Es mostren 88939 resultats

cansera

cansera

femení dialectal Cansament gran
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ cansós
| cansosa

■ cansós
| cansosa

adjectiu Que cansa de fer fatigant Una pujada cansosa
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

cant.

cant.

abreviatura cantonada
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ cant1


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">cant</title><lbl type="homograph">1</lbl>

Homòfon: can, kan
Etimologia: del ll. cantŭs, -ūs, íd., der. abstracte de canĕre ‘cantar’ (supí cantum) 1a font: s. XIV, Llull
    masculí
    1. música Acció i art de proferir sons musicals amb la veu ja sigui vocalitzant, taral·larejant o articulant paraules.
    2. Sèrie de sons musicals que hom emet quan canta.
    3. per analogia El cant dels ocells. El cant de la cigala, del grill.
    4. música Melodia principal en un fragment o una peça musical de diverses parts.
    5. música Composició vocal o instrumental d’una forma musical indeterminada.
    6. música Música de cant d’un caràcter determinat. Cant pla. Cant flamenc.
    7. cant del cigne figuradament Darrera obra d’un músic, d’un poeta, d’un orador.
    8. cant de sirena figuradament Paraules falses, aduladores.
    9. cant d’orgue música Polifonia.
  2. literatura
    1. Cadascuna de les parts en què és dividit un poema.
    2. Nom que hom aplica a composicions poètiques molt diverses.
    3. plural Versos, especialment èpics, heroics. Els cants d’Homer.



    3. Vegeu també:
    cant2

■ cant1

masculí música Acció i art de proferir sons musicals amb la veu ja sigui vocalitzant, tarallarejant o articulant paraules Sèrie de sons musicals que hom emet quan canta per analogia El cant dels ocells El cant de la cigala, del grill música Melodia principal en un fragment o una peça musical de diverses parts música Composició vocal o instrumental d’una forma musical indeterminada música Música de cant d’un caràcter determinat Cant pla Cant flamenc cant del cigne figuradament Darrera obra d’un músic, d’un poeta, d’un orador cant de sirena figuradament Paraules falses, aduladores cant d’orgue…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ cant2

■ cant2

masculí anatomia animal Angle d’unió de les parpelles Vegeu també cant 1
Gran Diccionari de la llengua catalana

cant-

cant-

Forma prefixada del mot grec kanthós , que significa ‘cantó, glàndula lacrimal’ Ex cantectomia
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ cantabile*

■ cantabile*

masculí música En una composició, fragment melòdic que hom canta oposat a recitat
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ cantable

■ cantable

adjectiu Que pot ésser cantat
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ càntabre
| càntabra


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">càntabre</title>

Etimologia: del ll. Cantaber, -bra, -brum, íd.
  1. adjectiu i masculí i femení De Cantàbria.
  2. història
    1. masculí i femení Individu d’un grup de pobles preromans establerts a la costa del nord de la península Ibèrica.
    2. adjectiu Relatiu o pertanyent als càntabres.

■ càntabre
| càntabra

adjectiu i masculí i femení De Cantàbria història masculí i femení Individu d’un grup de pobles preromans establerts a la costa del nord de la península Ibèrica adjectiu Relatiu o pertanyent als càntabres
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

cantabrià
| cantabriana


<title type="display">cantabrià</title>

Partició sil·làbica: can_ta_bri_à
    estratigrafia
  1. adjectiu Relatiu o pertanyent al cantabrià.
  2. masculí Unitat amb valor d’estatge (i edat) de l’estefanià superior, situada damunt el westfalià D i sota l’estefanià A.

cantabrià
| cantabriana

estratigrafia adjectiu Relatiu o pertanyent al cantabrià masculí Unitat amb valor d’estatge i edat de l’estefanià superior, situada damunt el westfalià D i sota l’estefanià A