Es mostren 88939 resultats

■ carritxera

■ carritxera

femení botànica càrritx
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

carró


<title type="display">carró</title>

Mot emprat en l’expressió fer carró locució verbal En la petanca, tirar la bola de tal manera que vagi a parar directament sobre la bola contrària, desplaçant-la i ocupant exactament el seu lloc.

carró

Mot emprat en l’expressió fer carró locució verbal En la petanca, tirar la bola de tal manera que vagi a parar directament sobre la bola contrària, desplaçant-la i ocupant exactament el seu lloc
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ carro


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">carro</title>

Etimologia: del ll. carrus ‘carro de quatre rodes’, d’origen gal 1a font: s. XIV, Muntaner
    masculí
    1. Vehicle per a transportar càrrega que consisteix en un marc o caixa proveït d’una perxa o de dues vares on van enganxats els animals i d’un fusell fixat a la part inferior, als extrems del qual giren lliures dues rodes.
    2. para el carro! figuradament i col·loquialment Expressió amb què hom demana a algú que no continuï dient coses improcedents en un moment de furor.
    3. perquè el carro marxi, cal untar les rodes figuradament Frase que significa que per a obtenir alguna cosa cal donar diners o fer presents.
  2. agricultura Carret.
  3. folklore Carruatge gros decorat amb personatges simbòlics, amb disfresses, etc., que figura en les mascarades, les cavalcades, etc. Els carros que desfilaven a la rua.
  4. història
    1. Carruatge lleuger per a la guerra, les desfilades, etc., obert per darrere, tirat per dos cavalls o per quatre i en el qual el conductor es tenia dret.
    2. figuradament El carro del Sol, de l’Aurora.
    3. carro de dos cavalls biga2.
    4. carro de quatre cavalls Quadriga.
    5. carro falçat Carro que era emprat en el combat i que tenia les rodes guarnides de falçs per a destrossar els enemics al seu pas.
    1. tecnologia Òrgan d’una màquina dotat de moviment de translació, destinat a transportar una eina, un element, etc., d’un lloc a un altre de la màquina.
    2. carro alimentador de paper màquines i instruments d’oficina En les màquines d’escriure i en les impressores, corró metàl·lic revestit de cautxú en què se subjecta el paper per a escriure.
  6. carro de combat armament Tanc.

■ carro

masculí Vehicle per a transportar càrrega que consisteix en un marc o caixa proveït d’una perxa o de dues vares on van enganxats els animals i d’un fusell fixat a la part inferior, als extrems del qual giren lliures dues rodes para el carro figuradament i colloquialment Expressió amb què hom demana a algú que no continuï dient coses improcedents en un moment de furor perquè el carro marxi, cal untar les rodes figuradament Frase que significa que per a obtenir alguna cosa cal donar diners o fer presents agricultura Carret folklore Carruatge gros decorat amb personatges simbòlics, amb…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ carroll

■ carroll

masculí Raïm, carràs especialment bagot 1
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ carronada

■ carronada

femení marina de guerra Peça d’artilleria naval apareguda al segle XVIII, de gran calibre i de poca longitud
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ carronya


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">carronya</title>

Etimologia: de l’it. carogna, d’un ll. *carōnĕa, der. d’un arcaic caro, *carōnis ‘carn’; o del gr. kharṓneia ‘caverna pudent a l’infern’, der. de Kharōn ‘Caront’, el mític barquer 1a font: 1839, DLab.
    femení
  1. Cos d’un animal mort que resta abandonat i ja comença a podrir-se.
  2. Mot injuriós per a designar una persona vella o inútil, fastigosa, peresosa, gasiva.

■ carronya

femení Cos d’un animal mort que resta abandonat i ja comença a podrir-se Mot injuriós per a designar una persona vella o inútil, fastigosa, peresosa, gasiva
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ carronyaire

■ carronyaire

adjectiu Que s’alimenta de carronyes masculí zoologia Animal carronyaire
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ carronyer
| carronyera

■ carronyer
| carronyera

adjectiu i masculí carronyaire
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ carròs
| carrossa

■ carròs
| carrossa

adjectiu Dit de la porta o peça mòbil que no gira o que no actua suaument
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ carrossa


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">carrossa</title>

Etimologia: de l’it. carrozza, íd. 1a font: s. XVI
    femení
    1. Cotxe de cerimònia, suspès sobre molles, de quatre rodes, que té davant la caixa un seient elevat per al cotxer i sovint un replanell darrere per a anar-hi els lacais.
    2. folklore Vehicle gran, decorat i amb personatges guarnits, que és utilitzat en les desfilades de certs dies de festa. Les carrosses dels Reis Mags.
  2. figuradament Rossa, carronya.
  3. plural Arrels de canya arrossegades a mar per les riuades.
  4. marina, marítim Carcassa de ferro que sosté una lona, emprada per a protegir alguna cosa de la intempèrie.

■ carrossa

femení Cotxe de cerimònia, suspès sobre molles, de quatre rodes, que té davant la caixa un seient elevat per al cotxer i sovint un replanell darrere per a anar-hi els lacais folklore Vehicle gran, decorat i amb personatges guarnits, que és utilitzat en les desfilades de certs dies de festa Les carrosses dels Reis Mags figuradament Rossa, carronya plural Arrels de canya arrossegades a mar per les riuades marina, marítim Carcassa de ferro que sosté una lona, emprada per a protegir alguna cosa de la intempèrie
Informació complementària
Traducció