Es mostren 88951 resultats

■ cullerot1

■ cullerot1

masculí Culler zoologia capgròs 2 1 Vegeu també cullerot 2
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

cullerot2
| cullerota

cullerot2
| cullerota

adjectiu i masculí i femení Nom satíric que hom dona als naturals de Cullera Ribera Baixa Vegeu també cullerot 1
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ culminació


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">culminació</title>

Partició sil·làbica: cul_mi_na_ci_ó
Etimologia: de culminar
    femení
    1. Acció de culminar;
    2. l’efecte.
  2. astronomia
    1. Pas d’un astre pel meridià d’un lloc.
    2. culminació inferior Culminació que té lloc a la major distància del zenit.
    3. culminació superior Culminació que té lloc a la menor distància del zenit.
  3. geologia
    1. Figura que resulta de la interferència de dos anticlinals.
    2. Bombament dels estrats que es produeix en els contorns d’un encavalcament.

■ culminació

femení Acció de culminar l’efecte astronomia Pas d’un astre pel meridià d’un lloc culminació inferior Culminació que té lloc a la major distància del zenit culminació superior Culminació que té lloc a la menor distància del zenit geologia Figura que resulta de la interferència de dos anticlinals Bombament dels estrats que es produeix en els contorns d’un encavalcament
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ culminant

■ culminant

adjectiu Que culmina, que té o ateny l’altura màxima figuradament El moment culminant d’un drama
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ culminar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">culminar</title>

Etimologia: del ll. culminare, íd., der. de culmen, -ĭnis ‘cim’
    verb
  1. intransitiu Una cosa atènyer el punt més alt en grandària, en força, en poder, en rang, etc. El regnat de Jaume I culminà amb la conquesta de Mallorca i València. Tot el procés de renovació culminà amb l’elecció del nou president.
  2. transitiu Acabar satisfactòriament. Amb això he culminat la meva obra.

■ culminar

verb intransitiu Una cosa atènyer el punt més alt en grandària, en força, en poder, en rang, etc El regnat de Jaume I culminà amb la conquesta de Mallorca i València Tot el procés de renovació culminà amb l’elecció del nou president transitiu Acabar satisfactòriament Amb això he culminat la meva obra
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

culminícola

culminícola

adjectiu ecologia Que habita preferentment als cims o a les parts altes de les muntanyes
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ culot


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">culot</title>

Etimologia: del fr. culot ‘fons, part inferior d’algun objecte; residu mal cremat’, der. de cul ‘cul’; l’accepció ‘pantalons de cuixots curts’ ve també del fr. culottes, íd. 1a font: 1839, DLab.
    masculí
  1. Tros de carbó mal cuit.
  2. armament Part posterior del cartutx d’una arma de foc o d’un projectil ogival.
  3. geologia Banyó volcànic.
  4. luminotècnia i electrotècnia Peça metàl·lica d’una bombeta o d’altres menes de làmpades que serveix per a fixar-la al suport i establir la connexió elèctrica. És anomenada també guaspa o virolla.
  5. plural Pantalons de cuixots curts que sovint es porten arrapats, com els que utilitzen els ciclistes.

■ culot

masculí Tros de carbó mal cuit armament Part posterior del cartutx d’una arma de foc o d’un projectil ogival geologia Banyó volcànic luminotècnia i electrotècnia Peça metàllica d’una bombeta o d’altres menes de làmpades que serveix per a fixar-la al suport i establir la connexió elèctrica És anomenada també guaspa o virolla plural Pantalons de cuixots curts que sovint es porten arrapats, com els que utilitzen els ciclistes
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ culotar

■ culotar

verb transitiu Aquilotar
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ culoti

■ culoti

masculí Ocell des que surt de l’ou fins que està mig vestit de ploma
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ culpa


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">culpa</title>

Etimologia: del ll. cŭlpa, íd., en cat. ant. colpa, per via popular 1a font: s. XIV, Llull
    femení
  1. Falta més o menys greu comesa voluntàriament. Purgar, expiar, plorar, algú les seves culpes. Confessar una culpa.
  2. cristianisme Pecat, per acció o omissió voluntària, contra la llei de Déu.
  3. dret civil Acció o omissió contrària a les normes de diligència o de prudència comunes, sense mala fe ni voluntat de causar dany, tot i que sigui conscient i voluntària.
  4. dret penal Acció o omissió, conscient i voluntària, contrària a les normes de diligència o de prudència comunes, de la qual deriva un resultat danyós no previst pel culpable, però penat per la llei o que, tot i havent estat previst pel culpable, aquest no esperava que es produís.
  5. donar la culpa de Atribuir a algú o a alguna cosa d’haver estat la causa d’alguna cosa.
  6. la culpa ésser de Ésser la causa d’alguna cosa. Si no hem vingut més aviat la culpa és de la pluja.
  7. per culpa de A causa de.
  8. tenir la culpa de Haver estat, algú o alguna cosa, la causa que s’hagi esdevingut (alguna cosa).

■ culpa

femení Falta més o menys greu comesa voluntàriament Purgar, expiar, plorar, algú les seves culpes Confessar una culpa cristianisme Pecat, per acció o omissió voluntària, contra la llei de Déu dret civil Acció o omissió contrària a les normes de diligència o de prudència comunes, sense mala fe ni voluntat de causar dany, tot i que sigui conscient i voluntària dret penal Acció o omissió, conscient i voluntària, contrària a les normes de diligència o de prudència comunes, de la qual deriva un resultat danyós no previst pel culpable, però penat per la llei o que, tot i havent estat previst pel…
Informació complementària
Traducció