Es mostren 88939 resultats

■ conjuntiu
| conjuntiva


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">conjuntiu</title>

Partició sil·làbica: con_jun_tiu
Etimologia: del ll. conjunctivus, -a, -um, íd.
    adjectiu
  1. Que uneix, especialment parts orgàniques. Teixit conjuntiu.
  2. gramàtica
    1. Dit de la forma que serveix de nexe, de lligam, entre dues parts d’una mateixa oració o bé entre dues de distintes. Locució conjuntiva.
    2. proposició conjuntiva Proposició de relatiu.
  3. lògica
    1. Dit del sil·logisme, generalment hipotètic, la premissa major del qual conté la conclusió.
    2. addició conjuntiva Suma lògica els membres de la qual no s’exclouen.

■ conjuntiu
| conjuntiva

adjectiu Que uneix, especialment parts orgàniques Teixit conjuntiu gramàtica Dit de la forma que serveix de nexe, de lligam, entre dues parts d’una mateixa oració o bé entre dues de distintes Locució conjuntiva proposició conjuntiva Proposició de relatiu lògica Dit del sillogisme, generalment hipotètic, la premissa major del qual conté la conclusió addició conjuntiva Suma lògica els membres de la qual no s’exclouen
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ conjuntiva

■ conjuntiva

femení anatomia Mucosa que recobreix la cara posterior de les parpelles, la cara anterior del globus ocular i el fons del sac
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ conjuntival

■ conjuntival

adjectiu anatomia Relatiu o pertanyent a la conjuntiva
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ conjuntivitat

■ conjuntivitat

femení Qualitat de conjuntiu
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ conjuntivitis

■ conjuntivitis

femení patologia Inflamació de la conjuntiva
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ conjuntura


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">conjuntura</title>

Compareu: conjectura
Etimologia: del b. ll. conjunctura, íd. 1a font: 1653, DTo.
    femení
  1. Combinació fortuïta d’esdeveniments o de circumstàncies. Conjuntura favorable, desfavorable. Aprofitar la conjuntura.
  2. economia i ciències polítiques
    1. Conjunt dels components de la vida econòmica o politicosocial en un moment determinat.
    2. Situació que deriva d’una conjuntura.
  3. anatomia animal Articulació.

■ conjuntura

femení Combinació fortuïta d’esdeveniments o de circumstàncies Conjuntura favorable, desfavorable Aprofitar la conjuntura economia i ciències polítiques Conjunt dels components de la vida econòmica o politicosocial en un moment determinat Situació que deriva d’una conjuntura anatomia animal Articulació
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ conjuntural

■ conjuntural

adjectiu Relatiu o pertanyent a una conjuntura
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ conjunyir

■ conjunyir

verb transitiu Unir formant un tot pronominal S’han conjunyit ambdós exèrcits
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ conjur

■ conjur

masculí esoterisme Acció consistent en un signe o un ritu, sovint acompanyat d’una fórmula parlada, amb què hom creu congraciar-se una potència invisible o allunyar-ne una altra
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ conjura

■ conjura

femení conjuració 2
Traducció