Es mostren 88939 resultats

■ consemblant

■ consemblant

adjectiu Dit dels qui són d’igual condició
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ consens


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">consens</title>

Etimologia: del ll. consensus, -us, der. de consentīre ‘estar d’acord’
    masculí
  1. Consentiment, especialment per a una cosa demanada.
  2. Conformitat d’interessos, d’opinions; acord.
  3. sociologia Acceptació d’una proposició o d’una ideologia per part d’una comunitat.

■ consens

masculí Consentiment, especialment per a una cosa demanada Conformitat d’interessos, d’opinions acord sociologia Acceptació d’una proposició o d’una ideologia per part d’una comunitat
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ consensual

■ consensual

adjectiu Fet pel sol consentiment mutu Contracte consensual
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ consensuar

■ consensuar

verb transitiu ciències polítiques Aprovar per consens de tots els partits o de llur majoria Aquesta llei ha estat consensuada per tota la cambra
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ consentent

■ consentent

adjectiu i masculí i femení antigament Que consent còmplice
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ consentidor1
| consentidora

■ consentidor1
| consentidora

adjectiu Que consent Vegeu també consentidor 2
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ consentidor2
| consentidora

■ consentidor2
| consentidora

adjectiu Que pot ésser consentit tolerable Vegeu també consentidor 1
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ consentiment


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">consentiment</title>

Etimologia: de consentir 1a font: s. XX, Oller
    masculí
    1. Adhesió, aquiescència, a un sentiment, un projecte, una opinió, un prec. Casar-se sense el consentiment dels pares. Donar el seu consentiment.
    2. dret Acord deliberat, conscient i lliure de la voluntat respecte a un acte extern, propi o estrany.
  2. Assentiment comú.

■ consentiment

masculí Adhesió, aquiescència, a un sentiment, un projecte, una opinió, un prec Casar-se sense el consentiment dels pares Donar el seu consentiment dret Acord deliberat, conscient i lliure de la voluntat respecte a un acte extern, propi o estrany Assentiment comú
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ consentir


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">consentir</title>

Etimologia: del ll. consentīre, íd. 1a font: s. XIV, Llull
    verb
  1. intransitiu
    1. Rendir-se a un sentiment, a una obligació, a una opinió; accedir. La mare consentí a llurs precs. Consentir a pagar.
    2. usat absolutament Qui calla consent.
  2. transitiu Permetre, tolerar. No sé com els seus pares li consenten aquestes coses.
  3. pronominal
    1. Perdre consistència, resistència, fendre’s lleugerament, a conseqüència d’un cop, d’una batzegada, etc. El càntir s’ha consentit.
    2. per analogia Vaig caure i se’m va consentir el braç.
    3. nàutica Cedir a l’esforç el cordam o algunes peces que componen la nau i la seva arboradura.

■ consentir

verb intransitiu Rendir-se a un sentiment, a una obligació, a una opinió accedir La mare consentí a llurs precs Consentir a pagar usat absolutament Qui calla consent transitiu Permetre, tolerar No sé com els seus pares li consenten aquestes coses pronominal Perdre consistència, resistència, fendre’s lleugerament, a conseqüència d’un cop, d’una batzegada, etc El càntir s’ha consentit per analogia Vaig caure i se’m va consentir el braç nàutica Cedir a l’esforç el cordam o algunes peces que componen la nau i la seva arboradura
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ consentit
| consentida


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">consentit</title>

Etimologia: de consentir
  1. adjectiu Aviciat. Magarrufes de criatura consentida.
  2. adjectiu Que consent, especialment dit de la persona que consent l’adulteri del seu cònjuge o parella.
    1. adjectiu Fes lleugerament, sense trenc o separació visible. Llençar els plats consentits.
    2. adjectiu per analogia Tenir la cama consentida.
    3. femení Fet d’estar lleugerament esquerdada alguna cosa.

■ consentit
| consentida

adjectiu Aviciat Magarrufes de criatura consentida adjectiu Que consent, especialment dit de la persona que consent l’adulteri del seu cònjuge o parella adjectiu Fes lleugerament, sense trenc o separació visible Llençar els plats consentits adjectiu per analogia Tenir la cama consentida femení Fet d’estar lleugerament esquerdada alguna cosa
Informació complementària
Traducció