Es mostren 88939 resultats

■ descarnador

■ descarnador

masculí Instrument que serveix per a descalçar o descarnar les dents
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ descarnament

■ descarnament

masculí Acció de descarnar o descarnar-se l’efecte adoberia Operació d’eliminar els residus de carn i el teixit subcutani efectuada en l’etapa anomenada de ribera
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ descarnar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">descarnar</title>

Etimologia: de carn 1a font: 1460, Roig
    verb
  1. transitiu Separar la carn de l’os o de la pell. Els voltors descarnaren els cadàvers.
    1. transitiu per extensió Amagrir molt. La malaltia li ha descarnat les galtes.
    2. pronominal D’ençà que pateix de l’estómac va descarnant-se més i més.
  3. transitiu per extensió Separar d’una cosa dura una altra de blana que la recobreix, especialment emportar-se la terra d’un terreny fins al punt que hi passa a predominar la roca. La pluja ha descarnat els bancals.

■ descarnar

verb transitiu Separar la carn de l’os o de la pell Els voltors descarnaren els cadàvers transitiu per extensió Amagrir molt La malaltia li ha descarnat les galtes pronominal D’ençà que pateix de l’estómac va descarnant-se més i més transitiu per extensió Separar d’una cosa dura una altra de blana que la recobreix, especialment emportar-se la terra d’un terreny fins al punt que hi passa a predominar la roca La pluja ha descarnat els bancals
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

descarnat
| descarnada


<title type="display">descarnat</title>

Etimologia: de descarnar
    adjectiu
  1. Mancat de carn. Ossos descarnats. Les ombres descarnades dels morts.
  2. per extensió Molt magre. Tenir la cara descarnada.
  3. per extensió Mancat d’allò més bla que recobreix, especialment de terra vegetal. Les parets descarnades del casalot. Els descarnats paisatges de Còrsega i Sardenya.
  4. figuradament Mancat de comentaris, desenvolupaments i atenuacions. Una narració descarnada. El fiscal ha fet una exposició descarnada del crim. Un estil descarnat.

descarnat
| descarnada

adjectiu Mancat de carn Ossos descarnats Les ombres descarnades dels morts per extensió Molt magre Tenir la cara descarnada per extensió Mancat d’allò més bla que recobreix, especialment de terra vegetal Les parets descarnades del casalot Els descarnats paisatges de Còrsega i Sardenya figuradament Mancat de comentaris, desenvolupaments i atenuacions Una narració descarnada El fiscal ha fet una exposició descarnada del crim Un estil descarnat
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ descàrrec


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">descàrrec</title>

Etimologia: de descarregar 1a font: 1490, Tirant
    masculí
  1. Acció d’alliberar-se, algú, d’un càrrec que pesa sobre seu. Confessar-ho tot, per descàrrec de la consciència.
  2. testimoni de descàrrec dret del treball Testimoni que deposa a favor del processat.

■ descàrrec

masculí Acció d’alliberar-se, algú, d’un càrrec que pesa sobre seu Confessar-ho tot, per descàrrec de la consciència testimoni de descàrrec dret del treball Testimoni que deposa a favor del processat
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ descàrrega


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">descàrrega</title>

Etimologia: de descarregar 1a font: 1696, DLac.
    femení
    1. Acció de descarregar;
    2. l’efecte. Les operacions de càrrega i descàrrega.
  2. electricitat
    1. En un condensador, neutralització de les càrregues de les armadures i igualació, per tant, dels potencials d’aquestes.
    2. Pèrdua de la càrrega d’un acumulador com a conseqüència de la conversió de l’energia química acumulada en energia elèctrica fornida al circuit exterior.
    3. Fenomen consistent en el pas de càrregues elèctriques a través d’un medi.
  3. tàctica Explosió de diferents armes de foc alhora.
  4. indústria tèxtil Borra que hom treu d’una carda en descarregar-la.

■ descàrrega

femení Acció de descarregar l’efecte Les operacions de càrrega i descàrrega electricitat En un condensador, neutralització de les càrregues de les armadures i igualació, per tant, dels potencials d’aquestes Pèrdua de la càrrega d’un acumulador com a conseqüència de la conversió de l’energia química acumulada en energia elèctrica fornida al circuit exterior Fenomen consistent en el pas de càrregues elèctriques a través d’un medi tàctica Explosió de diferents armes de foc alhora indústria tèxtil Borra que hom treu d’una carda en descarregar-la
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ descarregada

■ descarregada

femení Acció de descarregar o de descarregar-se
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ descarregador1

■ descarregador1

masculí Lloc destinat a descarregar mercaderies, gènere, etc, carregador Vegeu també descarregador 2
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ descarregador2
| descarregadora


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">descarregador</title><lbl type="homograph">2</lbl>

Etimologia: de descarregar i -dor1
  1. adjectiu i masculí i femení Que descarrega.
  2. masculí i femení Persona que té per ofici carregar i descarregar les mercaderies al moll, en un tren, etc.
  3. masculí armament Instrument de ferro en forma d’espiral emprat per a descarregar les armes de foc.
  4. descarregador de sobretensió electrotècnia Aparell que desvia cap a terra les sobretensions que apareixen en les línies i les instal·lacions elèctriques a fi que no produeixin avaries en les màquines i els aparells elèctrics de la instal·lació.



    5. Vegeu també:
    descarregador1

■ descarregador2
| descarregadora

adjectiu i masculí i femení Que descarrega masculí i femení Persona que té per ofici carregar i descarregar les mercaderies al moll, en un tren, etc masculí armament Instrument de ferro en forma d’espiral emprat per a descarregar les armes de foc descarregador de sobretensió electrotècnia Aparell que desvia cap a terra les sobretensions que apareixen en les línies i les installacions elèctriques a fi que no produeixin avaries en les màquines i els aparells elèctrics de la installació Vegeu també descarregador 1
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ descarregar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">descarregar</title>

Etimologia: de carregar 1a font: s. XIV, Llull
    verb
    1. transitiu Alliberar o alleujar d’una càrrega. Descarrega’m aquest pes.
    2. usat absolutament Han ajudat el carreter a descarregar.
    3. pronominal Descarregar-se un pes.
    4. transitiu per extensió Descarregar un cop de bastó.
    5. transitiu per extensió i figuradament Descarregar les ires, la ràbia, la fúria.
    6. transitiu armament Disparar o treure la càrrega d’una arma carregada.
    7. transitiu electricitat i electrotècnia Fer perdre càrrega d’un acumulador, una línia, una instal·lació, etc.
    8. pronominal electricitat Descarregar-se una bateria.
    9. transitiu arts gràfiques Eliminar l’excés de tinta dels roleus mitjançant els fulls de descàrrega o maculatures.
    10. transitiu arts gràfiques En les operacions de tiratge, posar un full de paper sobre el cilindre de la màquina abans de procedir al retiratge.
    11. transitiu informàtica Baixar.
    12. transitiu indústria tèxtil Treure la borra dipositada en les guarnicions d’una carda per mitjà del desborrador.
    13. descarregar el ventre (o l’estómac) defecar 2.
  2. figuradament
    1. transitiu Alliberar o alleujar d’una obligació, d’una molèstia, d’una responsabilitat. Descarregar d’un deute.
    2. pronominal Descarregar-se de les obligacions de tutor.
    3. descarregar el cor Deixar desbordar algú els seus sentiments.
    4. descarregar la consciència Confessar-se.
    1. transitiu Treure càrrega. Descarregar una caixa d’un carro.
    2. usat absolutament La nau ja ha descarregat.
    3. pronominal Descarregar-se un sac de l’esquena.
    4. descarregar els núvols Ploure abundosament.
  4. transitiu folklore En l’argot casteller, desfer el castell sense fer llenya.
  5. transitiu indústria tèxtil Perdre, una roba, una part del color en ésser rentada perquè hom hi ha fixat el colorant d’una manera insuficient.

■ descarregar

verb transitiu Alliberar o alleujar d’una càrrega Descarrega’m aquest pes usat absolutament Han ajudat el carreter a descarregar pronominal Descarregar-se un pes transitiu per extensió Descarregar un cop de bastó transitiu per extensió i figuradament Descarregar les ires, la ràbia, la fúria transitiu armament Disparar o treure la càrrega d’una arma carregada transitiu electricitat i electrotècnia Fer perdre càrrega d’un acumulador, una línia, una installació, etc pronominal electricitat Descarregar-se una bateria transitiu arts gràfiques Eliminar l’excés de tinta dels roleus mitjançant els…
Informació complementària
Traducció