Es mostren 88940 resultats

■ comptadoria

■ comptadoria

femení Oficina on és portada la comptabilitat Comptadoria de l’exèrcit comptadoria d’hipoteques dret Institució antecessora de l’actual registre de la propietat
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ comptafils

■ comptafils

masculí indústria tèxtil Petit instrument d’òptica compost d’un suport plegable o fix i d’una lent d’augment
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ comptagotes


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">comptagotes</title>

Etimologia: de comptar i gota
    masculí
  1. química Tub de vidre amb una caputxa de goma en un extrem, acabat en l’altre en forma capil·lar, emprat per a fer fluir gotes del mateix volum.
  2. amb comptagotes figuradament Amb gasiveria o molt a poc a poc. Li donava els diners amb comptagotes.

■ comptagotes

masculí química Tub de vidre amb una caputxa de goma en un extrem, acabat en l’altre en forma capillar, emprat per a fer fluir gotes del mateix volum amb comptagotes figuradament Amb gasiveria o molt a poc a poc Li donava els diners amb comptagotes
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ comptant

■ comptant

adjectiu Dit del diner efectiu En diners comptants, entre bitllets i monedes, vuitanta euros
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ comptapasses

■ comptapasses

masculí Podòmetre
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ comptaquilòmetres

■ comptaquilòmetres

masculí Giny mecànic destinat a comptar els quilòmetres recorreguts per un vehicle
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ comptar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">comptar</title>

Compareu: contar
Etimologia: del ll. compŭtāre ‘calcular, comptar’
    verb
  1. transitiu Determinar el nombre (d’objectes d’un conjunt) anant-los designant, d’un en un o per grups, amb els nombres de la sèrie natural ascendent. Comptar per parells, per dotzenes, per centenars.
  2. intransitiu
    1. Dir els nombres enters segons llur ordre en la sèrie natural ascendent. Comptar fins a cent. Comptar de zero a trenta.
    2. Comptem a l’inrevés: deu, nou, vuit, set...
  3. transitiu
    1. Mesurar (el temps). Comptar els minuts que falten per a plegar.
    2. Tenir (un cert temps). Jo compto trenta anys d’edat. Aquell casal compta vuit segles d’existència.
    3. a comptar de Prenent com a base (una hora, un dia, un mes, etc., concret). La llei vigirà a comptar del dia u de juny.
    4. comptar les hores (o els dies) Trobar el temps llarg.
    5. tenir els dies comptats Restar a algú un nombre limitat de dies a viure.
    6. tenir... anys ben comptats Haver complert amb escreix aquests anys. Té trenta-cinc anys ben comptats.
  4. intransitiu
    1. Calcular. Sap llegir, escriure i comptar.
    2. figuradament Fer-se càrrec, adonar-se, afigurar-se (emprat només en la forma pots [o pot, o podeu, o poden] comptar). Ja pots comptar la cara que degué fer!
    3. a passes comptades D’una manera lenta i mesurada.
    4. compti! (o compta!) figuradament Exclamacions que indiquen sorpresa, admiració.
    5. donar sense comptar Ésser esplèndid.
    6. poder-se comptar amb els dits Ésser molt pocs, haver-hi un nombre molt reduït (de persones o de coses).
    7. saber comptar Mirar pels interessos propis.
  5. usat absolutament Passar, arreglar, comptes. Havent tancat, comptarem.
  6. transitiu
    1. Incloure, comprendre, dins un compte. Compta-hi també el que et vaig quedar a deure.
    2. comptat i debatut Considerat tot.
  7. transitiu
    1. Avaluar (quelcom) a un cert preu. Compta-m’ho tan barat com puguis.
    2. figuradament No compto per res la seva opinió.
  8. transitiu Imputar. Compteu-li aquest fracàs.
  9. intransitiu
    1. Tenir per segur. Compta que això és ben cert.
    2. irònicament Ets molt bonica! Ja pots comptar!
    3. Confiar, esperar, en algú o en alguna cosa. Compto amb el teu ajut. Compteu amb mi per a les vacances.
  10. intransitiu Ésser comptat. Tots els vots compten.
  11. intransitiu Tenir valor, importar. Això no compta.

■ comptar

verb transitiu Determinar el nombre d’objectes d’un conjunt anant-los designant, d’un en un o per grups, amb els nombres de la sèrie natural ascendent Comptar per parells, per dotzenes, per centenars intransitiu Dir els nombres enters segons llur ordre en la sèrie natural ascendent Comptar fins a cent Comptar de zero a trenta Comptem a l’inrevés deu, nou, vuit, set transitiu Mesurar el temps Comptar els minuts que falten per a plegar Tenir un cert temps Jo compto trenta anys d’edat Aquell casal compta vuit segles d’existència a comptar de Prenent com a base una hora, un dia, un mes, etc,…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ comptat
| comptada


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">comptat</title>

Homòfon: comtat
Etimologia: de comptar
    adjectiu
  1. Rar, escàs. Hi ha anat comptades vegades.
  2. No sobrer en nombre o quantitat, just. Tenir els diners comptats per a una compra.
  3. al comptat
    1. locució adverbial Pagant al moment de la compra. Comprar un cotxe al comptat.
    2. locució adjectiva Venda al comptat.

■ comptat
| comptada

adjectiu Rar, escàs Hi ha anat comptades vegades No sobrer en nombre o quantitat, just Tenir els diners comptats per a una compra al comptat locució adverbial Pagant al moment de la compra Comprar un cotxe al comptat locució adjectiva Venda al comptat
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ comptatge

■ comptatge

masculí Acció de comptar Comptatge de vots, de dades
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ comptavoltes

■ comptavoltes

masculí automòbil, automobilisme Compta-revolucions física Aparell que mesura el nombre de voltes o períodes de qualsevol cos que realitza un moviment circular o periòdic tecnologia Comptacops utilitzat per a mesurar voltes
Traducció