Es mostren 88940 resultats

deu milionèsim
| deu milionèsima


<title type="display">deu milionèsim</title>

Accessory
Partició sil·làbica: deu mi_li_o_nè_sim
Body
    1. adjectiu Dit de cadascuna de les parts d’una quantitat o d’un tot dividits en deu milions de parts iguals.
    2. masculí Tres deu milionèsims, 3/10 000 000.
  1. adjectiu Que, en una sèrie, en té nou milions nou-cents noranta-nou mil nou-cents noranta-nou davant seu. És el deu milionèsim turista que arriba.

deu milionèsim
| deu milionèsima

deu mil·lèsim
| deu mil·lèsima


<title type="display">deu mil·lèsim</title>

Accessory
Partició sil·làbica: deu mil_lè_sim
Body
    1. adjectiu Dit de cadascuna de les parts d’una quantitat o d’un tot dividits en deu mil parts iguals.
    2. masculí Cinc deu mil·lèsims, 5/10 000.
  1. adjectiu Que, en una sèrie, en té nou mil nou-cents noranta-nou davant seu.

deu mil·lèsim
| deu mil·lèsima

déu-n’hi-do


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">déu-n’hi-do </title>

Accessory
[Abans de l’Ortografia de l’IEC del 2017 s’escrivia Déu n’hi do]

Partició sil·làbica: déu-n’hi-do
Body
  1. adverbi Força, bastant. Tens gana? Home, déu-n’hi-do!
  2. interjecció Exclamació ponderativa, emfàtica, per a expressar la importància d’una cosa, l’admiració que produeix. He fet un negoci que déu-n’hi-do!

déu-n’hi-do

déu-n’hi-doret


<title type="display">déu-n’hi-doret</title>

Accessory
[Abans de l’Ortografia de l’IEC del 2017 s’escrivia Déu n’hi doret]

Partició sil·làbica: déu-n’hi-do_ret
Body
col·loquialment adverbi i interjecció Déu-n’hi-do. Déu-n’hi-doret, com parla aquell!

déu-n’hi-doret

deumesó
| deumesona

deumesó
| deumesona

deure1


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">deure</title><lbl type="homograph">1</lbl>

Accessory
Partició sil·làbica: deu_re
Etimologia: del ll. dēbēre, íd., der. de habēre ‘tenir, posseir’, d’on, pròpiament, ‘tenir alguna cosa provinent d’algú al qual s’ha d’agrair’ 1a font: s. XII, Hom.
Body
    verb transitiu
    1. Haver de donar o de pagar una quantitat a algú. Deu molts diners. Quant us dec?
    2. usat absolutament Deu a tothom.
    3. per extensió Em deuen els drets d’autor.
    4. figuradament Devem obediència als superiors. Fa temps que us dec una resposta.
  1. per extensió Haver d’atribuir un fet a algú o a alguna cosa. Deuen la victòria a la convicció amb què han lluitat. Et dec la vida. Caldes deu el nom a les aigües termals.
  2. obsolet Haver de fer alguna cosa per necessitat física o lògica, per obligació moral, per la força de les circumstàncies, etc.
    1. Ésser d’inferir, ésser probable o possible. Ja deuen ésser-hi: surt fum de la xemeneia. No en devia saber res.
    2. En frases interrogatives i dubitatives, indica incertesa sobre la resposta que cal donar. No sé pas quants devien ser. Qui deu ésser?



  3. Vegeu també:
    deure2

deure1

deure2


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">deure</title><lbl type="homograph">2</lbl>

Accessory
Partició sil·làbica: deu_re
Etimologia: de deure1
Body
    masculí
  1. filosofia i religió Obligació moral.
  2. [generalment en pl] especialment Treballs escolars que els alumnes han de fer a casa.
  3. comptabilitat En un compte, columna esquerra, en què hom anota els increments del capital en funcionament (actiu) o les reduccions de les fonts de finançament (passiu), i les pèrdues del net (oposat a l’haver).



  4. Vegeu també:
    deure1

deure2

deus ex machina*


<title type="display" xml:lang="estrangerisme">deus ex machina</title>

Accessory
Pronúncia: dɛ̀uzɛgzmákina
Etimologia: [locució llatina]
Body
    masculí
  1. Locució que significa ‘un déu (aparegut) des de la màquina’, que designa el recurs, emprat per l’antic drama, de fer aparèixer en escena una divinitat, suspesa en l’aire per mitjans mecànics, per tal de resoldre un conflicte o facilitar el desenllaç de l’obra.
  2. per extensió Expressió que significa la introducció artificial i gratuïta de qualsevol concepte o persona per intentar de resoldre una dificultat.

deus ex machina*

deut-

deut-

deute


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">deute</title>

Accessory
Partició sil·làbica: deu_te
Etimologia: del ll. dēbĭtum, íd., pròpiament participi de dēbēre ‘deure’ 1a font: 1237
Body
    masculí
  1. dret civil Obligació que té una persona de donar una cosa o de pagar una quantitat a una altra persona.
  2. economia
    1. Quantitat que una persona o un organisme deu a una altra persona o un altre organisme, tant si es tracta de diners com de béns o de serveis.
    2. deute amortitzable Quantitat que cal tornar en una data de venciment determinada.
    3. deute consolidat Deute amortitzable que, a través de la consolidació, es converteix en perpetu.
    4. deute exterior Deute públic emès en moneda estrangera els títols representatius del qual són subscrits per ciutadans d’altres estats.
    5. deute perpetu Emprèstits, normalment del govern, que no tenen data de venciment.
    6. deute públic Endeutament de l’estat per la venda de títols representatius d’aquest deute en el mercat.

deute