Es mostren 88940 resultats

■ congressista

■ congressista

masculí i femení Persona que pren part en un congrés
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

congressual

congressual

adjectiu Relatiu o pertanyent a un congrés Acord congressual
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ congriar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">congriar</title>

Partició sil·làbica: con_gri_ar
Etimologia: del cat. ant. concrear, concriar, provinents del. ll. concreare ‘crear alhora’, amb possible influx de congregare en el pas de -ncr- a -ngr- 1a font: s. XIV, Llull
    verb
  1. transitiu Formar (alguna cosa) per acumulació de diversos elements. Els fracassos continus solen congriar ressentiments.
  2. pronominal Congriar-se una tempesta. Es congria una revolució.

■ congriar

verb transitiu Formar alguna cosa per acumulació de diversos elements Els fracassos continus solen congriar ressentiments pronominal Congriar-se una tempesta Es congria una revolució
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ còngrids

■ còngrids

masculí ictiologia plural Família de peixos de l’ordre dels anguilliformes, amb la mandíbula superior sortint i amb aletes pectorals, sense escates, que inclou els congres singular Peix de la família dels còngrids
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ congru
| còngrua


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">congru</title>

Etimologia: del ll. congruus, -a, -um, íd., der. de congruĕre ‘ser congruent, concordar’ 1a font: 1483
  1. adjectiu
    1. Que s’adapta particularment a les circumstàncies, als fets, a les exigències del cas. Una còngrua recompensa. Edat còngrua per a mantenir casa.
    2. teologia Dit de la gràcia que és eficaç pel sol fet d’ésser proporcionada a les disposicions del qui la rep.
  2. adjectiu Dit de dos nombres que, en dividir-los per un altre, donen el mateix residu.
  3. femení dret canònic Renda annexa a un benefici eclesiàstic.

■ congru
| còngrua

adjectiu Que s’adapta particularment a les circumstàncies, als fets, a les exigències del cas Una còngrua recompensa Edat còngrua per a mantenir casa teologia Dit de la gràcia que és eficaç pel sol fet d’ésser proporcionada a les disposicions del qui la rep adjectiu Dit de dos nombres que, en dividir-los per un altre, donen el mateix residu femení dret canònic Renda annexa a un benefici eclesiàstic
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ còngruament

■ còngruament

adverbi D’una manera còngrua convenientment Aprendre de parlar còngruament
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ congruència


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">congruència</title>

Partició sil·làbica: con_gru_èn_ci_a
Etimologia: del ll. congruentia, íd. 1a font: s. XIV, Pere III
    femení
  1. Qualitat de congruent. No hi ha congruència entre les seves paraules d’avui i les d’ahir.
  2. àlgebra En un anell, relació d’equivalència compatible amb l’estructura, definida per aRb si i només si a i b són congrus mòdul un element de l’anell.
  3. dret Qualitat que ha de tenir tota sentència d’ajustar-se a les peticions de les parts fetes durant el plet.

■ congruència

femení Qualitat de congruent No hi ha congruència entre les seves paraules d’avui i les d’ahir àlgebra En un anell, relació d’equivalència compatible amb l’estructura, definida per aRb si i només si a i b són congrus mòdul un element de l’anell dret Qualitat que ha de tenir tota sentència d’ajustar-se a les peticions de les parts fetes durant el plet
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ congruent

■ congruent

adjectiu Que convé, que s’ajusta, que correspon bé
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ congruentment

■ congruentment

adverbi D’una manera congruent
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

congruisme

congruisme

masculí obsolet teologia Doctrina que admet la gràcia còngrua
Traducció