Es mostren 88939 resultats

■ cricoide

■ cricoide

adjectiu i masculí anatomia animal Dit d’un dels cartílags de la laringe, en contacte amb el primer anell traqueal
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ crida


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">crida</title>

Etimologia: de cridar 1a font: s. XIV, Jaume I
    femení
    1. Acció de cridar algú. Comparèixer a la primera crida.
    2. figuradament Crida de Déu a l’ànima.
  2. dret administratiu i història
    1. Publicació en veu alta, per part d’un nunci, un cridador o un altre oficial públic, sovint precedida de toc de trompeta, de comunicacions o noves d’interès general per als habitants d’una població o un territori.
    2. Document emanat d’una autoritat municipal o reial que conté el text destinat a ésser proclamat en veu alta.
    3. A partir del segle XV, i sobretot del XVI, disposició legislativa publicada pels lloctinents i els virreis de la corona catalanoaragonesa.
    4. femení o masculí Persona que té per ofici o encàrrec de fer les crides en veu alta.
    5. crida i cerca dret penal Ordre donada per l’autoritat governativa per a perseguir i arrestar un delinqüent.
  3. folklore En el carnestoltes, text en vers o en prosa, també anomenat ban, en el qual els organitzadors anuncien la festa i hi conviden els veïns.
  4. arts gràfiques
    1. Senyal que hom posa en un escrit, un llibre, etc., per remetre el lector a una nota o a un advertiment posats al peu de la plana o en una altra banda.
    2. Senyal que un autor o corrector fa en un original o a les proves d’impremta per indicar-hi alguna correcció o fer-hi alguna addició.

■ crida

femení Acció de cridar algú Comparèixer a la primera crida figuradament Crida de Déu a l’ànima dret administratiu i història Publicació en veu alta, per part d’un nunci, un cridador o un altre oficial públic, sovint precedida de toc de trompeta, de comunicacions o noves d’interès general per als habitants d’una població o un territori Document emanat d’una autoritat municipal o reial que conté el text destinat a ésser proclamat en veu alta A partir del segle XV, i sobretot del XVI, disposició legislativa publicada pels lloctinents i els virreis de la corona catalanoaragonesa femení o masculí…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ cridadissa

■ cridadissa

femení Crits Què és aquesta cridadissa
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ cridador
| cridadora

■ cridador
| cridadora

adjectiu Cridaire masculí Nunci
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ cridaire

■ cridaire

adjectiu i masculí i femení Que crida molt, que té propensió a cridar
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ cridaner
| cridanera

■ cridaner
| cridanera

adjectiu i masculí i femení Que crida molt, que fa crits Quina criatura més cridanera Ets un cridaner adjectiu Dit del color excessivament viu Un color cridaner
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ cridar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">cridar</title>

Etimologia: d’un ll. vg. *crītare (cl. quĭrītare), íd., potser relacionat amb Quĭrīs, -ītis ‘quirite’, d’on ‘cridar auxili als ciutadans o quirites’ 1a font: c. 1200, Hom.
    verb
    1. intransitiu Fer crits. No cridis, que m’eixordes. Quan li tocaven la ferida, cridava.
    2. intransitiu Parlar molt alt. Ja et pots escarrassar cridant: ningú no t’escolta.
    3. transitiu Dir (alguna cosa) a crits. Cridar foc, lladres, auxili. Cridar venjança. Cridar una mercaderia.
    4. transitiu especialment Fer una crida, un pregó. Enguany no han cridat la fira.
    5. intransitiu Fer sentir una protesta, un clam. Cridar contra els usurers. Cridar contra un abús.
  2. transitiu
    1. Invitar (algú) a venir, especialment pronunciant el seu nom. Cridar el metge. T’han cridat al telèfon.
    2. Pronunciar el nom d’algú en veu alta. Han passat llista i no l’han cridat.
    3. figuradament Atreure. Aquestes punxes criden el llamp. Cridar l’atenció d’algú.
    4. figuradament Anar bé alguna cosa de menjar o beure amb una altra; exigir. Aquesta carn crida vi.

■ cridar

verb intransitiu Fer crits No cridis, que m’eixordes Quan li tocaven la ferida, cridava intransitiu Parlar molt alt Ja et pots escarrassar cridant ningú no t’escolta transitiu Dir alguna cosa a crits Cridar foc, lladres, auxili Cridar venjança Cridar una mercaderia transitiu especialment Fer una crida, un pregó Enguany no han cridat la fira intransitiu Fer sentir una protesta, un clam Cridar contra els usurers Cridar contra un abús transitiu Invitar algú a venir, especialment pronunciant el seu nom Cridar el metge T’han cridat al telèfon Pronunciar el nom d’algú en veu alta Han passat llista…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ cridòria


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">cridòria</title>

Partició sil·làbica: cri_dò_ri_a
Etimologia: deriv. de cridar amb un sufix poc explicable, potser per influx de mots com cabòria, eufòria; hi ha algun paral·lel en oc. bearnès, cridòri, anàleg a memòri 1a font: 1864, DLab.
femení Crits, esvalot. Vam sentir una gran cridòria.

■ cridòria

femení Crits, esvalot Vam sentir una gran cridòria
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ crim


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">crim</title>

Etimologia: del ll. crīmen, -ĭnis ‘acusació; crim’ 1a font: s. XIII
    masculí
  1. Violació greu de la llei moral. Cometre un crim.
    1. dret penal Infracció punible de caràcter greu.
    2. crim de guerra dret internacional Acte contra les lleis, els acords o els costums de guerra.
    3. crim de lesa majestat dret penal Crim comès contra el sobirà de l’estat.
    1. hiperbòlicament Falliment o tort greu. És un crim, d’ajudar aquesta gent.
    2. usat absolutament Fet de cometre crims. Viure del crim.

■ crim

masculí Violació greu de la llei moral Cometre un crim dret penal Infracció punible de caràcter greu crim de guerra dret internacional Acte contra les lleis, els acords o els costums de guerra crim de lesa majestat dret penal Crim comès contra el sobirà de l’estat hiperbòlicament Falliment o tort greu És un crim, d’ajudar aquesta gent usat absolutament Fet de cometre crims Viure del crim
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ criminal


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">criminal</title>

Etimologia: del ll. criminalis, íd. 1a font: 1272, CTort.
    1. adjectiu i masculí i femení Culpable d’un crim. Una banda de criminals.
    2. adjectiu per extensió Les seves mans criminals.
  2. adjectiu Que constitueix un crim. Una acció criminal.
  3. adjectiu dret penal Dit de les lleis, les institucions o les accions destinades a perseguir i castigar els actes delictuosos.

■ criminal

adjectiu i masculí i femení Culpable d’un crim Una banda de criminals adjectiu per extensió Les seves mans criminals adjectiu Que constitueix un crim Una acció criminal adjectiu dret penal Dit de les lleis, les institucions o les accions destinades a perseguir i castigar els actes delictuosos
Informació complementària
Traducció