Diccionari - GDLC | diccionari.cat

Es mostren 88940 resultats

■ descasament

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">descasament</title>

Etimologia: de descasar

masculí Divorci.

■ descasar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">descasar</title>

Etimologia: de casar

verb

transitiu

Divorciar.
arts gràfiques Alterar la col·locació de les planes que componen una forma o un plec, per ordenar-les.

■ descasar

verb transitiu Divorciar arts gràfiques Alterar la collocació de les planes que componen una forma o un plec, per ordenar-les

■ descastar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">descastar</title>

Etimologia: de casta

verb transitiu Destruir (una espècie animal) fins a fer-ne perdre la casta; exterminar.

■ descastar

verb transitiu Destruir una espècie animal fins a fer-ne perdre la casta exterminar

■ descastat

| descastada

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">descastat</title>

Etimologia: de descastar

adjectiu Despullat dels bons sentiments que hom naturalment ha de tenir envers els seus pares, la seva nissaga, el seu país.

■ descastat

| descastada

adjectiu Despullat dels bons sentiments que hom naturalment ha de tenir envers els seus pares, la seva nissaga, el seu país

■ descastellanització

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">descastellanització</title>

Partició sil·làbica: des_cas_te_lla_nit_za_ci_ó

femení

Acció de descastellanitzar o de descastellanitzar-se;
l’efecte.

■ descastellanització

femení Acció de descastellanitzar o de descastellanitzar-se l’efecte

■ descastellanitzar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">descastellanitzar</title>

verb

transitiu
1. Fer perdre el caràcter castellà.
2. Bandejar d’una llengua, d’uns costums, etc., allò que s’hi havia introduït de castellà.
pronominal Amb la Renaixença el nostre país començà a descastellanitzar-se.

verb transitiu Fer perdre el caràcter castellà Bandejar d’una llengua, d’uns costums, etc, allò que s’hi havia introduït de castellà pronominal Amb la Renaixença el nostre país començà a descastellanitzar-se

■ descatalanització

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">descatalanització</title>

Partició sil·làbica: des_ca_ta_la_nit_za_ci_ó

femení

Acció de descatalanitzar o de descatalanitzar-se;
l’efecte.

■ descatalanització

femení Acció de descatalanitzar o de descatalanitzar-se l’efecte

■ descatalanitzar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">descatalanitzar</title>

verb

transitiu Fer perdre el caràcter català.
pronominal L’aristocràcia es descatalanitzà.

■ descatalanitzar

verb transitiu Fer perdre el caràcter català pronominal L’aristocràcia es descatalanitzà

■ descavalcador

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">descavalcador</title>

Etimologia: de descavalcar

masculí Pedrís que fa de graó per a pujar a cavall o per a baixar-ne; cavalcador.

■ descavalcador

masculí Pedrís que fa de graó per a pujar a cavall o per a baixar-ne cavalcador

■ descavalcar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">descavalcar</title>

Etimologia: de cavalcar 1a font: s. XIV, Muntaner

verb

intransitiu Baixar de cavall.
transitiu Fer baixar (algú) de cavall.

■ descavalcar

verb intransitiu Baixar de cavall transitiu Fer baixar algú de cavall

Enciclopèdia

Cronologia

Estadístiques

Obres temàtiques

Temàtica general

Antropologia i societat

Art

Economia

Educació

Geografia

Història i política

Llengua

Medicina

Natura i ecologia

■ descasament

■ descasar

■ descastar

■ descastat | descastada

■ descastat | descastada

■ descastellanització

■ descastellanitzar

■ descatalanització

■ descatalanitzar

■ descavalcador

■ descavalcar

Subscriu-te als butlletins del Grup Enciclopèdia

■ descastat

| descastada

■ descastat

| descastada

Subscriu-te als butlletins
del Grup Enciclopèdia