Es mostren 88940 resultats

■ be2


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">be</title><lbl type="homograph">2</lbl>

Etimologia: d’origen onomatopeic, expressiu del crit de l’anyell 1a font: s. XVIII
    masculí
    1. zoologia Qualsevol dels representants de l’espècie Ovis aries (ovella, marrà, anyell, etc.).
    2. per extensió Carn de be. Rostit de be.
  2. deixar els bens amb el llop figuradament Deixar persones o coses a la cura d’algú que n’és enemic i procurarà de perjudicar-les.
  3. i un be negre amb potes rosses! (o simplement i un be!, o i un be negre!) vulgarment Frase amb què es rebutja o menysprea una pretensió o una afirmació d’algú.



    4. Vegeu també:
    be1

■ be2

masculí zoologia Qualsevol dels representants de l’espècie Ovis aries ovella, marrà, anyell, etc per extensió Carn de be Rostit de be deixar els bens amb el llop figuradament Deixar persones o coses a la cura d’algú que n’és enemic i procurarà de perjudicar-les i un be negre amb potes rosses o simplement i un be , o i un be negre vulgarment Frase amb què es rebutja o menysprea una pretensió o una afirmació d’algú Vegeu també be 1
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ bé2


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">bé</title><lbl type="homograph">2</lbl>

Homòfon: be f, ve
Etimologia: v. bé1
    conjunció
    1. Mot usat en posició inicial per a respondre contradient una asseveració, un supòsit, qualsevol dubte possible. No fa fred? Bé t’has ben abrigat, tu! Bé podia haver dit que es casava, oi?
    2. bé ... però Prou ... però, ... però malgrat això. Bé ho sembla, però tothom diu que no.
    1. Emprat com a reforç d’altres conjuncions. Els uns o bé els altres.
    2. ara bé locució conjuntiva Per a indicar il·lació (en un raonament). Tot això és molt positiu. Ara bé, caldrà examinar-ho.
    3. doncs bé locució conjuntiva Introdueix una conseqüència que podria ésser posada en dubte, que podria ésser objectada, etc. Vam deixar-ho tot net. Doncs bé, algú ho ha tocat.
  3. si bé (o per bé que, o bé que) locució conjuntiva Encara que. Llavors estava serè, si bé no del tot. Finalment ho va fer, per bé que no li agradava. Vam fer tard, bé que ells encara no hi eren.



    4. Vegeu també:
    bé1
    bé3

■ bé2

conjunció Mot usat en posició inicial per a respondre contradient una asseveració, un supòsit, qualsevol dubte possible No fa fred Bé t’has ben abrigat, tu Bé podia haver dit que es casava, oi bé però Prou però, però malgrat això Bé ho sembla, però tothom diu que no Emprat com a reforç d’altres conjuncions Els uns o bé els altres ara bé locució conjuntiva Per a indicar illació en un raonament Tot això és molt positiu Ara bé, caldrà examinar-ho doncs bé locució conjuntiva Introdueix una conseqüència que podria ésser posada en dubte, que podria ésser objectada, etc Vam deixar-ho tot net…
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ bé3


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">bé</title><lbl type="homograph">3</lbl>

Homòfon: be f, ve
Etimologia: v. bé1
    masculí
    1. Allò que procura un avantatge, una utilitat, una satisfacció, una felicitat, un benestar. Promoure el bé dels altres. Voler bé a una persona. Qui et vol bé et farà plorar. Fer bé a tothom. Tornar bé per mal. No hi ha bé ni mal que duri cent anys.
    2. acabar en bé Acabar bé una cosa.
    3. anar per bé Millorar.
    4. bé comú ciències polítiques Conjunt de condicions de la vida social que permeten el desenvolupament col·lectiu de la societat i la realització particular de tots els seus membres.
    5. de bé a bé locució adverbial Bonament, en bona harmonia, sense exercir cap violència. Ho arreglarem de bé a bé.
    6. en (o a) bé de locució prepositiva En profit de.
    7. tenir per bé Aprovar.
  2. plural Riquesa, fortuna, patrimoni.
  3. dret
    1. Tot allò de què hom pot disposar jurídicament per a treure’n un profit o una utilitat.
    2. bé antifernal En el dret romà, bé que el marit tenia obligació de donar a la muller, en una quantitat proporcionada a la importància del dot aportat per ella al matrimoni.
    3. bé comunal Bé aprofitat i fruït exclusivament per la comunitat de veïns del municipi al qual pertany.
    4. bé del comú Bé comunal.
    5. bé de propis Bé patrimonial pertanyent a una entitat municipal.
    6. bé d’ús públic Bé de domini públic destinat directament a ús de tothom (camins, carrers, parcs, fonts, etc.).
    7. bé fungible Bé moble que pot ésser determinat pel nombre, per la mesura o pel pes i que normalment és substituïble per un altre d’equivalent (per exemple, diners).
    8. bé immoble Bé que té una situació fixa i no pot ésser desplaçat sense malmetre’s (terreny).
    9. bé moble Bé que no té una situació fixa i que pot ésser traslladat d’una banda a una altra sense que es malmeti.
    10. bé no fungible Bé moble que no pot ésser substituït per un altre.
    11. bé movent Bé moble.
    12. bé parafernal Bé propi de la dona casada, ja sia que el tingui en casar-se o que l’adquireixi després per qualsevol títol.
    13. bé relicte Bé que alguna persona deixa en vida o que ha deixat en morir.
    14. bé seent Bé immoble.
    15. bé semovent Bé moble capaç de moure’s per ell mateix (animals).
    16. bé troncal Bé que una persona ha rebut de la seva família (en contraposició als adquirits o guanyats pel propi esforç).
  4. economia Cadascun dels mitjans obtinguts a partir de la natura pel procés econòmic de la producció, a través del treball, utilitzats pels homes per a satisfer llurs necessitats. Béns de producció. Béns de consum.
    1. Allò que constitueix la perfecció, especialment la perfecció moral. Fer el bé. Dir bé.
    2. filosofia Allò que constitueix la perfecció d’un ésser, considerada com a tal o com a fi d’un altre ésser que la desitja en tant que se li pot satisfer una necessitat o una mancança.
    3. de bé locució adjectiva Que practica el bé, honrat. Són gent de bé. Una dona, un home de bé.
    4. pensar bé (d’algú) Pensar que és bo, honrat, etc.
  6. bé de Déu Dit per a ponderar l’abundor i l’excel·lència d’alguna cosa. Quin bé de Déu de cireres que té aquest arbre!



    7. Vegeu també:
    bé1
    bé2

■ bé3

masculí Allò que procura un avantatge, una utilitat, una satisfacció, una felicitat, un benestar Promoure el bé dels altres Voler bé a una persona Qui et vol bé et farà plorar Fer bé a tothom Tornar bé per mal No hi ha bé ni mal que duri cent anys acabar en bé Acabar bé una cosa anar per bé Millorar bé comú ciències polítiques Conjunt de condicions de la vida social que permeten el desenvolupament collectiu de la societat i la realització particular de tots els seus membres de bé a bé locució adverbial Bonament, en bona harmonia, sense exercir cap violència Ho arreglarem de bé a bé en o a bé…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ beabà

■ beabà

masculí plural beabàs Beceroles No saber ni el beabà
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ beaces


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">beaces</title>

Partició sil·làbica: be_a_ces
Etimologia: del ll. vg. bisaccia, pl. neutre de bisaccium ‘doble sac’, der. de saccus, ‘sac’ 1a font: s. XV
    femení plural
  1. Alforja petita que porten a l’espatlla els mendicants, els pastors, etc.
  2. Alforja que hom posa sobre l’esquena d’una haveria.

■ beaces

femení plural Alforja petita que porten a l’espatlla els mendicants, els pastors, etc Alforja que hom posa sobre l’esquena d’una haveria
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ bearnès
| bearnesa

■ bearnès
| bearnesa

adjectiu i masculí i femení De Bearn país d’Occitània o del bearnès dialecte masculí lingüística Dialecte gascó parlat sobretot al territori de Bearn
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ beat
| beata


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">beat</title>

Partició sil·làbica: be_at
Etimologia: del ll. beatus, -a, -um ‘feliç’ 1a font: s. XIV
  1. adjectiu i masculí i femení
    1. Benaventurat, feliç.
    2. catolicisme Dit de la persona beatificada per l’Església.
    3. cristianisme Dit del benaventurat que frueix de la visió beatífica.
  2. femení
    1. Dona que porta hàbit religiós sense viure en comunitat ni seguir cap regla determinada, o que viu retirada sense, però, pertànyer a cap comunitat religiosa.
    2. Dona que viu amb altres en comunitat sota una certa regla.
  3. masculí i femení Persona molt devota, que freqüenta molt les esglésies i els llocs de devoció, que té una devoció estreta i minuciosa.

■ beat
| beata

adjectiu i masculí i femení Benaventurat, feliç catolicisme Dit de la persona beatificada per l’Església cristianisme Dit del benaventurat que frueix de la visió beatífica femení Dona que porta hàbit religiós sense viure en comunitat ni seguir cap regla determinada, o que viu retirada sense, però, pertànyer a cap comunitat religiosa Dona que viu amb altres en comunitat sota una certa regla masculí i femení Persona molt devota, que freqüenta molt les esglésies i els llocs de devoció, que té una devoció estreta i minuciosa
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ beatamaria

■ beatamaria

femení botànica Segell de Salomó
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ beateri

■ beateri

masculí catolicisme Casa on viuen beates en comunitat
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ beateria

■ beateria

femení Qualitat de beat 3
Informació complementària
Traducció