Es mostren 88940 resultats

■ dissipar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">dissipar</title>

Etimologia: del ll. dissipare, íd. 1a font: s. XIII
    verb
    1. transitiu Fer desaparèixer (alguna cosa) evaporant-ne les parts que la integren o espargint-les. El sol ha dissipat la nuvolada. El vent dissiparà la boira.
    2. transitiu per extensió El sol ha dissipat les tenebres.
    3. transitiu per extensió Impedir que esclati una tempestat. El ponent dissipà el temporal.
    4. transitiu figuradament Fer desaparèixer un dubte, un temor, una il·lusió, etc.
    5. pronominal La columna de fum es dissipà ràpidament. Les seves sospites ja s’han dissipat.
  2. transitiu antigament
    1. Derrotar, posar en confusió, esvair.
    2. Destruir, arruïnar.
  3. transitiu
    1. Gastar-se els béns en despeses boges, desmesurades. És tan malgastador, que dissiparà l’herència en quatre dies.
    2. per extensió Esgotar, gastar completament. Dissipar, algú, la salut, les forces.
    3. usat absolutament Diuen que la til·la dissipa.
    4. figuradament Perdre el temps, desaprofitar-lo, vivint d’una manera sense sentit, desordenada, etc. Ha dissipat la seva joventut en frivolitats, i ara se’n penedeix.
    1. transitiu Portar a la dissipació, al llibertinatge. Les males companyies l’han dissipat.
    2. pronominal Lliurar-se a la dissipació, al llibertinatge.

■ dissipar

verb transitiu Fer desaparèixer alguna cosa evaporant-ne les parts que la integren o espargint-les El sol ha dissipat la nuvolada El vent dissiparà la boira transitiu per extensió El sol ha dissipat les tenebres transitiu per extensió Impedir que esclati una tempestat El ponent dissipà el temporal transitiu figuradament Fer desaparèixer un dubte, un temor, una illusió, etc pronominal La columna de fum es dissipà ràpidament Les seves sospites ja s’han dissipat transitiu antigament Derrotar, posar en confusió, esvair Destruir, arruïnar transitiu Gastar-se els béns en despeses boges,…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ dissipat
| dissipada

■ dissipat
| dissipada

adjectiu i masculí i femení Lliurat a la dissipació, al llibertinatge adjectiu De dissipació, de llibertinatge Una vida dissipada
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ dissipatiu
| dissipativa

■ dissipatiu
| dissipativa

adjectiu física Dit d’un fenomen en el decurs del qual hi ha dissipació d’energia Dit del sistema en què es produeix una dissipació d’energia Estructura dissipativa
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ dissociabilitat

■ dissociabilitat

femení Qualitat de dissociable
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ dissociable

■ dissociable

adjectiu Que es pot dissociar
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ dissociació


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">dissociació</title>

Partició sil·làbica: dis_so_ci_a_ci_ó
Etimologia: del ll. dissociatio, -ōnis, íd.
    femení
    1. Acció de dissociar o de dissociar-se;
    2. l’efecte.
  2. psiquiatria Ruptura de la unitat psíquica de la personalitat, perceptible mitjançant l’observació de moviments o expressions contraris al context intel·lectual o emocional que els envolta.
  3. química Reacció per la qual un compost químic es transforma en dues o més substàncies més simples, elementals o no. Dissociació tèrmica dels enllaços d’una molècula.
  4. dissociació albuminocitològica patologia Augment de la quantitat d’albúmina en el líquid cefalorraquidi, amb una xifra normal o molt poc augmentada del nombre de cèl·lules.

■ dissociació

femení Acció de dissociar o de dissociar-se l’efecte psiquiatria Ruptura de la unitat psíquica de la personalitat, perceptible mitjançant l’observació de moviments o expressions contraris al context intellectual o emocional que els envolta química Reacció per la qual un compost químic es transforma en dues o més substàncies més simples, elementals o no Dissociació tèrmica dels enllaços d’una molècula dissociació albuminocitològica patologia Augment de la quantitat d’albúmina en el líquid cefalorraquidi, amb una xifra normal o molt poc augmentada del nombre de cèllules
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ dissociar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">dissociar</title>

Partició sil·làbica: dis_so_ci_ar
Etimologia: del ll. dissociare, íd. 1a font: 1839, DLab.
    verb
  1. transitiu Separar allò que era unit per associació. Dissociar les molècules d’una substància. La mort dissocia els elements de què es compon l’organisme.
  2. pronominal Dissociar-se les molècules.

■ dissociar

verb transitiu Separar allò que era unit per associació Dissociar les molècules d’una substància La mort dissocia els elements de què es compon l’organisme pronominal Dissociar-se les molècules
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ dissociatiu
| dissociativa

■ dissociatiu
| dissociativa

adjectiu Relatiu o pertanyent a la dissociació Que dissocia
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ dissoldre


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">dissoldre</title>

Etimologia: del ll. dissolvĕre, íd. 1a font: s. XIV, Llull
    verb
    1. transitiu Desfer, en un cos, el lligam o la cohesió que en manté unides les parts integrants.
    2. pronominal El sucre es dissol en l’aigua.
    3. transitiu dret Desfer el lligam jurídic existent entre persones o coses.
    4. transitiu especialment química Efectuar una dissolució.
  2. per extensió
    1. transitiu Anul·lar, desfer. Dissoldre un matrimoni, una societat, un orde religiós.
    2. transitiu Desfer una reunió de persones. Dissoldre una manifestació.
    3. pronominal Dissoldre’s l’assemblea, la societat.

■ dissoldre

verb transitiu Desfer, en un cos, el lligam o la cohesió que en manté unides les parts integrants pronominal El sucre es dissol en l’aigua transitiu dret Desfer el lligam jurídic existent entre persones o coses transitiu especialment química Efectuar una dissolució per extensió transitiu Anullar, desfer Dissoldre un matrimoni, una societat, un orde religiós transitiu Desfer una reunió de persones Dissoldre una manifestació pronominal Dissoldre’s l’assemblea, la societat
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ dissolubilitat

■ dissolubilitat

femení Propietat de dissoluble
Traducció