Es mostren 88951 resultats

contrarequesta

contrarequesta

Traducció

contrarestar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">contrarestar</title>

Accessory
Etimologia: de restar 1a font: 1451
Body
verb transitiu Anul·lar els efectes (d’una força, d’una acció, etc.) mitjançant una altra. El govern destinarà ajuts econòmics a contrarestar la recessió econòmica. El joc ofensiu de l’equip local va quedar contrarestat per la defensa sòlida de l’equip visitant.

contrarestar

contrarevolució

contrarevolució

contrarevolucionari
| contrarevolucionària

contrarevolucionari
| contrarevolucionària

contrari
| contrària


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">contrari</title>

Accessory
Compareu: contradictori
Etimologia: del ll. contrarius, -a, -um, íd. 1a font: s. XIV, Llull
Body
  1. adjectiu
    1. Oposat. La seva opinió és enterament contrària a la teva.
    2. lògica En la lògica aristotèlica, dit de dos termes que, dins el mateix gènere, són separats per la major diferència possible.
    3. lògica Dit de dues proposicions universals una de les quals és afirmativa i l’altra negativa.
  2. adjectiu
    1. Que va en sentit invers. Ells anaven en direcció contrària. Vent contrari a la navegació.
    2. música Dit del moviment melòdic que s’estableix entre dues parts musicals, de manera que, mentre l’una ascendeix, l’altra descendeix.
  3. adjectiu Desfavorable, perjudicial. La seva opinió és contrària als meus interessos. El vent avui ens és contrari.
  4. masculí Cosa oposada. Va succeir precisament el contrari del que ell havia pronosticat.
  5. masculí i femení Adversari, enemic.
  6. al contrari locució adverbial Al revés. Ell és avar, i ella, al contrari, malgastadora.
  7. al contrari de locució prepositiva Al revés de. Ell, al contrari de tu, sempre fa el que li manen.

contrari
| contrària

contràriament

contràriament

contrariar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">contrariar</title>

Accessory
Partició sil·làbica: con_tra_ri_ar
Etimologia: de contrari 1a font: s. XIV, Llull
Body
    verb transitiu
  1. Oposar-se (a alguna cosa), anar-hi en contra. L’antídot contraria els efectes nocius d’un verí. Això contraria els meus projectes. Amor contrariat.
  2. Oposar-se a les intencions, als desigs, etc. (d’algú); contrariejar. No suporta que el contrariïn. Aquesta visita m’ha contrariat.

contrariar

contrariejar

contrariejar

contrarietat


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">contrarietat</title>

Accessory
Partició sil·làbica: con_tra_ri_e_tat
Etimologia: del ll. contrariĕtas, -ātis, íd. 1a font: s. XIV, Llull
Body
    femení
  1. Oposició entre dues coses. Contrarietat d’inclinacions, d’opinions, d’interessos.
  2. Allò que s’oposa a les intencions, els propòsits, etc., d’algú. Qualsevol contrarietat l’exaspera. Això és una contrarietat que no esperàvem.

contrarietat

contrariós
| contrariosa

contrariós
| contrariosa