Diccionari - GDLC | diccionari.cat

Es mostren 88939 resultats

■ desesmussar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">desesmussar</title>

Partició sil·làbica: des_es_mus_sar
Etimologia: de esmussar

verb transitiu Corregir l’esmussament a una cosa esmussada.

■ desesmussar

verb transitiu Corregir l’esmussament a una cosa esmussada

■ desesper

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">desesper</title>

Partició sil·làbica: des_es_per
Etimologia: de desesperar 1a font: s. XV, Ausiàs

masculí Desesperació.

■ desesperació

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">desesperació</title>

Partició sil·làbica: des_es_pe_ra_ci_ó
Etimologia: de desesperar 1a font: s. XIV, Llull

femení

Estat de greu pertorbació de l’ànim deguda a la pèrdua de tota esperança de salvació, a la consideració d’un mal irreparable, a la impotència de reeixir. Caure en la desesperació.
Allò que produeix aquest estat. Un infant que és la desesperació dels seus pares.

femení Estat de greu pertorbació de l’ànim deguda a la pèrdua de tota esperança de salvació, a la consideració d’un mal irreparable, a la impotència de reeixir Caure en la desesperació Allò que produeix aquest estat Un infant que és la desesperació dels seus pares

■ desesperadament

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">desesperadament</title>

Partició sil·làbica: des_es_pe_ra_da_ment
Etimologia: de desesperat 1a font: 1494

adverbi D’una manera desesperada. Plorar desesperadament.

■ desesperadament

adverbi D’una manera desesperada Plorar desesperadament

■ desesperador

| desesperadora

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">desesperador</title>

Partició sil·làbica: des_es_pe_ra_dor
Etimologia: de desesperar 1a font: c. 1900, Vayreda

adjectiu Que desespera.

■ desesperador

| desesperadora

adjectiu Que desespera

■ desesperadorament

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">desesperadorament</title>

Partició sil·làbica: des_es_pe_ra_do_ra_ment
Etimologia: de desesperador

adverbi D’una manera desesperadora.

■ desesperadorament

adverbi D’una manera desesperadora

■ desesperança

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">desesperança</title>

Partició sil·làbica: des_es_pe_ran_ça
Etimologia: de desesperar 1a font: s. XIV, Llull

femení Manca d’esperança.

■ desesperança

femení Manca d’esperança

■ desesperançador

| desesperançadora

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">desesperançador</title>

Partició sil·làbica: des_es_pe_ran_ça_dor
Etimologia: de desesperançar

adjectiu Que desesperança.

■ desesperançador

| desesperançadora

adjectiu Que desesperança

■ desesperançar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">desesperançar</title>

Partició sil·làbica: des_es_pe_ran_çar
Etimologia: de desesperança

verb

intransitiu desesperar 1.
1. transitiu Fer perdre a algú l’esperança d’una cosa.
2. pronominal Perdre l’esperança d’una cosa. Es desesperançaven d’obtenir el divorci.

■ desesperançar

verb intransitiu desesperar 1 transitiu Fer perdre a algú l’esperança d’una cosa pronominal Perdre l’esperança d’una cosa Es desesperançaven d’obtenir el divorci

■ desesperant

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">desesperant</title>

Partició sil·làbica: des_es_pe_rant
Etimologia: de desesperar

adjectiu Desesperador.

■ desesperant

adjectiu Desesperador

Enciclopèdia

Cronologia

Estadístiques

Obres temàtiques

Temàtica general

Antropologia i societat

Art

Economia

Educació

Geografia

Història i política

Llengua

Medicina

Natura i ecologia

■ desesmussar

■ desesper

■ desesperació

■ desesperadament

■ desesperador | desesperadora

■ desesperador | desesperadora

■ desesperadorament

■ desesperança

■ desesperançador | desesperançadora

■ desesperançador | desesperançadora

■ desesperançar

■ desesperant

Subscriu-te als butlletins del Grup Enciclopèdia

■ desesperador

| desesperadora

■ desesperador

| desesperadora

■ desesperançador

| desesperançadora

■ desesperançador

| desesperançadora

Subscriu-te als butlletins
del Grup Enciclopèdia