Diccionari - GDLC | diccionari.cat

Es mostren 88951 resultats

■ delineació

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">delineació</title>

Partició sil·làbica: de_li_ne_a_ci_ó
Etimologia: del ll. delineatio, -ōnis ‘dibuix, esbós’ 1a font: 1803, DEst.

femení Acció de delinear.

■ delineació

femení Acció de delinear

■ delineament

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">delineament</title>

Partició sil·làbica: de_li_ne_a_ment
Etimologia: de delinear 1a font: 1803, DEst.

masculí Delineació.

■ delineament

masculí Delineació

■ delineant

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">delineant</title>

Partició sil·làbica: de_li_ne_ant
Etimologia: de delinear

masculí i femení Persona que té per ofici dibuixar plans.

■ delineant

masculí i femení Persona que té per ofici dibuixar plans

■ delinear

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">delinear</title>

Partició sil·làbica: de_li_ne_ar
Etimologia: del ll. delineare, íd. 1a font: 1803, DEst.

verb

transitiu

Traçar les línies d’una figura, especialment les principals, els contorns.
figuradament Indicar, descriure, sumàriament.

■ delinear

verb transitiu Traçar les línies d’una figura, especialment les principals, els contorns figuradament Indicar, descriure, sumàriament

■ delinqüència

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">delinqüència</title>

Partició sil·làbica: de_lin_qüèn_ci_a
Etimologia: del ll. delinquentia, íd.

femení

Qualitat de delinqüent.
Fet de delinquir.
delinqüència juvenil dret i sociologia Conjunt d’actes delictuosos i de manifestacions concomitants que tenen com a subjecte persones no adultes.

■ delinqüència

femení Qualitat de delinqüent Fet de delinquir delinqüència juvenil dret i sociologia Conjunt d’actes delictuosos i de manifestacions concomitants que tenen com a subjecte persones no adultes

■ delinqüencial

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">delinqüencial</title>

Partició sil·làbica: de_lin_qüen_ci_al
Etimologia: de delinqüència

adjectiu Relatiu o pertanyent a la delinqüència o als delinqüents. Actitud delinqüencial.

■ delinqüencial

adjectiu Relatiu o pertanyent a la delinqüència o als delinqüents Actitud delinqüencial

■ delinqüent

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">delinqüent</title>

Partició sil·làbica: de_lin_qüent
Etimologia: del ll. delinquens, -ntis, íd. 1a font: 1460, Roig

masculí i femení dret penal Persona que delinqueix, que participa en un delicte.

■ delinqüent

masculí i femení dret penal Persona que delinqueix, que participa en un delicte

■ delinquiment

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">delinquiment</title>

Etimologia: de delinquir

masculí Acció de delinquir.

■ delinquiment

masculí Acció de delinquir

■ delinquir

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">delinquir</title>

Etimologia: del ll. delinquĕre, íd. 1a font: 1344, Ord. P. III

verb intransitiu Cometre un delicte.

■ delinquir

verb intransitiu Cometre un delicte

■ deliqüescència

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">deliqüescència</title>

Partició sil·làbica: de_li_qües_cèn_ci_a
Etimologia: de deliqüescent

femení física Propietat que tenen certs cossos d’absorbir la humitat de l’aire i dissoldre-s’hi.

■ deliqüescència

femení física Propietat que tenen certs cossos d’absorbir la humitat de l’aire i dissoldre-s’hi