Es mostren 88940 resultats

■ clatell


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">clatell</title>

Etimologia: alteració de clotell 1a font: 1803, DEst.
    masculí
  1. anatomia Part posterior del coll.
  2. caure de clatell Caure d’esquena.
  3. ésser net de clatell figuradament Ésser molt espavilat.
  4. tenir (o portar) llana al clatell figuradament Ésser fàcil d’enganyar, ésser excessivament creient.

■ clatell

masculí anatomia Part posterior del coll caure de clatell Caure d’esquena ésser net de clatell figuradament Ésser molt espavilat tenir o portar llana al clatell figuradament Ésser fàcil d’enganyar, ésser excessivament creient
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ clatellada

■ clatellada

femení Cop de mà al clatell bescollada figuradament i colloquialment Fet d’haver de pagar més del que hom esperava La factura de la reparació del cotxe ha estat una clatellada
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ clatellejar

■ clatellejar

verb transitiu Donar clatellades Sa mare l’ha clatellejat
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ clatellera

■ clatellera

femení Tros de drap cordat a la part posterior del capell, de la gorra, etc, per a protegir el clatell contra els raigs del sol, etc Clatell gras i fort
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ clatellot

■ clatellot

masculí Cop al clatell
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ clatellut
| clatelluda

■ clatellut
| clatelluda

adjectiu Que té el clatell gros
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ clatrat
| clatrada


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">clatrat</title>

adjectiu i masculí química Dit dels composts d’inclusió formats per dues molècules distintes en els quals una d’aquestes molècules forma un reticle mantingut per forces de valència normal, en els espais buits del qual es fixen ordenadament les molècules del clatrat.

■ clatrat
| clatrada

adjectiu i masculí química Dit dels composts d’inclusió formats per dues molècules distintes en els quals una d’aquestes molècules forma un reticle mantingut per forces de valència normal, en els espais buits del qual es fixen ordenadament les molècules del clatrat
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ clau1


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">clau</title><lbl type="homograph">1</lbl>

Partició sil·làbica: clau
Etimologia: del ll. clavus, íd. 1a font: s. XIV, Llull
    masculí
    1. oficis manuals Tija metàl·lica punxeguda per un cap i amb cabota a l’altre, que en limita la penetració, i que, fet entrar a cops, serveix per a unir dues peces, per a penjar alguna cosa o com a ornamentació. Clau de ganxo. Clau de rosca.
    2. arribar (o acudir, etc.) com un clau col·loquialment Arribar puntualment. A les set en punt hi seré, com un clau.
    3. clavar un clau al cor figuradament Causar una gran aflicció a algú.
    4. emportar-se fins els claus de la paret (o no deixar un clau a la paret) figuradament Deixar una casa despullada del tot.
    5. ésser un clau (o ésser sec com un clau) figuradament Ésser una persona extraordinàriament prima.
    6. ésser un clau (per a algú) figuradament Ésser quelcom un motiu de gran aflicció, una pena forta.
    7. no donar-se-li’n un clau figuradament No tenir cap interès, algú, per una cosa.
    8. no valer un clau figuradament No valer res, no servir.
    9. reblar el clau figuradament Refermar amb noves proves, amb noves raons, etc.
    10. un clau en treu un altre figuradament Una pena, un amor, etc., en fan oblidar un altre.
    11. voler fer entrar el clau per la cabota figuradament Entossudir-se en un procediment ineficaç, contraproduent.
  2. Ullal, especialment de l’elefant o del senglar.
  3. vulgarment Coit. Fotre un clau.
  4. cirurgia Instrument metàl·lic, de poc diàmetre, emprat en la fixació de certes fractures òssies.
  5. patologia Zona central dels furóncols constituïda per teixit necrosat, rodejada de pus.
  6. indústria tèxtil Palanca de fusta o de ferro que servia per a tibar la peça en els telers antics sense regulador.
  7. veterinària Tumor que es forma a la peüngla dels quadrúpedes ungulats.
  8. clau de la Passió heràldica Dit d’un clau gros amb la cabota triangular.
  9. clau de Nostre Senyor botànica Calabruixa petita.
  10. clau d’espècia alimentació, indústries alimentàries Clavell d’espècia.
  11. essència de clau botànica Oli essencial que conté els principis actius del clavell o clau d’espècia.



    12. Vegeu també:
    clau2

■ clau1

masculí oficis manuals Tija metàllica punxeguda per un cap i amb cabota a l’altre, que en limita la penetració, i que, fet entrar a cops, serveix per a unir dues peces, per a penjar alguna cosa o com a ornamentació Clau de ganxo Clau de rosca arribar o acudir , etc com un clau colloquialment Arribar puntualment A les set en punt hi seré, com un clau clavar un clau al cor figuradament Causar una gran aflicció a algú emportar-se fins els claus de la paret o no deixar un clau a la paret figuradament Deixar una casa despullada del tot ésser un clau o ésser sec com un clau figuradament Ésser una…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ clau2


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">clau</title><lbl type="homograph">2</lbl>

Partició sil·làbica: clau
Etimologia: del ll. clavis, íd. 1a font: s. XIV, Llull
  1. femení
    1. Peça de metall que, introduïda al forat del pany, és emprada per a obrir o tancar una porta, un armari, una caixa, etc.
    2. clau falsa Clau que serveix per a obrir o forçar un pany del qual hom no té la clau veritable.
    3. clau mestra Clau que obre un determinat nombre de panys d’un mateix tipus de mecanisme les claus dels quals no obren més que el seu pany.
    4. claus del cel (o de sant Pere) figuradament Claus simbòliques amb què ha d’ésser oberta la porta del Paradís als humans mitjançant el perdó dels pecats.
    5. claus d’una ciutat història Claus que servien per a obrir i tancar les portes d’una ciutat.
    6. donar la clau de la casa col·loquialment Donar permís a un fill, a un pupil, etc., per a sortir i entrar quan vulgui.
    7. poder de les claus cristianisme Símbol del poder del papa.
    8. presentar les claus de la ciutat història Lliurar les claus d’una ciutat a un vencedor en senyal de rendició.
    9. presentar les claus de la ciutat Oferir, en acte simbòlic, les claus d’una ciutat a un sobirà, a una personalitat, per fer-li honor.
  2. femení
    1. figuradament Allò que tanca, que dona o impedeix l’entrada, el domini, etc. Gibraltar és la clau de la Mediterrània. La clau d’una línia de defensa.
    2. clau d’una aixeta per analogia Part d’una aixeta que hom fa girar per obrir-la o tancar-la.
    3. construcció Dovella central d’un arc, la darrera que hom col·loca i que, una vegada posada, el tanca, li dona estabilitat i permet de treure la cintra sobre la qual havia estat muntat.
    4. construcció En una volta, pedra que, col·locada a la part central, serveix per a mantenir en equilibri les altres pedres.
    5. música Peça metàl·lica per mitjà de la qual hom pot tancar i obrir fàcilment els forats de molts instruments de vent (de fusta o de metall).
    6. clau de pas tecnologia En una conducció, vàlvula d’accionament manual que obre o tanca el pas d’un fluid.
  3. femení
    1. Allò que cal conèixer per a entendre una cosa, per a saber-ne la solució. La clau d’un sistema, d’un enigma.
    2. informàtica Cadena de caràcters que es fa servir per a identificar una dada elemental.
    3. escriure (o posar) en clau Transformar en grups de signes, de lletres o de xifres un text escrit en llenguatge clar, seguint les equivalències d’una clau.
  4. adjectiu invariable Essencial, de què tot depèn. Indústria clau. Mots clau. Peça clau.
  5. femení
    1. tipografia Cadascun dels signes ({ }) que serveixen per a incloure-hi conjunts, reunir diverses subdivisions d’una matèria o d’un concepte, diverses paraules o línies, etc.
    2. música Signe escrit al començament, i a vegades entremig, de les línies horitzontals que serveixen de guia en la notació musical, el qual determina el grau i l’altura corresponents a les notes que hi són col·locades.
  6. femení
    1. Instrument de metall que té una mordassa o unes quantes aptes per a agafar fort una peça i fer-la rodar.
    2. música Clavilla dels instruments de corda.
    3. oficis manuals Eina de muntatge d’acer dur consistent en un mànec rígid acabat per un cap o per tots dos en una obertura de forma i de dimensions adequades als cargols o les femelles que hom vol collar o afluixar. Clau anglesa.
    4. clau d’un rellotge rellotgeria Clau que serveix per a donar-li corda i avançar-lo o retardar-lo.
  7. femení armament Peça o conjunt de peces que servia per a disparar les armes de foc antigues.
  8. femení esports En la lluita clàssica i les seves derivacions modernes, acció ofensiva o de contraatac contra l’adversari, per tal d’aconseguir-ne la immobilització i el domini, anomenada també presa.
  9. femení marina, marítim
    1. Peça de ferro amb què hom subjecta el pal d’una embarcació menor al banc d’arborar o al senó de proa.
    2. clau de l’arboradura Nom que hom dona al bauprès, perquè s’hi fan fermes les eixàrcies més importants d’un veler.
    3. clau del bauprès Peça de fusta molt gruixuda, introduïda als espatllons i amb un buit al mig, on s’endinsa l’extrem inferior del bauprès, que serveix de lligam amb la proa.



    10. Vegeu també:
    clau1

■ clau2

femení Peça de metall que, introduïda al forat del pany, és emprada per a obrir o tancar una porta, un armari, una caixa, etc clau falsa Clau que serveix per a obrir o forçar un pany del qual hom no té la clau veritable clau mestra Clau que obre un determinat nombre de panys d’un mateix tipus de mecanisme les claus dels quals no obren més que el seu pany claus del cel o de sant Pere figuradament Claus simbòliques amb què ha d’ésser oberta la porta del Paradís als humans mitjançant el perdó dels pecats claus d’una ciutat història Claus que servien per a obrir i tancar les portes d’una ciutat…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ claudàtor


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">claudàtor</title>

Partició sil·làbica: clau_dà_tor
Etimologia: d’una forma ll. analògica moderna claudator, -ōris ‘el qui tanca’, der. del ll. claudĕre ‘tancar’
masculí tipografia Cadascun dels signes ([ ]) usats per a incloure-hi interpolacions d’un text, paraules, frases, operacions matemàtiques, etc., que ja són incloses entre parèntesis.

■ claudàtor

masculí tipografia Cadascun dels signes usats per a incloure-hi interpolacions d’un text, paraules, frases, operacions matemàtiques, etc, que ja són incloses entre parèntesis
Traducció