Es mostren 88940 resultats

■ desenyorar

■ desenyorar

verb transitiu Fer cessar d’estar enyorat pronominal Cessar d’estar enyorat
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ desequilibrar

■ desequilibrar

verb transitiu Fer cessar d’estar equilibrat pronominal Cessar d’estar equilibrat
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ desequilibrat
| desequilibrada


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">desequilibrat</title>

Partició sil·làbica: des_e_qui_li_brat
Etimologia: de desequilibrar
  1. adjectiu Mancat d’equilibri.
  2. adjectiu i masculí i femení Dit de la persona afectada de desequilibri.
  3. adjectiu electrotècnia Dit dels sistemes polifàsics en què les intensitats de les diferents fases no tenen el mateix valor.

■ desequilibrat
| desequilibrada

adjectiu Mancat d’equilibri adjectiu i masculí i femení Dit de la persona afectada de desequilibri adjectiu electrotècnia Dit dels sistemes polifàsics en què les intensitats de les diferents fases no tenen el mateix valor
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ desequilibri


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">desequilibri</title>

Partició sil·làbica: des_e_qui_li_bri
Etimologia: de equilibri
    masculí
  1. Manca d’equilibri.
  2. economia Situació d’un sistema en el qual les magnituds econòmiques no s’han compensat mútuament i hi ha una tendència a la variació, en el temps, de les variables endògenes al sistema.

■ desequilibri

masculí Manca d’equilibri economia Situació d’un sistema en el qual les magnituds econòmiques no s’han compensat mútuament i hi ha una tendència a la variació, en el temps, de les variables endògenes al sistema
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ deserció


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">deserció</title>

Partició sil·làbica: de_ser_ci_ó
Etimologia: del ll. desertio, -ōnis, íd. 1a font: s. XVII
    femení
  1. Acció de desertar.
    1. dret penal i dret militar Delicte que comet el militar o el mariner que abandona il·legalment el cos del qual forma part o l’establiment on és afectat.
    2. dret processal Abandó que fa un litigant o un processat d’una apel·lació o d’un recurs.

■ deserció

femení Acció de desertar dret penal i dret militar Delicte que comet el militar o el mariner que abandona illegalment el cos del qual forma part o l’establiment on és afectat dret processal Abandó que fa un litigant o un processat d’una apellació o d’un recurs
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ desermar

■ desermar

verb transitiu agricultura Rompre un tros de terra erma per conrear-la
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ desert
| deserta


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">desert</title>

Etimologia: del ll. desertus, -a, -um, íd. 1a font: s. XIV, Llull
    1. adjectiu Deshabitat, sense trànsit. L’espai desert de la ratlla d’Aragó. La plaça era deserta.
    2. masculí Lloc inhabitat.
    3. masculí hiperbòlicament Allò era un desert: érem quatre de comptats.
    4. masculí especialment geografia Regió generalment deshabitada a causa de les dificultats del medi.
    5. masculí història eclesiàstica Nom donat a uns determinats ermitatges, convents i monestirs d’alguns ordes religiosos situats en despoblat.
    6. clamar (o predicar) en el desert Exclamar-se enmig de la indiferència.
    7. pares del desert cristianisme Nom amb què són coneguts una sèrie d’anacoretes antics que configuraren una espiritualitat de recolliment, renúncia al món i penitència, els ensenyaments dels quals han estat recollits sobretot en forma d’apotegmes.
    8. predicar en el desert Esforçar-se inútilment a convèncer la gent o algú d’una cosa justa o raonable.
  2. adjectiu
    1. Dit de la subhasta, del concurs, als quals no concorre ningú.
    2. Dit del premi que no és adjudicat perquè no s’hi han presentat aspirants o perquè hom no troba prou mèrit en els presentats.
  3. adjectiu dret Dit de l’apel·lació interposada però no formalitzada pel recurrent.

■ desert
| deserta

adjectiu Deshabitat, sense trànsit L’espai desert de la ratlla d’Aragó La plaça era deserta masculí Lloc inhabitat masculí hiperbòlicament Allò era un desert érem quatre de comptats masculí especialment geografia Regió generalment deshabitada a causa de les dificultats del medi masculí història eclesiàstica Nom donat a uns determinats ermitatges, convents i monestirs d’alguns ordes religiosos situats en despoblat clamar o predicar en el desert Exclamar-se enmig de la indiferència pares del desert cristianisme Nom amb què són coneguts una sèrie d’anacoretes antics que configuraren una…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ desertar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">desertar</title>

Etimologia: de desert 1a font: s. XIV
    verb
    1. transitiu Abandonar un lloc, un partit, una causa, etc., que hom té el deure de no abandonar.
    2. intransitiu Ha desertat del partit, de l’exèrcit.
  2. usat absolutament dret penal i dret militar Fer deserció.

■ desertar

verb transitiu Abandonar un lloc, un partit, una causa, etc, que hom té el deure de no abandonar intransitiu Ha desertat del partit, de l’exèrcit usat absolutament dret penal i dret militar Fer deserció
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ desèrtic
| desèrtica

■ desèrtic
| desèrtica

adjectiu Relatiu o pertanyent al desert Que presenta característiques de desert
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

desertícola

desertícola

adjectiu botànica i zoologia Dit de la flora i la fauna pròpies de les zones desèrtiques
Traducció