Diccionari - GDLC | diccionari.cat

Es mostren 88939 resultats

desbasificació

<title type="display">desbasificació</title>

Partició sil·làbica: des_ba_si_fi_ca_ci_ó

femení pedologia Emportament dels cations del complex d’absorció a conseqüència del rentament amb aigües lleugerament acidificades.

desbasificació

femení pedologia Emportament dels cations del complex d’absorció a conseqüència del rentament amb aigües lleugerament acidificades

■ desbast

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">desbast</title>

Etimologia: de desbastar¹

masculí

1. Acció de desbastar¹;
2. l’efecte.
ecologia Operació de separar els residus sòlids que es troben a les aigües residuals.

■ desbast

masculí Acció de desbastar 1 l’efecte ecologia Operació de separar els residus sòlids que es troben a les aigües residuals

■ desbastar¹

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">desbastar</title><lbl type="homograph">1</lbl>

Etimologia: de bast²

verb

transitiu

Treure les parts més bastes d’una cosa que hom ha de treballar o afaiçonar.
metal·lúrgia Laminar o forjar una barra metàl·lica per donar-li les mides adequades per al treball posterior.

Vegeu també:

desbastar²

verb transitiu Treure les parts més bastes d’una cosa que hom ha de treballar o afaiçonar metallúrgia Laminar o forjar una barra metàllica per donar-li les mides adequades per al treball posterior Vegeu també desbastar 2

■ desbastar²

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">desbastar</title><lbl type="homograph">2</lbl>

Etimologia: de bast¹ 1a font: 1490

verb transitiu Treure el bast.

Vegeu també:
desbastar¹

■ desbastar²

verb transitiu Treure el bast Vegeu també desbastar 1

■ desbastir

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">desbastir</title>

Homòfon: desvestir
Etimologia: de bastir¹

verb transitiu Desfer (allò que hom havia bastit).

■ desbastir

verb transitiu Desfer allò que hom havia bastit

■ desbatallat

| desbatallada

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">desbatallat</title>

Etimologia: de batall

adjectiu Sense batall. Una campana desbatallada.

■ desbatallat

| desbatallada

adjectiu Sense batall Una campana desbatallada

■ desbatejar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">desbatejar</title>

Etimologia: de batejar 1a font: 1868

verb transitiu Treure el nom a algú o a alguna cosa per donar-li’n un altre.

■ desbatejar

verb transitiu Treure el nom a algú o a alguna cosa per donar-li’n un altre

■ desblocar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">desblocar</title>

Etimologia: de blocar

verb

transitiu

Fer cessar d’ésser blocat.
ferrocarrils Deixar lliures els enclavaments i els senyals del sistema de blocatge per tal de permetre noves circulacions o nous itineraris.

■ desblocar

verb transitiu Fer cessar d’ésser blocat ferrocarrils Deixar lliures els enclavaments i els senyals del sistema de blocatge per tal de permetre noves circulacions o nous itineraris

■ desblocatge

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">desblocatge</title>

Etimologia: de desblocar

masculí

Acció de desblocar;
l’efecte.

■ desblocatge

masculí Acció de desblocar l’efecte

■ desbloqueig

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">desbloqueig</title>

Partició sil·làbica: des_blo_queig
Etimologia: de desbloquejar

masculí desblocatge.

■ desbloqueig

masculí desblocatge

Enciclopèdia

Cronologia

Estadístiques

Obres temàtiques

Temàtica general

Antropologia i societat

Art

Economia

Educació

Geografia

Història i política

Llengua

Medicina

Natura i ecologia

desbasificació

■ desbast

■ desbastar1

■ desbastar2

■ desbastir

■ desbatallat | desbatallada

■ desbatallat | desbatallada

■ desbatejar

■ desblocar

■ desblocatge

■ desbloqueig

Subscriu-te als butlletins del Grup Enciclopèdia

■ desbastar¹

■ desbastar²

■ desbatallat

| desbatallada

■ desbatallat

| desbatallada

Subscriu-te als butlletins
del Grup Enciclopèdia