Es mostren 88939 resultats

■ disil·làbic
| disil·làbica

■ disil·làbic
| disil·làbica

adjectiu Disíllab Un mot disillàbic Un prefix disillàbic En dues síllabes La pronúncia disillàbica del grup “ia”
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ disjunció


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">disjunció</title>

Partició sil·làbica: dis_jun_ci_ó
Etimologia: de junció
    femení
    1. Acció de separar o desunir les unes parts de les altres;
    2. l’efecte.
  2. biogeografia El fet d’ésser disjunta una àrea biogeogràfica.
  3. genètica Separació normal dels cromosomes homòlegs durant la meiosi.
  4. gramàtica
    1. Separació de dues o més unitats de la llengua que normalment apareixen unides.
    2. Interrelació de dues o més unitats una de les quals exclou l’altra i en resulta, doncs, una incompatibilitat (o carn o peix).
  5. lògica Nom donat a dues menes de proposicions connectives sentencials corresponents a les anomenades disjuncions exclusives (o...) i disjuncions inclusives (o... o...).
  6. retòrica Asíndeton.

■ disjunció

femení Acció de separar o desunir les unes parts de les altres l’efecte biogeografia El fet d’ésser disjunta una àrea biogeogràfica genètica Separació normal dels cromosomes homòlegs durant la meiosi gramàtica Separació de dues o més unitats de la llengua que normalment apareixen unides Interrelació de dues o més unitats una de les quals exclou l’altra i en resulta, doncs, una incompatibilitat o carn o peix lògica Nom donat a dues menes de proposicions connectives sentencials corresponents a les anomenades disjuncions exclusives o i disjuncions inclusives o o retòrica Asíndeton
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ disjunt
| disjunta


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">disjunt</title>

Etimologia: de junt
    adjectiu
  1. Caracteritzat per la disjunció o separació de les parts, format de parts separades.
  2. biogeografia Dit de les àrees biogeogràfiques que no són contínues, és a dir, que es presenten fragmentades.
  3. heràldica Dit de la creu i del sautor els braços dels quals són dividits i separats, de dos en dos, per llurs eixos de simetria longitudinals.
  4. matemàtiques Dit de dos conjunts quan són mútuament excloents, és a dir, quan llur intersecció és el conjunt buit.
  5. música Dit del moviment melòdic que no progressa per notes consecutives.

■ disjunt
| disjunta

adjectiu Caracteritzat per la disjunció o separació de les parts, format de parts separades biogeografia Dit de les àrees biogeogràfiques que no són contínues, és a dir, que es presenten fragmentades heràldica Dit de la creu i del sautor els braços dels quals són dividits i separats, de dos en dos, per llurs eixos de simetria longitudinals matemàtiques Dit de dos conjunts quan són mútuament excloents, és a dir, quan llur intersecció és el conjunt buit música Dit del moviment melòdic que no progressa per notes consecutives
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ disjuntiu
| disjuntiva


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">disjuntiu</title>

Partició sil·làbica: dis_jun_tiu
Etimologia: del ll. disjunctivus, -a, -um, íd.
  1. adjectiu
    1. Que implica disjunció.
    2. conjunció disjuntiva gramàtica En una relació de disjunció, forma gramatical que serveix de nexe entre els elements de la disjunció.
    3. oració disjuntiva gramàtica Oració composta integrada per dues proposicions que tenen una relació de coordinació disjuntiva.
    4. sil·logisme disjuntiu filosofia Sil·logisme en què una proposició o més són disjuntives.
  2. femení Alternativa entre dues possibilitats, una de les quals ha d’ésser escollida necessàriament; dilema. El govern es troba en una disjuntiva econòmica difícil.

■ disjuntiu
| disjuntiva

adjectiu Que implica disjunció conjunció disjuntiva gramàtica En una relació de disjunció, forma gramatical que serveix de nexe entre els elements de la disjunció oració disjuntiva gramàtica Oració composta integrada per dues proposicions que tenen una relació de coordinació disjuntiva sillogisme disjuntiu filosofia Sillogisme en què una proposició o més són disjuntives femení Alternativa entre dues possibilitats, una de les quals ha d’ésser escollida necessàriament dilema El govern es troba en una disjuntiva econòmica difícil
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ disjuntivament

■ disjuntivament

adverbi Implicant disjunció
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ disjuntor


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">disjuntor</title>

Etimologia: formació culta analògica sobre la base del ll. disjunctus ‘separat’ i junctor ‘el qui uneix’
    masculí
  1. botànica Element dels fongs que separa les espores quan aquestes formen cadenes moniliformes, alhora que les uneix d’una manera més o menys efímera.
  2. electrotècnia Interruptor que obre automàticament un circuit quan la tensió o el corrent d’aquest pren un valor que resta fora d’un interval prefixat.

■ disjuntor

masculí botànica Element dels fongs que separa les espores quan aquestes formen cadenes moniliformes, alhora que les uneix d’una manera més o menys efímera electrotècnia Interruptor que obre automàticament un circuit quan la tensió o el corrent d’aquest pren un valor que resta fora d’un interval prefixat
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ dislàlia


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">dislàlia</title>

Partició sil·làbica: dis_là_li_a
Etimologia: de dis-1 i el gr. laliá ‘paraula, llengua’
femení psiquiatria Trastorn del llenguatge degut a malformacions o lesions dels òrgans perifèrics de la fonació (llengua, dents, llavis, paladar, etc.).

■ dislàlia

femení psiquiatria Trastorn del llenguatge degut a malformacions o lesions dels òrgans perifèrics de la fonació llengua, dents, llavis, paladar, etc
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ dislèctic
| dislèctica

■ dislèctic
| dislèctica

psiquiatria adjectiu Relatiu o pertanyent a la dislèxia adjectiu i masculí i femení Que pateix de dislèxia
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ dislèxia

■ dislèxia

femení psiquiatria Dificultat d’identificar, de comprendre i de reproduir els símbols escrits
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ dislocació


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">dislocació</title>

Partició sil·làbica: dis_lo_ca_ci_ó
Etimologia: del ll. dislocatio, -ōnis ‘acció de treure de lloc’ 1a font: 1803, DEst.
    femení
    1. Acció de dislocar o de dislocar-se;
    2. l’efecte. La dislocació d’un os. Ha sofert una dislocació. La dislocació d’un exèrcit.
  2. cristal·lografia Conjunt de defectes lineals que destrueixen la regularitat de la xarxa cristal·lina d’un cristall real.
  3. genètica Canvi estructural en els cromosomes a causa de la pèrdua o el desplaçament dels segments cromosòmics.
  4. geologia Deformació produïda per les forces orogèniques i tectòniques (falles i plecs) que afecta les roques sedimentàries.

■ dislocació

femení Acció de dislocar o de dislocar-se l’efecte La dislocació d’un os Ha sofert una dislocació La dislocació d’un exèrcit cristallografia Conjunt de defectes lineals que destrueixen la regularitat de la xarxa cristallina d’un cristall real genètica Canvi estructural en els cromosomes a causa de la pèrdua o el desplaçament dels segments cromosòmics geologia Deformació produïda per les forces orogèniques i tectòniques falles i plecs que afecta les roques sedimentàries
Informació complementària
Traducció