Es mostren 88939 resultats

■ commoviment

■ commoviment

masculí Acció de commoure
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ commutabilitat

■ commutabilitat

femení Qualitat de commutable
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ commutable

■ commutable

adjectiu Capaç d’ésser commutat
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ commutació


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">commutació</title>

Partició sil·làbica: com_mu_ta_ci_ó
Etimologia: del ll. commutatio, -ōnis, íd. 1a font: 1803, DEst.
    femení
    1. Acció de commutar;
    2. l’efecte.
  2. dret penal Indult parcial que consisteix a substituir una pena o diverses per altres de no tan greus.
  3. electrotècnia
    1. Modificació de la configuració d’un circuit elèctric o de diversos mitjançant l’establiment o la supressió de determinades connexions.
    2. Conjunt de fenòmens que tenen lloc en l’induït d’una màquina elèctrica produïts per la inversió del sentit del corrent en el moment que una bobina és posada en curtcircuit al col·lector mitjançant les escombretes.
  4. lingüística Substitució d’uns elements lingüístics per uns altres de la seva mateixa classe per tal d’establir les unitats distintives fonològiques, morfològiques o semàntiques d’una llengua.
  5. retòrica Figura retòrica, anomenada també reversió, que consisteix en la inversió dels termes d’una proposició en una altra d’immediata, de manera que aquesta forma contrasta amb la precedent. Ex.: menjar per viure i viure per menjar.
  6. telecomunicacions Operació que consisteix a establir les connexions individuals entre les vies de transmissió o els circuits de comunicació entrants i sortints a fi d’establir la comunicació desitjada entre dos punts.

■ commutació

femení Acció de commutar l’efecte dret penal Indult parcial que consisteix a substituir una pena o diverses per altres de no tan greus electrotècnia Modificació de la configuració d’un circuit elèctric o de diversos mitjançant l’establiment o la supressió de determinades connexions Conjunt de fenòmens que tenen lloc en l’induït d’una màquina elèctrica produïts per la inversió del sentit del corrent en el moment que una bobina és posada en curtcircuit al collector mitjançant les escombretes lingüística Substitució d’uns elements lingüístics per uns altres de la seva mateixa classe per tal d’…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ commutador
| commutadora


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">commutador</title>

Etimologia: de commutar
  1. adjectiu Que commuta.
  2. masculí electrotècnia Aparell per a interrompre un circuit i connectar-ne un altre.
  3. masculí física En el marc de la mecànica quàntica o de la mecànica estadística, operador donat per l’expressió [A,B] = AB—BA, essent A i B dos operadors.
  4. masculí informàtica Paràmetre d’un programa que selecciona una alternativa d’entre diverses de possibles.

■ commutador
| commutadora

adjectiu Que commuta masculí electrotècnia Aparell per a interrompre un circuit i connectar-ne un altre masculí física En el marc de la mecànica quàntica o de la mecànica estadística, operador donat per l’expressió A , B = AB—BA , essent A i B dos operadors masculí informàtica Paràmetre d’un programa que selecciona una alternativa d’entre diverses de possibles
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ commutar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">commutar</title>

Etimologia: del ll. commutare, íd. 1a font: 1803, DEst.
    verb transitiu
  1. Mudar una cosa per una altra.
  2. especialment Mudar una pena, una obligació, etc., per una altra de més lleugera. Li van commutar la pena de presó per un seguit de feines en benefici de la comunitat.
  3. electrotècnia Efectuar una commutació.

■ commutar

verb transitiu Mudar una cosa per una altra especialment Mudar una pena, una obligació, etc, per una altra de més lleugera Li van commutar la pena de presó per un seguit de feines en benefici de la comunitat electrotècnia Efectuar una commutació
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ commutatiu
| commutativa


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">commutatiu</title>

Partició sil·làbica: com_mu_ta_tiu
Etimologia: de commutar 1a font: 1803, DEst.
    adjectiu
  1. Relatiu o pertanyent a la commutació.
  2. Dit del contracte en el qual l’interès pecuniari de les prestacions de les parts és ben determinat des de la seva celebració.
  3. propietat commutativa matemàtiques Propietat d’algunes operacions segons la qual el resultat de compondre dos elements és independent de l’ordre en què hom els agafi.

■ commutatiu
| commutativa

adjectiu Relatiu o pertanyent a la commutació Dit del contracte en el qual l’interès pecuniari de les prestacions de les parts és ben determinat des de la seva celebració propietat commutativa matemàtiques Propietat d’algunes operacions segons la qual el resultat de compondre dos elements és independent de l’ordre en què hom els agafi
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ commutativitat

■ commutativitat

femení matemàtiques Propietat commutativa
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ commutatriu

■ commutatriu

femení electrotècnia Màquina elèctrica rotativa per a convertir corrent altern en corrent continu, o a la inversa
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ còmoda

■ còmoda

femení Calaixera
Traducció