Es mostren 88953 resultats

■ desparençar

■ desparençar

verb transitiu Perjudicar la parença d’algú, fer-lo semblar menys bell És un vestit que la desparença molt
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ despariar

■ despariar

verb transitiu Fer cessar d’estar apariat pronominal Cessar d’estar apariat
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

despariat
| despariada

despariat
| despariada

adjectiu desparió 1
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ desparió
| despariona

■ desparió
| despariona

adjectiu Sense el parió propi Que no forma parell amb un altre
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ desparionar

■ desparionar

verb transitiu Desaparionar
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ desparterada

■ desparterada

adjectiu femení antigament Dit de la dona sortida de parteratge
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ despassar

■ despassar

verb transitiu Treure un fil, una corda, etc, del forat, el tub, etc, per on han estat passats pronominal La corda s’ha despassat de la corriola
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ despatx


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">despatx</title>

Etimologia: de despatxar 1a font: 1696, DLac.
    masculí
  1. Acció de despatxar. Les botigues del centre tenen més despatx.
    1. [abreviatura desp.] Lloc on despatxa els seus assumptes, on treballa, on rep els seus clients, etc., un director, un funcionari, un advocat, un metge, etc.
    2. [abreviatura desp.] per extensió Cambra d’una casa particular dedicada a l’estudi, a tasques de caràcter intel·lectual, a rebre-hi visites de negocis, etc.
    3. Conjunt del mobiliari que compon un despatx. S’ha comprat un despatx nou.
    1. Comunicació tramesa per via ràpida.
    2. dret internacional Comunicació escrita entre el govern d’un estat i els seus representants diplomàtics en un altre estat.
    3. dret processal Comunicació escrita emprada pels tribunals i jutjats per a adreçar-se a un subordinat seu.
    4. per extensió dret processal Qualsevol comunicació escrita entre tribunals i jutjats, excepte els manaments.

■ despatx

masculí Acció de despatxar Les botigues del centre tenen més despatx abreviatura desp Lloc on despatxa els seus assumptes, on treballa, on rep els seus clients, etc, un director, un funcionari, un advocat, un metge, etc abreviatura desp per extensió Cambra d’una casa particular dedicada a l’estudi, a tasques de caràcter intellectual, a rebre-hi visites de negocis, etc Conjunt del mobiliari que compon un despatx S’ha comprat un despatx nou Comunicació tramesa per via ràpida dret internacional Comunicació escrita entre el govern d’un estat i els seus representants diplomàtics en un altre…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ despatxar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">despatxar</title>

Etimologia: del fr. dépêcher ‘enviar ràpidament’, format com a antònim sobre el radical de empêcher ‘impedir’, ll. vg. impedicāre, ll. cl. impedīre ‘entrebancar’ 1a font: s. XIV, Muntaner
    verb
  1. transitiu
    1. Acabar, enllestir, un afer, una tasca, etc.
    2. Donar curs i resolució a un afer.
    3. Expedir un document oficial, un privilegi, una butlla, etc.
  2. intransitiu Tractar, un cap i els seus col·laboradors o subordinats, un o diversos afers. El director va despatxar tota la tarda amb el cap de vendes.
  3. transitiu
    1. Vendre directament al públic en una botiga, etc. Despatxar una mercaderia.
    2. per extensió Despatxar un client.
    3. usat absolutament Les botigues del centre despatxen més.
  4. transitiu Trametre (una comunicació, un correu, un missatger, etc.). Despatxar una missiva.
  5. transitiu
    1. Donar comiat a algú, desfer-se’n, engegar-lo.
    2. especialment Donar comiat a un criat, un obrer, etc.; acomiadar.
    3. per extensió Matar.

■ despatxar

verb transitiu Acabar, enllestir, un afer, una tasca, etc Donar curs i resolució a un afer Expedir un document oficial, un privilegi, una butlla, etc intransitiu Tractar, un cap i els seus collaboradors o subordinats, un o diversos afers El director va despatxar tota la tarda amb el cap de vendes transitiu Vendre directament al públic en una botiga, etc Despatxar una mercaderia per extensió Despatxar un client usat absolutament Les botigues del centre despatxen més transitiu Trametre una comunicació, un correu, un missatger, etc Despatxar una missiva transitiu Donar comiat a algú, desfer-se’n…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ despecec
| despecega

■ despecec
| despecega

adjectiu antigament Pròdig en el despendre