Es mostren 88940 resultats

■ cap-roig


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">cap-roig</title>

Partició sil·làbica: cap-roig
Etimologia: de cap1 i roig 1a font: s. XV
    masculí
  1. ictiologia Peix perciforme de la família dels escorpènids (Scorpaena scrofa), sovint confós amb l’escórpora pel mimetisme, però té un color més vermellós i no tan tacat.
  2. ornitologia Ànec gavatx.

■ cap-roig

masculí ictiologia Peix perciforme de la família dels escorpènids Scorpaena scrofa , sovint confós amb l’escórpora pel mimetisme, però té un color més vermellós i no tan tacat ornitologia Ànec gavatx
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ cap-rossenc
| cap-rossenca

■ cap-rossenc
| cap-rossenca

adjectiu Que té els cabells rossos
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

cap-sautor

cap-sautor

masculí heràldica Peça composta formada per la combinació d’un cap i d’un sautor
Gran Diccionari de la llengua catalana

cap-xebró

cap-xebró

masculí heràldica Peça composta que resulta de la combinació d’un cap i d’un xebró
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ capa


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">capa</title>

Etimologia: del ll. td. cappa, íd., d’origen incert, probablement d’una llengua no itàlica 1a font: s. XIII
    femení
    1. indumentària Peça de roba, llarga, folgada, oberta de davant i sense mànigues, que hom porta tirada a les espatlles cobrint el vestit. Embolicar-se amb la capa. Una capa madrilenya. Capa d’aigua, de pluja. Capa de caputxa. Capa torera.
    2. aguantar la capa figuradament Vigilar que no siguin destorbats els que fan alguna cosa no permesa, especialment estar, anar, amb dos que festegen.
    3. capa pluvial litúrgia Vestidura, en forma de capa i amb caputxa més o menys transformada, que usa el celebrant en algunes cerimònies litúrgiques.
    4. de capa i espasa locució adjectiva història En la monarquia hispànica, a partir del segle XVI fins a la fi de l’Antic Règim, dit del conseller o oficial reial que pertanyia a l’estament militar.
    5. de capa i espasa locució adjectiva catolicisme A la cort pontifícia, dit del cambrer secret o d’honor laic.
    6. sota la capa del cel (o del sol) figuradament En aquest món. És el pocavergonya més gran que hi ha sota la capa del cel.
    7. tirar la capa al toro figuradament Prendre una decisió enèrgica, obrant sense miraments.
    1. Pretext, aparença que serveix per a dissimular alguna cosa. Amb aquella capa d’innocència enganya tothom.
    2. sota capa de locució prepositiva Sota pretext de.
    1. per analogia Drap, fulla, etc., amb què hom envolta i cobreix certes coses.
    2. marina, marítim Tros de lona enquitranada que envolta el pal d’un vaixell en la proximitat de la coberta i que, clavada a aquesta, impedeix que entri aigua per l’enfogonament.
    1. Extensió uniforme d’una substància que cobreix alguna cosa. Una capa de guix, de vernís. Poseu-hi una capa de mantega i una altra de sucre.
    2. Tel que es forma en alguns líquids (vi, llet, brou, etc.).
    3. pintura Cadascuna de les aplicacions de color que hom dona d’una sola vegada damunt qualsevol superfície, anomenada també mà.
    4. pintura Cadascun dels estrats que formen la realització d’un quadre.
    1. Cadascuna de diverses zones superposades. Capes del terreny, de l’atmosfera. Les capes profundes de l’oceà.
    2. física atòmica En un àtom, nivell d’energia que pot ésser atribuït a un electró cortical o a diversos en funció de llur nombre quàntic principal.
    3. geologia Estrat.
  6. sociologia Estrat social.
  7. dret marítim Gratificació que els noliejadors donaven al capità d’un vaixell per estimular el seu zel en l’execució del contracte.
  8. marina, marítim
    1. Disposició adoptada pel sistema propulsor i el timó durant un temporal, per tal d’aconseguir que el vaixell no avanci pràcticament gens i es formi una zona de calma a sobrevent.
    2. posar-se a la capa Efectuar les maniobres necessàries per tal que un vaixell resti a la capa.

■ capa

femení indumentària Peça de roba, llarga, folgada, oberta de davant i sense mànigues, que hom porta tirada a les espatlles cobrint el vestit Embolicar-se amb la capa Una capa madrilenya Capa d’aigua, de pluja Capa de caputxa Capa torera aguantar la capa figuradament Vigilar que no siguin destorbats els que fan alguna cosa no permesa, especialment estar, anar, amb dos que festegen capa pluvial litúrgia Vestidura, en forma de capa i amb caputxa més o menys transformada, que usa el celebrant en algunes cerimònies litúrgiques de capa i espasa locució adjectiva història En la monarquia hispànica,…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ capaç


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">capaç</title>

Etimologia: del ll. capax, -ācis ‘que té molta cabuda, capaç’, der. de capĕre ‘contenir, encabir’ 1a font: c. 1500
    adjectiu
    1. Que té capacitat per a contenir fins a un límit determinat. Un vagó capaç per a vuitanta persones.
    2. figuradament Una dona capaç de grans virtuts.
    1. Que té capacitat, aptitud o disposició per a fer alguna cosa. És capaç de parlar una hora seguida.
    2. per analogia Una fortalesa capaç de resistir els atacs de l’enemic.
  3. Que té poder o capacitat legal. Capaç de testar.
  4. Que té talent, qualitats, que és instruït. És un noi molt capaç.
  5. ésser capaç de Ésser possible que s’esdevingui quelcom. Amb aquest cel tan llis, és capaç de nevar.

■ capaç

adjectiu Que té capacitat per a contenir fins a un límit determinat Un vagó capaç per a vuitanta persones figuradament Una dona capaç de grans virtuts Que té capacitat, aptitud o disposició per a fer alguna cosa És capaç de parlar una hora seguida per analogia Una fortalesa capaç de resistir els atacs de l’enemic Que té poder o capacitat legal Capaç de testar Que té talent, qualitats, que és instruït És un noi molt capaç ésser capaç de Ésser possible que s’esdevingui quelcom Amb aquest cel tan llis, és capaç de nevar
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ capacímetre

■ capacímetre

masculí electrotècnia Aparell per a mesurar capacitats
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ capacitació

■ capacitació

femení Acció de capacitar l’efecte
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ capacitar

■ capacitar

verb transitiu Habilitar algú per a fer alguna cosa
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ capacitat


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">capacitat</title>

Etimologia: del ll. capācĭtas, -ātis, íd. 1a font: c. 1400
    femení
    1. Propietat de poder contenir fins a un límit determinat. El nou pantà té una capacitat de 300 milions de m3.
    2. aforament 2. Aquest cinema té una capacitat per a cent persones.
    3. informàtica Nombre de caràcters, mots o altra unitat de mesura que una memòria pot contenir.
    4. capacitat d’un canal telecomunicacions Valor característic d’un canal de comunicació.
    5. capacitat vital fisiologia Quantitat d’aire expulsat per una expiració forçada després d’una inspiració profunda.
    1. Aptitud, disposició o suficiència per a fer alguna cosa.
    2. Talent, disposició per a comprendre bé les coses.
    3. lingüística Coneixença que el parlant té dels recursos de la llengua; competència.
    4. psicologia Plena potencialitat d’un individu per a l’execució d’una tasca física o intel·lectual o per a l’exercici d’una funció professional.
    5. capacitat de treball Capacitat (d’un individu) per a fer molta feina en poc temps.
  3. dret Aptitud genèrica per a ésser subjecte de relacions jurídiques.
  4. electrotècnia i termodinàmica
    1. Nom de certes magnituds elèctriques o tèrmiques.
    2. Magnitud que expressa l’aptitud que tenen els conductors d’emmagatzemar electricitat en forma de càrrega elèctrica.
    3. En un acumulador, quantitat d’electricitat màxima que pot emmagatzemar.
    4. capacitat calorífica En sentit ampli, quantitat de calor necessària per a augmentar en un grau la temperatura d’un cos.
  5. hidrologia i geologia Cabal sòlid màxim que pot transportar un curs d’aigua a una velocitat determinada.
  6. pedologia Quantitat d’aigua o d’altres substàncies que un sòl absorbeix, conté o bescanvia.

■ capacitat

femení Propietat de poder contenir fins a un límit determinat El nou pantà té una capacitat de 300 milions de m 3 aforament 2 Aquest cinema té una capacitat per a cent persones informàtica Nombre de caràcters, mots o altra unitat de mesura que una memòria pot contenir capacitat d’un canal telecomunicacions Valor característic d’un canal de comunicació capacitat vital fisiologia Quantitat d’aire expulsat per una expiració forçada després d’una inspiració profunda Aptitud, disposició o suficiència per a fer alguna cosa Talent, disposició per a comprendre bé les coses lingüística Coneixença…
Informació complementària
Traducció