Es mostren 88939 resultats

blue-jeans*


<title type="display" xml:lang="estrangerisme">blue-jeans</title>

[Abans de l’Ortografia de l’IEC del 2017 s’escrivia blue jeans]

Pronúncia: blùdʒíns
Etimologia: mot angl. nord-americà, de blue ‘blau’ i jeans, grafia corresponent a la pronúncia angl. de Gênes ‘Gènova’, d’on importaven la sarja de Nimes, de què es feien els pantalons 1a font: s. XIX
masculí plural indumentària Texans (v. texà).

blue-jeans*

masculí plural indumentària Texans v texà
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ blues*


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display" xml:lang="estrangerisme">blues</title>

Pronúncia: blús
Etimologia: de l’angl. nord-americà blues (1912), especialització de sentit pels negres nord-americans de blues (devils) ‘(dimonis) blaus’, que significa les fantasies extàtiques i malencòniques dels negres
masculí música Gènere poeticomusical del folklore negre americà, de tema personal i de llengua gairebé exclusivament anglesa.

■ blues*

masculí música Gènere poeticomusical del folklore negre americà, de tema personal i de llengua gairebé exclusivament anglesa
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ bluf


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">bluf</title>

Etimologia: de l’angl. bluff, de creació expressiva
    masculí
  1. jocs d’entreteniment Catxa, especialment en el pòquer.
  2. per extensió Acció de voler fer veure que quelcom és molt més important, molt més valuós, etc., que no és.

■ bluf

masculí jocs d’entreteniment Catxa, especialment en el pòquer per extensió Acció de voler fer veure que quelcom és molt més important, molt més valuós, etc, que no és
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

blútxer

blútxer

masculí indumentària Sabata de cordons en què una part de la talonera se superposa a la pala
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ bo1

■ bo1

interjecció xo Vegeu també bo 3 bo 2
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ bo2


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">bo</title><lbl type="homograph">2</lbl>

Etimologia: v. bo3
    masculí
  1. Bitllet, aval, etc., en què és indicat que una quantitat, una almoina, etc., ha d’ésser lliurada al portador. Demanar un bo per a degustar un nou producte.
  2. economia Títol de deute emès per l’estat o per una societat financera amb l’obligació de tornar els diners obtinguts en préstec, més uns interessos predeterminats, al final d’un període fixat.



    3. Vegeu també:
    bo3
    bo1

■ bo2

masculí Bitllet, aval, etc, en què és indicat que una quantitat, una almoina, etc, ha d’ésser lliurada al portador Demanar un bo per a degustar un nou producte economia Títol de deute emès per l’estat o per una societat financera amb l’obligació de tornar els diners obtinguts en préstec, més uns interessos predeterminats, al final d’un període fixat Vegeu també bo 3 bo 1
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ bo3
| bona


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">bo</title><lbl type="homograph">3</lbl>

Etimologia: del ll. bŏnus, -a, -um, íd. 1a font: s. XII, Hom.
    [bon quan precedeix un substantiu masculí o un infinitiu]
  1. adjectiu
    1. Que reporta utilitat, satisfacció (avantatjós, útil, convenient, favorable). Un bon amic. Un dinar molt bo.
    2. bon dia (i bona hora), bona nit (i bona hora) Fórmules de salutació.
    3. donar (o fer) bo (de fer alguna cosa) usat absolutament Causar satisfacció, ésser plaent.
  2. adjectiu Que encara serveix, no deteriorat. Això té molts anys, però encara és bo.
  3. adjectiu Adequat a un fi assenyalat o proposat, que satisfà el seu objecte. Un terreny bo per a l’horta.
  4. adjectiu
    1. Fàcil, còmode (de fer). Un llegum bo de coure. Un cistell bo de portar. Una excursió bona de fer.
    2. de bon dir (o fer, etc.) Fàcil de dir, de fer, etc. Una feina de bon fer. Un cistell que fa de bon portar.
  5. adjectiu figuradament
    1. Que excel·leix en el seu gènere, que posseeix en alt grau les qualitats desitjables. Un bon alumne. Una bona novel·lista.
    2. bona mar Mar tranquil·la.
    3. bon cap Cap ben organitzat.
    4. ésser de bona família Ésser d’una família considerada distingida, de bona reputació.
    5. fer bo Fer bon temps.
    6. fer bon temps Ésser agradable el temps.
    7. fer (quelcom) bo (quelcom) irònicament Ésser una cosa molt pitjor que una altra. Tenia una amargor que feia bo el fel.
    8. tenir bona cama Ésser caminador.
    9. tenir la bona Estar de bon humor.
    10. tenir la bona Estar de sort.
    11. tenir-ne de bones Tenir bons acudits.
    1. adjectiu Millor (per oposició a un altre de considerat pitjor). Portar la roba bona quan és festa.
    2. masculí i femení A les pel·lícules sempre guanyen els bons.
    3. cara bona (o costat bo) Dret, anvers. El setí té la cara bona molt brillant.
    4. el bo i millor La part més selecta, més triada, d’una cosa; la flor i nata. Vam menjar del bo i millor. El bo i millor de la societat.
  7. adjectiu
    1. Sa. Estar bo. No podrà sortir de casa fins que estarà ben bona.
    2. bo i sa Sa i estalvi.
    3. estigueu bons (o estigui bo) Fórmules de comiat.
    1. adjectiu Caracteritzat per la bondat moral. Era molt bon home. Una bona persona.
    2. fer de bo (a algú amb un altre) Intercedir a favor seu (prop d’aquest).
    3. home bo Mitjancer en els judicis de conciliació.
  9. adjectiu
    1. Terme d’afecció. Ep, vós, bon home!
    2. bon home (o simplement bo) Home simple, crèdul. No tingueu por que ell s’adoni de res: és un bon home. El bo d’en Pep.
    1. adjectiu En excés més aviat que en defecte, no petit, considerable, complet. Fer bona mesura, bon pes. Un trajecte de tres hores bones.
    2. aquesta sí que és bona irònicament Expressió amb què hom comenta una cosa considerada sorprenent, inesperada, intolerable o desenraonada. Aquesta sí que és bona... Ara em vens a felicitar després del mal que m’has fet.
    3. fer-la bona Fer-la grossa, fer un disbarat.
    4. la bona jocs d’entreteniment En alguns jocs de pilota, jugada de desempat d’una partida. Juguem a deu i la bona.
  11. adjectiu i interjecció
    1. Indica l’aprovació.
    2. Marca una sorpresa desagradable. Bo: ara s’han apagat els llums!
  12. a la bona de Déu locució adverbial De qualsevol manera, sense norma, a l’atzar.
  13. al bo de locució adverbial Al mig de, ja començada (una cosa). Anar-se’n al bo de la reunió.
  14. a les bones locució adverbial Amistosament, per la persuasió, no recorrent a mitjans restrictius.
  15. bo i locució adverbial Locució usada per a emfatitzar un adjectiu, un adverbi, un gerundi o un participi. Treballaven bo i cantant.
  16. bona cosa Molt.
  17. de bo (o de bo de bo) locució adverbial De debò, de veres.
  18. de bon matí Molt de matí.
  19. de bon principi locució adverbial Des del començament.
  20. tenir de bo (en algun lloc o prop d’algú) Ésser-hi influent.



    21. Vegeu també:
    bo2
    bo1

■ bo3
| bona

bon quan precedeix un substantiu masculí o un infinitiu adjectiu Que reporta utilitat, satisfacció avantatjós, útil, convenient, favorable Un bon amic Un dinar molt bo bon dia i bona hora , bona nit i bona hora Fórmules de salutació donar o fer bo de fer alguna cosa usat absolutament Causar satisfacció, ésser plaent adjectiu Que encara serveix, no deteriorat Això té molts anys, però encara és bo adjectiu Adequat a un fi assenyalat o proposat, que satisfà el seu objecte Un terreny bo per a l’horta adjectiu Fàcil, còmode de fer Un llegum bo de coure Un cistell bo de portar Una excursió…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ boa


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">boa</title>

Partició sil·làbica: bo_a
Etimologia: del ll. boa ‘serp d’aigua’ 1a font: 1868, DLCo.
femení zoologia Nom aplicat a diverses espècies de serps de la família dels boids de grans dimensions i de cos robust i potent, entre les quals es destaquen les del gènere Eunectes anomenades anacondes.

■ boa

femení zoologia Nom aplicat a diverses espècies de serps de la família dels boids de grans dimensions i de cos robust i potent, entre les quals es destaquen les del gènere Eunectes anomenades anacondes
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ boà


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">boà</title>

Partició sil·làbica: bo_à
Etimologia: del fr. boa, íd., aplicat a un abrigall enroscat al coll com una serp boa, amb conservació del mateix accent francès del mot
masculí [plural boàs] Abrigall de pell, de plomes, etc., en forma de serpent que les dones porten entorn del coll.

■ boà

masculí plural boàs Abrigall de pell, de plomes, etc, en forma de serpent que les dones porten entorn del coll
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

boada

boada

femení dialectal alcavor 2