Es mostren 88939 resultats

■ despatx


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">despatx</title>

Etimologia: de despatxar 1a font: 1696, DLac.
    masculí
  1. Acció de despatxar. Les botigues del centre tenen més despatx.
    1. [abreviatura desp.] Lloc on despatxa els seus assumptes, on treballa, on rep els seus clients, etc., un director, un funcionari, un advocat, un metge, etc.
    2. [abreviatura desp.] per extensió Cambra d’una casa particular dedicada a l’estudi, a tasques de caràcter intel·lectual, a rebre-hi visites de negocis, etc.
    3. Conjunt del mobiliari que compon un despatx. S’ha comprat un despatx nou.
    1. Comunicació tramesa per via ràpida.
    2. dret internacional Comunicació escrita entre el govern d’un estat i els seus representants diplomàtics en un altre estat.
    3. dret processal Comunicació escrita emprada pels tribunals i jutjats per a adreçar-se a un subordinat seu.
    4. per extensió dret processal Qualsevol comunicació escrita entre tribunals i jutjats, excepte els manaments.

■ despatx

masculí Acció de despatxar Les botigues del centre tenen més despatx abreviatura desp Lloc on despatxa els seus assumptes, on treballa, on rep els seus clients, etc, un director, un funcionari, un advocat, un metge, etc abreviatura desp per extensió Cambra d’una casa particular dedicada a l’estudi, a tasques de caràcter intellectual, a rebre-hi visites de negocis, etc Conjunt del mobiliari que compon un despatx S’ha comprat un despatx nou Comunicació tramesa per via ràpida dret internacional Comunicació escrita entre el govern d’un estat i els seus representants diplomàtics en un altre…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ despatxar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">despatxar</title>

Etimologia: del fr. dépêcher ‘enviar ràpidament’, format com a antònim sobre el radical de empêcher ‘impedir’, ll. vg. impedicāre, ll. cl. impedīre ‘entrebancar’ 1a font: s. XIV, Muntaner
    verb
  1. transitiu
    1. Acabar, enllestir, un afer, una tasca, etc.
    2. Donar curs i resolució a un afer.
    3. Expedir un document oficial, un privilegi, una butlla, etc.
  2. intransitiu Tractar, un cap i els seus col·laboradors o subordinats, un o diversos afers. El director va despatxar tota la tarda amb el cap de vendes.
  3. transitiu
    1. Vendre directament al públic en una botiga, etc. Despatxar una mercaderia.
    2. per extensió Despatxar un client.
    3. usat absolutament Les botigues del centre despatxen més.
  4. transitiu Trametre (una comunicació, un correu, un missatger, etc.). Despatxar una missiva.
  5. transitiu
    1. Donar comiat a algú, desfer-se’n, engegar-lo.
    2. especialment Donar comiat a un criat, un obrer, etc.; acomiadar.
    3. per extensió Matar.

■ despatxar

verb transitiu Acabar, enllestir, un afer, una tasca, etc Donar curs i resolució a un afer Expedir un document oficial, un privilegi, una butlla, etc intransitiu Tractar, un cap i els seus collaboradors o subordinats, un o diversos afers El director va despatxar tota la tarda amb el cap de vendes transitiu Vendre directament al públic en una botiga, etc Despatxar una mercaderia per extensió Despatxar un client usat absolutament Les botigues del centre despatxen més transitiu Trametre una comunicació, un correu, un missatger, etc Despatxar una missiva transitiu Donar comiat a algú, desfer-se’n…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ despecec
| despecega

■ despecec
| despecega

adjectiu antigament Pròdig en el despendre
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ despecegador
| despecegadora

■ despecegador
| despecegadora

adjectiu Que despecega
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ despecegar

■ despecegar

verb transitiu Gastar alguna cosa, especialment els béns que hom posseeix, despendre pròdigament
Informació complementària
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ despeceguesa

■ despeceguesa

femení antigament prodigalitat
Gran Diccionari de la llengua catalana

despectinització


<title type="display">despectinització</title>

Partició sil·làbica: des_pec_ti_nit_za_ci_ó
femení alimentació, indústries alimentàries Procés, realitzat amb enzims pectolítics, en què les pectines s’hidrolitzen en llurs monòmers.

despectinització

femení alimentació, indústries alimentàries Procés, realitzat amb enzims pectolítics, en què les pectines s’hidrolitzen en llurs monòmers
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ despectiu
| despectiva


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">despectiu</title>

Partició sil·làbica: des_pec_tiu
Etimologia: del ll. despectivus, -a, -um, íd. 1a font: s. XX, Ruyra
    adjectiu
  1. Que expressa menyspreu. Una paraula despectiva.
  2. gramàtica Dit del mot derivat que afegeix un matís de menyspreu a la idea expressada pel primitiu. Un sufix despectiu.

■ despectiu
| despectiva

adjectiu Que expressa menyspreu Una paraula despectiva gramàtica Dit del mot derivat que afegeix un matís de menyspreu a la idea expressada pel primitiu Un sufix despectiu
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ despectivament

■ despectivament

adverbi Amb menyspreu
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ despedregar

■ despedregar

verb transitiu Desempedregar
Informació complementària
Traducció