Es mostren 88951 resultats

■ convencionalment

■ convencionalment

adverbi Per convenció, d’una manera convencional
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ conveni


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">conveni</title>

Etimologia: del b. ll. convenium, íd. 1a font: 1803, DEst.
    masculí
  1. Cosa convinguda o acordada; acord.
  2. conveni col·lectiu dret del treball Acord escrit entre associacions professionals d’obrers i empresaris, amb personalitat jurídica, per a fixar les condicions laborals a què s’hauran d’ajustar els contractes individuals de treball.

■ conveni

masculí Cosa convinguda o acordada acord conveni collectiu dret del treball Acord escrit entre associacions professionals d’obrers i empresaris, amb personalitat jurídica, per a fixar les condicions laborals a què s’hauran d’ajustar els contractes individuals de treball
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ convenible

■ convenible

adjectiu Que convé convenient
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ conveniència


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">conveniència</title>

Partició sil·làbica: con_ve_ni_èn_ci_a
Etimologia: del ll. convenientia ‘conformitat, acord’ 1a font: s. XIV, Llull
    femení
  1. Qualitat de convenient; utilitat. Ara veu la conveniència de fer-ho.
  2. Cosa o situació convenient per a algú. Només mira les seves conveniències.

■ conveniència

femení Qualitat de convenient utilitat Ara veu la conveniència de fer-ho Cosa o situació convenient per a algú Només mira les seves conveniències
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ convenient

■ convenient

adjectiu Que convé útil, oportú
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ convenientment

■ convenientment

adverbi D’una manera convenient
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ convenir


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">convenir</title>

Etimologia: del ll. convenīre ‘aplegar-se, coincidir, adaptar-se’ 1a font: 1381
    verb
  1. intransitiu
    1. Anar bé, ésser útil, a propòsit. Això no convé a un home de la seva posició. No li convé sortir de nits. Convé que li escriguis.
    2. si molt convé locució adverbial Expressió emprada en anunciar la possibilitat d’un fet que contraria allò que hom espera, que hom prepara, etc.
  2. intransitiu antigament Concórrer. Convenir en judici.
    1. intransitiu Estar d’acord, ésser d’un mateix parer, amb un altre. Tots convenim en el mèrit d’aquesta obra. No convinc pas amb ell en aquesta qüestió.
    2. transitiu Concloure un acord amb algú sobre un punt determinat. Què heu convingut? Hem convingut d’anar-hi tots dos.

■ convenir

verb intransitiu Anar bé, ésser útil, a propòsit Això no convé a un home de la seva posició No li convé sortir de nits Convé que li escriguis si molt convé locució adverbial Expressió emprada en anunciar la possibilitat d’un fet que contraria allò que hom espera, que hom prepara, etc intransitiu antigament Concórrer Convenir en judici intransitiu Estar d’acord, ésser d’un mateix parer, amb un altre Tots convenim en el mèrit d’aquesta obra No convinc pas amb ell en aquesta qüestió transitiu Concloure un acord amb algú sobre un punt determinat Què heu convingut Hem convingut d’anar-hi tots dos
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ convent


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">convent</title>

Etimologia: del ll. conventus, -us ‘aplec de gent’ 1a font: 1653, DTo.
    masculí
  1. cristianisme Casa on habita una comunitat de religiosos o de religioses sota les regles de llur institut.
  2. convent jurídic història
    1. En l’ordenament jurídic romà, tribunal de justícia presidit pel governador o pel seu delegat que es reunia a les capitals dels districtes en què eren dividides les províncies.
    2. Subdivisió provincial corresponent als districtes.

■ convent

masculí cristianisme Casa on habita una comunitat de religiosos o de religioses sota les regles de llur institut convent jurídic història En l’ordenament jurídic romà, tribunal de justícia presidit pel governador o pel seu delegat que es reunia a les capitals dels districtes en què eren dividides les províncies Subdivisió provincial corresponent als districtes
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ conventícola

■ conventícola

femení Reunió secreta i illegal
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ conventual


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">conventual</title>

Partició sil·làbica: con_ven_tu_al
Etimologia: del b. ll. ecl. conventualis, íd. 1a font: 1507, Nebrija-Busa
  1. adjectiu Relatiu o pertanyent a un convent. Església conventual.
  2. adjectiu Que resideix en un convent.
  3. masculí catolicisme Franciscà conventual.
  4. missa conventual Missa major d’un convent o un monestir.

■ conventual

adjectiu Relatiu o pertanyent a un convent Església conventual adjectiu Que resideix en un convent masculí catolicisme Franciscà conventual missa conventual Missa major d’un convent o un monestir
Traducció