Es mostren 88939 resultats

■ dissolució


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">dissolució</title>

Partició sil·làbica: dis_so_lu_ci_ó
Etimologia: del ll. dissolutio, -ōnis, íd. 1a font: 1575, DPou.
    femení
    1. Acció de dissoldre o de dissoldre’s. La dissolució d’un matrimoni.
    2. solució 4 2.
    3. especialment química Procés pel qual una substància (el solut) es dispersa en una altra substància (el dissolvent) i dona un sistema homogeni anomenat solució.
  2. Relaxació en els costums. Viure en la dissolució.

■ dissolució

femení Acció de dissoldre o de dissoldre’s La dissolució d’un matrimoni solució 4 2 especialment química Procés pel qual una substància el solut es dispersa en una altra substància el dissolvent i dona un sistema homogeni anomenat solució Relaxació en els costums Viure en la dissolució
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ dissolut
| dissoluta

■ dissolut
| dissoluta

adjectiu i masculí i femení De costums relaxats, llicenciós, lliurat als vicis adjectiu per extensió Propi d’una persona dissoluta
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ dissolutament

■ dissolutament

adverbi D’una manera dissoluta
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ dissolutiu
| dissolutiva

■ dissolutiu
| dissolutiva

adjectiu Relatiu o pertanyent a la dissolució
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ dissolvent

■ dissolvent

adjectiu Que dissol masculí química Component d’una solució en el qual hi ha dispers el solut
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ dissonància


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">dissonància</title>

Partició sil·làbica: dis_so_nàn_ci_a
Etimologia: del ll. dissonantia, íd.
    femení
    1. Combinació de sons dissonants o discordants.
    2. música Manca de consonància entre dos o més sons successius o simultanis.
  2. figuradament
    1. Manca d’harmonia, desacord, disconformitat, entre dues o més persones o coses.
    2. dissonància cognitiva psicologia i sociologia Estat de tensió produït en un individu quan dos elements cognitius són incompatibles entre ells.

■ dissonància

femení Combinació de sons dissonants o discordants música Manca de consonància entre dos o més sons successius o simultanis figuradament Manca d’harmonia, desacord, disconformitat, entre dues o més persones o coses dissonància cognitiva psicologia i sociologia Estat de tensió produït en un individu quan dos elements cognitius són incompatibles entre ells
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ dissonant


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">dissonant</title>

Etimologia: del ll. dissonans, -ntis, participi pres. del ll. dissonare ‘dissonar’
    adjectiu
    1. Que dissona; discordant. Veus dissonants.
    2. música Dit de l’acord o de l’interval mancats de consonància.
  2. figuradament Que discrepa d’allò amb què hauria d’ésser conforme, que no hi té proporció. Colors dissonants.

■ dissonant

adjectiu Que dissona discordant Veus dissonants música Dit de l’acord o de l’interval mancats de consonància figuradament Que discrepa d’allò amb què hauria d’ésser conforme, que no hi té proporció Colors dissonants
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ dissonar

■ dissonar

verb intransitiu Formar, dos o més sons, una combinació inharmoniosa, poc agradable a l’orella figuradament Mancar de conformitat o de correspondència dues o més coses discrepar
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ dissort

■ dissort

femení Desgràcia
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ dissortadament

■ dissortadament

adverbi Desgraciadament
Traducció