Es mostren 88953 resultats

ditiònic, àcid

ditiònic, àcid

H 2 S 2 O 6 química inorgànica Oxoàcid del sofre, primer de la sèrie dels àcids politiònics
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ ditionit


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">ditionit</title>

Partició sil·làbica: di_ti_o_nit
    masculí química inorgànica
  1. Anió de fórmula S2O42- derivat de l’àcid ditionós.
  2. ditionit de sodi [Na2S2O4] Sal, coneguda popularment per hidrosulfit o hiposulfit de sodi, emprada com a reductor en tintoreria i en l’operació de blanqueig en la indústria tèxtil.

■ ditionit

masculí química inorgànica Anió de fórmula S 2 O 4 2 - derivat de l’àcid ditionós ditionit de sodi Na 2 S 2 O 4 Sal, coneguda popularment per hidrosulfit o hiposulfit de sodi , emprada com a reductor en tintoreria i en l’operació de blanqueig en la indústria tèxtil
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ ditionós, àcid

■ ditionós, àcid

química inorgànica Oxoàcid del sofre, de fórmula H 2 S 2 O 4
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ ditirambe


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">ditirambe</title>

Etimologia: del ll. dithyrambus, i aquest, del gr. dithýrambos ‘epítet de Bacus; poema exultant en el seu honor’ 1a font: 1803, DEst.
    masculí
    1. literatura En la literatura antiga, poema líric en honor de Dionís.
    2. retòrica Poema líric entusiasta, escrit en metres diversos.
  2. Lloança entusiasta, exagerada.

■ ditirambe

masculí literatura En la literatura antiga, poema líric en honor de Dionís retòrica Poema líric entusiasta, escrit en metres diversos Lloança entusiasta, exagerada
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ ditiràmbic
| ditiràmbica

■ ditiràmbic
| ditiràmbica

adjectiu Relatiu o pertanyent al ditirambe Lloances ditiràmbiques Himnes ditiràmbics
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ ditiràmbicament

■ ditiràmbicament

adverbi D’una manera ditiràmbica
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

ditisc


<title type="display">ditisc</title>

masculí entomologia Insecte de l’ordre dels coleòpters, de la família dels ditíscids (Dytiscus sp), adaptat a la vida aquàtica, que té el cos el·líptic i aplanat, amb les potes en forma de rems.

ditisc

masculí entomologia Insecte de l’ordre dels coleòpters, de la família dels ditíscids Dytiscus sp , adaptat a la vida aquàtica, que té el cos ellíptic i aplanat, amb les potes en forma de rems
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

ditíscids


<title type="display">ditíscids</title>

    masculí entomologia
  1. plural Família d’insectes coleòpters adèfags, adaptats al medi aquàtic, que tenen el cos en forma de barca capgirada, antenes d’onze artells i potes en forma de paletes.
  2. singular Insecte de la família dels ditíscids.

ditíscids

masculí entomologia plural Família d’insectes coleòpters adèfags, adaptats al medi aquàtic, que tenen el cos en forma de barca capgirada, antenes d’onze artells i potes en forma de paletes singular Insecte de la família dels ditíscids
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ díton

■ díton

masculí música Interval musical que consta de dos tons
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ ditrema

■ ditrema

adjectiu i masculí zoologia Dit de l’animal vivípar que té els orificis cloacal i genital separats