Es mostren 88953 resultats

■ disgregatiu
| disgregativa

■ disgregatiu
| disgregativa

adjectiu Que té la virtut de disgregar
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ disgust

■ disgust

masculí Fort desplaer que un esdeveniment, el capteniment d’algú, causa a algú Quan li diràs que no pots ajudar-lo tindrà un disgust Els fills no li donen sinó disgusts
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ disgustar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">disgustar</title>

Etimologia: de disgust 1a font: 1653, DTo.
    verb
    1. transitiu Llevar o minvar el gust a un menjar o a una beguda.
    2. pronominal Aquest guisat, havent-hi afegit aigua, s’ha disgustat.
  2. transitiu [usat negativament] Produir una sensació desagradable al paladar.
    1. transitiu Causar un disgust. La seva conducta em disgusta d’allò més.
    2. pronominal Tenir un disgust. Si no li donen el premi es disgustarà.
  4. pronominal Enutjar-se, indisposar-se, amb algú. No li parles perquè t’hi has disgustat?

■ disgustar

verb transitiu Llevar o minvar el gust a un menjar o a una beguda pronominal Aquest guisat, havent-hi afegit aigua, s’ha disgustat transitiu usat negativament Produir una sensació desagradable al paladar transitiu Causar un disgust La seva conducta em disgusta d’allò més pronominal Tenir un disgust Si no li donen el premi es disgustarà pronominal Enutjar-se, indisposar-se, amb algú No li parles perquè t’hi has disgustat
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

disharmonia


<title type="display">disharmonia</title>

Partició sil·làbica: dis_har_mo_ni_a
femení geologia Plegament diferencial entre una capa i una altra amb desplaçament segons els plans d’estratificació.

disharmonia

femení geologia Plegament diferencial entre una capa i una altra amb desplaçament segons els plans d’estratificació
Gran Diccionari de la llengua catalana

dishidrosi

dishidrosi

femení patologia Afecció cutània caracteritzada per una erupció de vesícules en el palmell i en les cares laterals dels dits acompanyada de pruïja
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ disilà

■ disilà

masculí H 3 SiSiH 3 química Hidrur de silici que conté un enllaç Si—Si
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ disíl·lab
| disíl·laba


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">disíl·lab</title>

Etimologia: del ll. disyllăbus, -a, -um, i aquest, del gr. disýllabos, íd.
  1. adjectiu De dues síl·labes.
  2. masculí Mot de dues síl·labes. “Tia” és un disíl·lab.
  3. masculí Vers de dues síl·labes, considerat com un hemistiqui: A port / de mort / me port / si tort... (Cerverí de Girona).

■ disíl·lab
| disíl·laba

adjectiu De dues síllabes masculí Mot de dues síllabes “Tia” és un disíllab masculí Vers de dues síllabes, considerat com un hemistiqui A port / de mort / me port / si tort Cerverí de Girona
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ disil·làbic
| disil·làbica

■ disil·làbic
| disil·làbica

adjectiu Disíllab Un mot disillàbic Un prefix disillàbic En dues síllabes La pronúncia disillàbica del grup “ia”
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ disjunció


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">disjunció</title>

Partició sil·làbica: dis_jun_ci_ó
Etimologia: de junció
    femení
    1. Acció de separar o desunir les unes parts de les altres;
    2. l’efecte.
  2. biogeografia El fet d’ésser disjunta una àrea biogeogràfica.
  3. genètica Separació normal dels cromosomes homòlegs durant la meiosi.
  4. gramàtica
    1. Separació de dues o més unitats de la llengua que normalment apareixen unides.
    2. Interrelació de dues o més unitats una de les quals exclou l’altra i en resulta, doncs, una incompatibilitat (o carn o peix).
  5. lògica Nom donat a dues menes de proposicions connectives sentencials corresponents a les anomenades disjuncions exclusives (o...) i disjuncions inclusives (o... o...).
  6. retòrica Asíndeton.

■ disjunció

femení Acció de separar o desunir les unes parts de les altres l’efecte biogeografia El fet d’ésser disjunta una àrea biogeogràfica genètica Separació normal dels cromosomes homòlegs durant la meiosi gramàtica Separació de dues o més unitats de la llengua que normalment apareixen unides Interrelació de dues o més unitats una de les quals exclou l’altra i en resulta, doncs, una incompatibilitat o carn o peix lògica Nom donat a dues menes de proposicions connectives sentencials corresponents a les anomenades disjuncions exclusives o i disjuncions inclusives o o retòrica Asíndeton
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ disjunt
| disjunta


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">disjunt</title>

Etimologia: de junt
    adjectiu
  1. Caracteritzat per la disjunció o separació de les parts, format de parts separades.
  2. biogeografia Dit de les àrees biogeogràfiques que no són contínues, és a dir, que es presenten fragmentades.
  3. heràldica Dit de la creu i del sautor els braços dels quals són dividits i separats, de dos en dos, per llurs eixos de simetria longitudinals.
  4. matemàtiques Dit de dos conjunts quan són mútuament excloents, és a dir, quan llur intersecció és el conjunt buit.
  5. música Dit del moviment melòdic que no progressa per notes consecutives.

■ disjunt
| disjunta

adjectiu Caracteritzat per la disjunció o separació de les parts, format de parts separades biogeografia Dit de les àrees biogeogràfiques que no són contínues, és a dir, que es presenten fragmentades heràldica Dit de la creu i del sautor els braços dels quals són dividits i separats, de dos en dos, per llurs eixos de simetria longitudinals matemàtiques Dit de dos conjunts quan són mútuament excloents, és a dir, quan llur intersecció és el conjunt buit música Dit del moviment melòdic que no progressa per notes consecutives
Traducció