Diccionari - GDLC | diccionari.cat

Es mostren 88939 resultats

■ corrupció

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">corrupció</title>

Partició sil·làbica: cor_rup_ci_ó
Etimologia: del ll. corruptio, -ōnis, íd. 1a font: s. XIV, Llull

femení

Acció de corrompre o de corrompre’s;
l’efecte. Corrupció de menors.

■ corrupció

femení Acció de corrompre o de corrompre’s l’efecte Corrupció de menors

■ corruptament

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">corruptament</title>

Etimologia: de corrupte

adverbi Corrompudament.

■ corruptament

adverbi Corrompudament

■ corrupte

| corrupta

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">corrupte</title>

Etimologia: del ll. corruptus, -a, -um, íd.

adjectiu

Corromput.
Que accepta suborns, que no actua segons justícia, dit especialment d’un funcionari o d’una autoritat pública. Van expedientar els policies corruptes.

■ corrupte

| corrupta

adjectiu Corromput Que accepta suborns, que no actua segons justícia, dit especialment d’un funcionari o d’una autoritat pública Van expedientar els policies corruptes

■ corruptela

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">corruptela</title>

Etimologia: del ll. corruptēla ‘allò que corromp’ 1a font: 1696, DLac.

femení Mal costum o abús introduït contra la llei o el dret.

■ corruptela

femení Mal costum o abús introduït contra la llei o el dret

■ corruptibilitat

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">corruptibilitat</title>

Etimologia: del ll. corruptibilĭtas, -ātis, íd.

femení Qualitat de corruptible.

■ corruptibilitat

femení Qualitat de corruptible

■ corruptible

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">corruptible</title>

Etimologia: del ll. corruptibĭlis, íd. 1a font: 1696, DLac.

adjectiu Que es pot corrompre, susceptible de corrupció.

■ corruptible

adjectiu Que es pot corrompre, susceptible de corrupció

■ corruptiu

| corruptiva

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">corruptiu</title>

Partició sil·làbica: cor_rup_tiu
Etimologia: del ll. corruptivus, -a, -um, íd.

adjectiu i masculí i femení Que té la virtut de corrompre.

■ corruptiu

| corruptiva

adjectiu i masculí i femení Que té la virtut de corrompre

■ corruptor

| corruptora

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">corruptor</title>

Etimologia: del ll. corruptor, -ōris, íd. 1a font: 1653, DTo.

adjectiu i masculí i femení Que corromp.

■ corruptor

| corruptora

adjectiu i masculí i femení Que corromp

■ corruqueig

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">corruqueig</title>

Partició sil·làbica: cor_ru_queig
Etimologia: de corruquejar

masculí Acció de corruquejar.

■ corruqueig

masculí Acció de corruquejar

■ corruquejar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">corruquejar</title>

Etimologia: d’origen onomatopeic, de la veu dels ocells columbins, com parrupar, parrupejar

verb

transitiu

Cantar el colom en època de zel.
figuradament Dir-se paraules dolces els enamorats.

■ corruquejar

verb transitiu Cantar el colom en època de zel figuradament Dir-se paraules dolces els enamorats