Es mostren 88951 resultats

■ corrugador
| corrugadora

■ corrugador
| corrugadora

adjectiu Que produeix corrugació Múscul corrugador
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ corrugar

■ corrugar

verb transitiu Formar arrugues en alguna cosa Corrugar les celles
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ corrugat
| corrugada

■ corrugat
| corrugada

adjectiu construcció Dit de la barra d’armadura d’acer estirat en fred que presenta relleus a la superfície a fi d’augmentar-ne l’adherència amb el formigó
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ corrugatiu
| corrugativa


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">corrugatiu</title>

Partició sil·làbica: cor_ru_ga_tiu
Etimologia: formació culta analògica sobre la base del ll. corrugatus, -a, -um, participi de corrugare ‘formar arrugues’
    adjectiu
  1. Que produeix corrugació.
  2. botànica Dit de la vernació o la prefloració en què les fulles o els antofil·les són plegats irregularment.

■ corrugatiu
| corrugativa

adjectiu Que produeix corrugació botànica Dit de la vernació o la prefloració en què les fulles o els antofilles són plegats irregularment
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ corruixar-se

■ corruixar-se

verb pronominal Enfellonir-se
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

corruixes


<title type="display">corruixes</title>

Partició sil·làbica: cor_rui_xes
Etimologia: probablement de corruixar, en el sentit ant. de ‘molestar, preocupar’, amb influència de corredisses
    femení plural dialectal
  1. Presses, afanys, atrafegament. Tot eren corruixes a l’hora de fer el dinar. Anar amb corruixes.
  2. amb presses i corruixes locució adverbial Apressadament, a correcuita.

corruixes

femení plural dialectal Presses, afanys, atrafegament Tot eren corruixes a l’hora de fer el dinar Anar amb corruixes amb presses i corruixes locució adverbial Apressadament, a correcuita
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ corrupció

■ corrupció

femení Acció de corrompre o de corrompre’s l’efecte Corrupció de menors
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ corruptament

■ corruptament

adverbi Corrompudament
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ corrupte
| corrupta

■ corrupte
| corrupta

adjectiu Corromput Que accepta suborns, que no actua segons justícia, dit especialment d’un funcionari o d’una autoritat pública Van expedientar els policies corruptes
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ corruptela

■ corruptela

femení Mal costum o abús introduït contra la llei o el dret
Traducció