Es mostren 88939 resultats

■ constatatiu
| constatativa

■ constatatiu
| constatativa

adjectiu filosofia i lingüística Que proporciona informació factual i és susceptible d’ésser veritable o fals
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ constel·lació


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">constel·lació</title>

Partició sil·làbica: cons_tel_la_ci_ó
Etimologia: del ll. constellatio, -ōnis, íd. 1a font: 1803, DEst.
    femení
  1. astronomia
    1. Cadascun dels grups arbitraris que hom ha format amb els estels fixos.
    2. Regió del cel que comprèn una constel·lació.
  2. figuradament Conjunt, multitud. Una constel·lació d’artistes.
  3. astrologia Aspecte dels astres a l’hora del naixement d’una persona. Néixer sota una certa constel·lació.

■ constel·lació

femení astronomia Cadascun dels grups arbitraris que hom ha format amb els estels fixos Regió del cel que comprèn una constellació figuradament Conjunt, multitud Una constellació d’artistes astrologia Aspecte dels astres a l’hora del naixement d’una persona Néixer sota una certa constellació
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ constel·lar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">constel·lar</title>

Etimologia: formació culta analògica sobre la base del ll. constellatus, -a, -um ‘situat en una mateixa constel·lació, ple d’estels’ o constellatio ‘constel·lació’ 1a font: s. XX, Ruyra
    verb transitiu
  1. Sembrar d’estels, adornar d’estels.
  2. figuradament Constel·lar de diamants un braçalet.

■ constel·lar

verb transitiu Sembrar d’estels, adornar d’estels figuradament Constellar de diamants un braçalet
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ consternació


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">consternació</title>

Partició sil·làbica: cons_ter_na_ci_ó
Etimologia: del ll. consternatio, -ōnis ‘trasbalsament, agitació’ 1a font: 1696, DLac.
femení Aflicció profunda, aclaparament produït per una desgràcia, una catàstrofe. La seva mort ha produït una gran consternació.

■ consternació

femení Aflicció profunda, aclaparament produït per una desgràcia, una catàstrofe La seva mort ha produït una gran consternació
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ consternar

■ consternar

verb transitiu Colpir de consternació Es va quedar consternat en saber-ho Veure aquella desgràcia el consternà
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ constipació

■ constipació

femení patologia Obstrucció d’un conducte del cos constipació de ventre Restrenyiment
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ constipar

■ constipar

verb patologia transitiu Causar constipació en un conducte del cos transitiu Causar un constipat a algú pronominal Agafar un constipat
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ constipat

■ constipat

masculí patologia Refredat en què les cavitats nasals són obstruïdes per abundants mucositats
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ constitució


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">constitució</title>

Partició sil·làbica: cons_ti_tu_ci_ó
Etimologia: del ll. constitutio, -ōnis, íd. 1a font: 1653, DTo.
    femení
    1. Acció de constituir;
    2. l’efecte. La constitució d’una nova societat. La constitució d’una renda.
    1. Manera d’estar constituïda una cosa.
    2. Conjunt de forces físiques i vitals d’un individu.
    3. antropologia Biotip.
    1. història del dret Disposició legislativa dels emperadors romans.
    2. dret català A partir de la cort de Barcelona de cap a la fi del segle XIII, norma estatuïda pel rei a les corts amb el consentiment i l’aprovació dels estaments que la formaven.
    3. dret canònic Disposició conciliar o papal sobre qüestions de fe o sobre els costums.
    4. dret constitucional i història Llei fonamental d’un estat que estableix i garanteix els drets i els deures dels ciutadans, regula el sistema de poder i defineix els òrgans i llurs formes i llurs funcions, com també el conjunt de relacions entre ells.

■ constitució

femení Acció de constituir l’efecte La constitució d’una nova societat La constitució d’una renda Manera d’estar constituïda una cosa Conjunt de forces físiques i vitals d’un individu antropologia Biotip història del dret Disposició legislativa dels emperadors romans dret català A partir de la cort de Barcelona de cap a la fi del segle XIII, norma estatuïda pel rei a les corts amb el consentiment i l’aprovació dels estaments que la formaven dret canònic Disposició conciliar o papal sobre qüestions de fe o sobre els costums dret constitucional i història Llei fonamental d’un estat que…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ constitucional

■ constitucional

adjectiu medicina Inherent a la constitució o estructura del cos dret constitucional Regulat per una constitució política Conforme a la constitució
Traducció