Es mostren 88939 resultats

■ call3

■ call3

masculí història En les ciutats i viles medievals catalanes, zona habitada per jueus Vegeu també call 1 call 2
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ cal·la

■ cal·la

femení botànica Gènere de plantes herbàcies perennes de la família de les aràcies Calla sp , de fulles grosses i ovades i d’espata curta i ellíptica, més llarga que l’espàdix Lliri blanc
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ callada

■ callada

femení El fet de callar Durant la callada del vent, plogué a la callada locució adverbial Calladament va de callada Se suposa, no cal dir-ho
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ calladament

■ calladament

adverbi D’una manera callada, sense parlar, sense soroll
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ callament

■ callament

masculí Silenci
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ callantívol
| callantívola

■ callantívol
| callantívola

adjectiu Silenciós, callat
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ callar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">callar</title>

Etimologia: del ll. vg. *callare ‘abaixar (la veu)’ del gr. khaláō ‘amollo, abaixo’ 1a font: c. 1200, Hom.
    verb
  1. intransitiu
    1. No parlar, no dir res, guardar silenci. Aquell home no calla mai. Sempre callava per no ofendre.
    2. Parar d’emetre les seves veus els animals. Els ocells callaven.
    3. figuradament Callar els vents, la mar, el bosc.
    4. callar com un mort No dir absolutament res.
    5. callar i fer la seva Obrar calladament, vencent els obstacles i seguint la pròpia voluntat.
    6. fer callar (algú) Reduir-lo al silenci.
    7. fer callar (algú) figuradament En una discussió, deixar-lo sense arguments, convèncer-lo.
    8. qui calla consent (o hi consent) Frase amb què hom justifica una acció feta sense permís, però que tampoc no ha estat expressament prohibida.
  2. transitiu Servar silenci (sobre alguna cosa), deixar de dir (alguna cosa). Callar una veritat. Una equivocació tan gran no es pot callar.

■ callar

verb intransitiu No parlar, no dir res, guardar silenci Aquell home no calla mai Sempre callava per no ofendre Parar d’emetre les seves veus els animals Els ocells callaven figuradament Callar els vents, la mar, el bosc callar com un mort No dir absolutament res callar i fer la seva Obrar calladament, vencent els obstacles i seguint la pròpia voluntat fer callar algú Reduir-lo al silenci fer callar algú figuradament En una discussió, deixar-lo sense arguments, convèncer-lo qui calla consent o hi consent Frase amb què hom justifica una acció feta sense permís, però que tampoc no ha estat…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ callat
| callada

■ callat
| callada

adjectiu Que no parla gaire, especialment que sap guardar silenci quan convé És una noieta molt callada Que està en silenci Nit callada
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

calldetenenc
| calldetenenca

calldetenenc
| calldetenenca

adjectiu i masculí i femení De Calldetenes Osona
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ callera

■ callera

femení gimnàstica Peça de pell que, subjectada a la base dels dits i al canell, cobreix el palmell de la mà i serveix per a protegir-la de la fricció amb l’aparell gimnàstic
Traducció