Es mostren 88953 resultats

■ distinguo

■ distinguo

masculí lògica Acció d’enunciar una distinció en una argumentació
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ distint
| distinta


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">distint</title>

Etimologia: del ll. distinctus, -a, -um, íd. 1a font: s. XIV, Llull
    adjectiu
    1. Que es distingeix d’una altra cosa o d’altri; diferent. Són dos colors ben distints.
    2. Que no és el mateix. Són obres d’autors distints. Són dos mots d’origen distint.
  2. Que hom percep clarament. Un so clar i distint.

■ distint
| distinta

adjectiu Que es distingeix d’una altra cosa o d’altri diferent Són dos colors ben distints Que no és el mateix Són obres d’autors distints Són dos mots d’origen distint Que hom percep clarament Un so clar i distint
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ distintament

■ distintament

adverbi D’una manera distinta
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ distintiu
| distintiva


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">distintiu</title>

Partició sil·làbica: dis_tin_tiu
Etimologia: del b. ll. distinctivus, -a, -um, íd.
  1. adjectiu Que serveix per a distingir, que marca o expressa distinció. El caràcter distintiu d’una espècie. Les paraules d’accent distintiu.
  2. masculí La corona és un distintiu reial.
  3. masculí fonètica, fonologia Tret articulatori o acústic que, en la realització de fonemes, és susceptible d’exercir valors discrets diferencials respecte a unes altres realitzacions.
  4. masculí marina, marítim Bandera especial que hom hissa en un vaixell per indicar la presència d’una persona a qui corresponen determinades honors.
  5. distintiu de classe marina, marítim Senyal que hom assigna a l’embarcació de regates que pertany a una classe internacional.

■ distintiu
| distintiva

adjectiu Que serveix per a distingir, que marca o expressa distinció El caràcter distintiu d’una espècie Les paraules d’accent distintiu masculí La corona és un distintiu reial masculí fonètica, fonologia Tret articulatori o acústic que, en la realització de fonemes, és susceptible d’exercir valors discrets diferencials respecte a unes altres realitzacions masculí marina, marítim Bandera especial que hom hissa en un vaixell per indicar la presència d’una persona a qui corresponen determinades honors distintiu de classe marina, marítim Senyal que hom assigna a l’embarcació de regates que…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ distòcia

■ distòcia

femení obstetrícia Part dolorós, difícil, lent i perillós per al fetus
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ distòcic
| distòcica

■ distòcic
| distòcica

adjectiu obstetrícia Relatiu o pertanyent a la distòcia
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ dístoma


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">dístoma</title>

masculí zoologia Nom donat a dos cucs trematodes de l’ordre dels digenis: el dístoma hepàtic (Fasciola hepatica) i el dístoma lanceolat (Dicrocoelium lanceolatum); en estat adult parasiten els conductes biliars de l’ovella i ocasionalment de l’home.

■ dístoma

masculí zoologia Nom donat a dos cucs trematodes de l’ordre dels digenis el dístoma hepàtic Fasciola hepatica i el dístoma lanceolat Dicrocoelium lanceolatum en estat adult parasiten els conductes biliars de l’ovella i ocasionalment de l’home
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ distomatós
| distomatosa

■ distomatós
| distomatosa

adjectiu Que té dues boques
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ distomatosi

■ distomatosi

femení patologia Malaltia produïda per dístomes Distomatosi hepàtica
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

distòmids

distòmids

masculí plural zoologia Digenis