Es mostren 88940 resultats

■ deuteromicets


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">deuteromicets</title>

Partició sil·làbica: deu_te_ro_mi_cets
    masculí botànica
  1. plural Grup polifilètic de fongs molts dels quals tenen importància econòmica com a descomponedors de la matèria orgànica morta, en la producció d’antibiòtics o pel fet d’ésser fitoparàsits.
  2. singular Fong del grup dels deuteromicets.

■ deuteromicets

masculí botànica plural Grup polifilètic de fongs molts dels quals tenen importància econòmica com a descomponedors de la matèria orgànica morta, en la producció d’antibiòtics o pel fet d’ésser fitoparàsits singular Fong del grup dels deuteromicets
Gran Diccionari de la llengua catalana

deuteronomista

deuteronomista

adjectiu Bíblia Dit de la tradició bíblica que donà forma al llibre del Deuteronomi
Gran Diccionari de la llengua catalana

deuterostomat
| deuterostomada


<title type="display">deuterostomat</title>

    zoologia
  1. adjectiu Relatiu o pertanyent als deuterostomats.
  2. masculí
    1. plural Grup d’animals celomats que comprèn els equinoderms, els estomocordats, els pogonòfors, els urocordats, els cefalocordats i els vertebrats.
    2. singular Celomat del grup dels deuterostomats.

deuterostomat
| deuterostomada

zoologia adjectiu Relatiu o pertanyent als deuterostomats masculí plural Grup d’animals celomats que comprèn els equinoderms, els estomocordats, els pogonòfors, els urocordats, els cefalocordats i els vertebrats singular Celomat del grup dels deuterostomats
Gran Diccionari de la llengua catalana

deuterotòcia

deuterotòcia

femení biologia Modalitat cíclica de partenogènesi que origina mascles i femelles
Gran Diccionari de la llengua catalana

deuterotòcic
| deuterotòcica

deuterotòcic
| deuterotòcica

adjectiu biologia Relatiu o pertanyent a la deuterotòcia Produït per deuterotòcia
Gran Diccionari de la llengua catalana

deuterotònic
| deuterotònica

deuterotònic
| deuterotònica

adjectiu gramàtica Dit del mot que té el to o l’accent d’intensitat en la segona síllaba
Gran Diccionari de la llengua catalana

deuto-

deuto-

Forma prefixada del mot grec deúteros , que significa ‘segon’, ‘secundari’ Ex deutoplasma
Gran Diccionari de la llengua catalana

deutoplasma


<title type="display">deutoplasma</title>

Partició sil·làbica: deu_to_plas_ma
masculí citologia i embriologia Conjunt de substàncies de reserva que hom troba disperses en forma de granulacions dins el citoplasma.

deutoplasma

masculí citologia i embriologia Conjunt de substàncies de reserva que hom troba disperses en forma de granulacions dins el citoplasma
Gran Diccionari de la llengua catalana

deutoplasmàtic
| deutoplasmàtica

deutoplasmàtic
| deutoplasmàtica

adjectiu citologia i embriologia Relatiu o pertanyent al deutoplasma
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ deutor
| deutora


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">deutor</title>

Partició sil·làbica: deu_tor
Etimologia: del ll. debitor, -ōris, íd. 1a font: 1260
  1. adjectiu i masculí i femení Que deu, que té un deute o deutes.
  2. masculí i femení dret En una relació jurídica, persona que té l’obligació de fer quelcom, de donar una cosa o de pagar una quantitat.

■ deutor
| deutora

adjectiu i masculí i femení Que deu, que té un deute o deutes masculí i femení dret En una relació jurídica, persona que té l’obligació de fer quelcom, de donar una cosa o de pagar una quantitat
Informació complementària
Traducció