Es mostren 88953 resultats

■ dissociable

■ dissociable

adjectiu Que es pot dissociar
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ dissociació


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">dissociació</title>

Partició sil·làbica: dis_so_ci_a_ci_ó
Etimologia: del ll. dissociatio, -ōnis, íd.
    femení
    1. Acció de dissociar o de dissociar-se;
    2. l’efecte.
  2. psiquiatria Ruptura de la unitat psíquica de la personalitat, perceptible mitjançant l’observació de moviments o expressions contraris al context intel·lectual o emocional que els envolta.
  3. química Reacció per la qual un compost químic es transforma en dues o més substàncies més simples, elementals o no. Dissociació tèrmica dels enllaços d’una molècula.
  4. dissociació albuminocitològica patologia Augment de la quantitat d’albúmina en el líquid cefalorraquidi, amb una xifra normal o molt poc augmentada del nombre de cèl·lules.

■ dissociació

femení Acció de dissociar o de dissociar-se l’efecte psiquiatria Ruptura de la unitat psíquica de la personalitat, perceptible mitjançant l’observació de moviments o expressions contraris al context intellectual o emocional que els envolta química Reacció per la qual un compost químic es transforma en dues o més substàncies més simples, elementals o no Dissociació tèrmica dels enllaços d’una molècula dissociació albuminocitològica patologia Augment de la quantitat d’albúmina en el líquid cefalorraquidi, amb una xifra normal o molt poc augmentada del nombre de cèllules
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ dissociar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">dissociar</title>

Partició sil·làbica: dis_so_ci_ar
Etimologia: del ll. dissociare, íd. 1a font: 1839, DLab.
    verb
  1. transitiu Separar allò que era unit per associació. Dissociar les molècules d’una substància. La mort dissocia els elements de què es compon l’organisme.
  2. pronominal Dissociar-se les molècules.

■ dissociar

verb transitiu Separar allò que era unit per associació Dissociar les molècules d’una substància La mort dissocia els elements de què es compon l’organisme pronominal Dissociar-se les molècules
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ dissociatiu
| dissociativa

■ dissociatiu
| dissociativa

adjectiu Relatiu o pertanyent a la dissociació Que dissocia
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ dissoldre


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">dissoldre</title>

Etimologia: del ll. dissolvĕre, íd. 1a font: s. XIV, Llull
    verb
    1. transitiu Desfer, en un cos, el lligam o la cohesió que en manté unides les parts integrants.
    2. pronominal El sucre es dissol en l’aigua.
    3. transitiu dret Desfer el lligam jurídic existent entre persones o coses.
    4. transitiu especialment química Efectuar una dissolució.
  2. per extensió
    1. transitiu Anul·lar, desfer. Dissoldre un matrimoni, una societat, un orde religiós.
    2. transitiu Desfer una reunió de persones. Dissoldre una manifestació.
    3. pronominal Dissoldre’s l’assemblea, la societat.

■ dissoldre

verb transitiu Desfer, en un cos, el lligam o la cohesió que en manté unides les parts integrants pronominal El sucre es dissol en l’aigua transitiu dret Desfer el lligam jurídic existent entre persones o coses transitiu especialment química Efectuar una dissolució per extensió transitiu Anullar, desfer Dissoldre un matrimoni, una societat, un orde religiós transitiu Desfer una reunió de persones Dissoldre una manifestació pronominal Dissoldre’s l’assemblea, la societat
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ dissolubilitat

■ dissolubilitat

femení Propietat de dissoluble
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ dissoluble

■ dissoluble

adjectiu Que pot ésser dissolt química Soluble
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ dissolució


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">dissolució</title>

Partició sil·làbica: dis_so_lu_ci_ó
Etimologia: del ll. dissolutio, -ōnis, íd. 1a font: 1575, DPou.
    femení
    1. Acció de dissoldre o de dissoldre’s. La dissolució d’un matrimoni.
    2. solució 4 2.
    3. especialment química Procés pel qual una substància (el solut) es dispersa en una altra substància (el dissolvent) i dona un sistema homogeni anomenat solució.
  2. Relaxació en els costums. Viure en la dissolució.

■ dissolució

femení Acció de dissoldre o de dissoldre’s La dissolució d’un matrimoni solució 4 2 especialment química Procés pel qual una substància el solut es dispersa en una altra substància el dissolvent i dona un sistema homogeni anomenat solució Relaxació en els costums Viure en la dissolució
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ dissolut
| dissoluta

■ dissolut
| dissoluta

adjectiu i masculí i femení De costums relaxats, llicenciós, lliurat als vicis adjectiu per extensió Propi d’una persona dissoluta
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ dissolutament

■ dissolutament

adverbi D’una manera dissoluta
Traducció