Diccionari - GDLC | diccionari.cat

Es mostren 88940 resultats

culminícola

<title type="display">culminícola</title>

Etimologia: del ll. culmen , -ĭnis i -cola

adjectiu ecologia Que habita preferentment als cims o a les parts altes de les muntanyes.

culminícola

adjectiu ecologia Que habita preferentment als cims o a les parts altes de les muntanyes

■ culot

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">culot</title>

Etimologia: del fr. culot ‘fons, part inferior d’algun objecte; residu mal cremat’, der. de cul ‘cul’; l’accepció ‘pantalons de cuixots curts’ ve també del fr. culottes, íd. 1a font: 1839, DLab.

masculí

Tros de carbó mal cuit.
armament Part posterior del cartutx d’una arma de foc o d’un projectil ogival.
geologia Banyó volcànic.
luminotècnia i electrotècnia Peça metàl·lica d’una bombeta o d’altres menes de làmpades que serveix per a fixar-la al suport i establir la connexió elèctrica. És anomenada també guaspa o virolla.
plural Pantalons de cuixots curts que sovint es porten arrapats, com els que utilitzen els ciclistes.

■ culot

masculí Tros de carbó mal cuit armament Part posterior del cartutx d’una arma de foc o d’un projectil ogival geologia Banyó volcànic luminotècnia i electrotècnia Peça metàllica d’una bombeta o d’altres menes de làmpades que serveix per a fixar-la al suport i establir la connexió elèctrica És anomenada també guaspa o virolla plural Pantalons de cuixots curts que sovint es porten arrapats, com els que utilitzen els ciclistes

■ culotar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">culotar</title>

Etimologia: de culot

verb transitiu Aquilotar.

■ culotar

verb transitiu Aquilotar

■ culoti

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">culoti</title>

Etimologia: de cul amb el sufix augmentatiu menorquí -oti

masculí Ocell des que surt de l’ou fins que està mig vestit de ploma.

■ culoti

masculí Ocell des que surt de l’ou fins que està mig vestit de ploma

■ culpa

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">culpa</title>

Etimologia: del ll. cŭlpa, íd., en cat. ant. colpa, per via popular 1a font: s. XIV, Llull

femení

Falta més o menys greu comesa voluntàriament. Purgar, expiar, plorar, algú les seves culpes. Confessar una culpa.
cristianisme Pecat, per acció o omissió voluntària, contra la llei de Déu.
dret civil Acció o omissió contrària a les normes de diligència o de prudència comunes, sense mala fe ni voluntat de causar dany, tot i que sigui conscient i voluntària.
dret penal Acció o omissió, conscient i voluntària, contrària a les normes de diligència o de prudència comunes, de la qual deriva un resultat danyós no previst pel culpable, però penat per la llei o que, tot i havent estat previst pel culpable, aquest no esperava que es produís.
donar la culpa de Atribuir a algú o a alguna cosa d’haver estat la causa d’alguna cosa.
la culpa ésser de Ésser la causa d’alguna cosa. Si no hem vingut més aviat la culpa és de la pluja.
per culpa de A causa de.
tenir la culpa de Haver estat, algú o alguna cosa, la causa que s’hagi esdevingut (alguna cosa).

■ culpa

femení Falta més o menys greu comesa voluntàriament Purgar, expiar, plorar, algú les seves culpes Confessar una culpa cristianisme Pecat, per acció o omissió voluntària, contra la llei de Déu dret civil Acció o omissió contrària a les normes de diligència o de prudència comunes, sense mala fe ni voluntat de causar dany, tot i que sigui conscient i voluntària dret penal Acció o omissió, conscient i voluntària, contrària a les normes de diligència o de prudència comunes, de la qual deriva un resultat danyós no previst pel culpable, però penat per la llei o que, tot i havent estat previst pel…