se presoner.

■ bandejat
| bandejada

masculí i femení Persona que ha estat bandejada d’un territori masculí història A l’edat mitjana, malfactor, efectiu o presumpte, que havia estat reclamat, per mitjà de ban o de crida, per a presentar-se davant la cort judicial o constituir-se presoner
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ bander
| bandera

■ bander
| bandera

masculí i femení Baner
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ bandera


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">bandera</title>

Etimologia: del germ. gòtic bandwo ‘signe, estendard’ 1a font: s. XIII
  1. femení
    1. Tros de tela, ordinàriament rectangular, fixat per un costat a un pal o asta i que serveix com a símbol o insígnia d’una nació, d’un estat, d’una ciutat, d’una dinastia, d’una autoritat, d’un partit, d’una associació, etc., o com a signe per a identificar situacions jurídiques, militars, tècniques, etc.
    2. abaixar (o abatre) bandera figuradament Cedir, cessar de resistir.
    3. a banderes desplegades figuradament Obertament.
    4. abandonar la bandera figuradament Desertar.
    5. abús de bandera dret internacional Fet d’arborar il·lícitament una bandera en un vaixell.
    6. alçar bandera figuradament Convocar gent de guerra, fer-se cap d’una rebel·lió, d’un moviment d’opinió, etc.
    7. bandera blanca (o de pau, o parlamentària) Senyal distintiu dels parlamentaris a fi que siguin tractats com a tals per l’enemic, o hissat pel vaixell en guerra per indicar intenció de negociar la pau.
    8. bandera negra Bandera hissada per indicar la intenció de lluitar fins a la mort.
    9. jura de bandera ciències militars Pràctica tradicional militar amb què els nous membres d’una unitat prometen fidelitat a llur bandera.
    10. mudar de bandera figuradament Mudar de partit, d’opinió, etc.
    11. plantar la bandera (en un lloc) Prendre un lloc, ensenyorir-se’n, en nom de l’entitat que representa la bandera.
    12. plegar banderes figuradament Desistir d’una empresa, retirar-se en desfeta.
    13. portar alta la bandera figuradament Fer honor a un càrrec.
    14. portar la bandera (en alguna cosa) figuradament Ésser-ne el guia, el cap.
    15. retre bandera Aviar-la en senyal de respecte i de cortesia.
    16. seguir la bandera (d’algú) figuradament Militar en el partit d’algú.
  2. femení Pintura o representació dels colors de la bandera en papers, murs, insígnies, etc.
  3. femení geomorfologia En una cova, concreció de forma ondulant.
  4. femení arts gràfiques Full de més grandària que els del llibre entre els quals va intercalat, i a vegades també d’una altra qualitat, on es representen dibuixos, quadres, estadístiques, etc.
  5. femení organització militar
    1. Unitat militar que segueix una bandera.
    2. Unitat militar equivalent a un batalló.
  6. femení meteorologia Núvol que es forma a sotavent de certs pics molt alts, com una bandera blanca, en dies de vent fort.
  7. femení indústria tèxtil Conjunt de mostres de diferents dibuixos i diferents colors que són teixides en un mateix tros de roba en confeccionar un mostrari.
  8. femení transports En els antics taxímetres, placa exterior visible que quan és abaixada n’engega el mecanisme i quan és dreta el manté aturat.
  9. masculí i femení Persona que va i ve d’una banda a l’altra sense subjectar-se al treball ni a l’autoritat.

■ bandera

femení Tros de tela, ordinàriament rectangular, fixat per un costat a un pal o asta i que serveix com a símbol o insígnia d’una nació, d’un estat, d’una ciutat, d’una dinastia, d’una autoritat, d’un partit, d’una associació, etc, o com a signe per a identificar situacions jurídiques, militars, tècniques, etc abaixar o abatre bandera figuradament Cedir, cessar de resistir a banderes desplegades figuradament Obertament abandonar la bandera figuradament Desertar abús de bandera dret internacional Fet d’arborar illícitament una bandera en un vaixell alçar bandera figuradament Convocar gent de…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ banderejar

■ banderejar

verb intransitiu Moure’s, agitar-se, com una bandera que oneja al vent transitiu Fer moure com una bandera al vent intransitiu Rodar, vagar, passejar sense fer res especialment Passejar, una prostituta, en cerca de client
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ banderer
| banderera


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">banderer</title>

Etimologia: de bandera 1a font: s. XIV, Muntaner
    1. masculí i femení Persona que porta públicament la bandera d’una corporació militar, religiosa o civil.
    2. masculí història Cavaller feudal pertanyent a l’alta noblesa que tenia dret d’alçar una bandera quadrada pròpia.
  2. masculí història Pintor municipal encarregat de confeccionar banderes i penons, pintar senyals heràldics i elements decoratius en ciris, draps de respatller, etc., construir cadafals i castells per a entremesos de processó, vestuaris dels personatges que hi prenien part, pintar cortines i tota mena d’obra decorativa al servei de la ciutat o de la vila.

■ banderer
| banderera

masculí i femení Persona que porta públicament la bandera d’una corporació militar, religiosa o civil masculí història Cavaller feudal pertanyent a l’alta noblesa que tenia dret d’alçar una bandera quadrada pròpia masculí història Pintor municipal encarregat de confeccionar banderes i penons, pintar senyals heràldics i elements decoratius en ciris, draps de respatller, etc, construir cadafals i castells per a entremesos de processó, vestuaris dels personatges que hi prenien part, pintar cortines i tota mena d’obra decorativa al servei de la ciutat o de la vila
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ bandereta


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">bandereta</title>

Etimologia: de bandera 1a font: 1546
    femení
  1. Bandera petita de les que es posen en els edificis, els vaixells, etc., en dies de gala, de gran solemnitat, etc.
  2. Penell.
  3. Ensenya de drap o de paper que hom duu generalment fixada a la solapa com a distintiu de col·laboració en una capta pública.

■ bandereta

femení Bandera petita de les que es posen en els edificis, els vaixells, etc, en dies de gala, de gran solemnitat, etc Penell Ensenya de drap o de paper que hom duu generalment fixada a la solapa com a distintiu de collaboració en una capta pública
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ banderí

■ banderí

masculí Bandera petita, sovint triangular, usada com a distintiu o ornament esports banderó 2 organització militar Soldat que fa de guia en les evolucions de la infanteria, i per això porta un banderí o una banderola al capdamunt del fusell
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ banderilla

■ banderilla

femení tauromàquia Bastó de set a vuit decímetres de llarg ornat amb banderetes o tires de paper, amb una llengüeta de ferro en un cap, que els toreros claven al bescoll del toro
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ banderiller
| banderillera

■ banderiller
| banderillera

masculí i femení tauromàquia Membre de la quadrilla encarregat de clavar banderilles
Traducció