Es mostren 88939 resultats

diverticulosi

diverticulosi

femení patologia Presència de nombrosos i petits diverticles al còlon, els quals poden ésser asimptomàtics, servir de receptacle d’escíbals o inflamar-se
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ divertidament

■ divertidament

adverbi D’una manera divertida
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ divertiment

■ divertiment

masculí Allò en què hom es diverteix passatemps El cinema és el meu únic divertiment
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

divertimento*

divertimento*

masculí música Composició musical sorgida a la fi del segle XVII formada per un seguit de fragments i concebuda, sovint, per a petits conjunts d’instruments
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ divertir


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">divertir</title>

Etimologia: del ll. divertĕre ‘apartar’ 1a font: c. 1400
    verb
  1. transitiu
    1. Desviar, allunyar (una cosa) d’allà on és fent-la anar cap a una altra banda. Divertir diners públics.
    2. Fer anar (un humor o un mal) cap a un altre indret del cos.
    3. ciències militars Atreure (l’enemic) a un lloc diferent del de l’operació principal, per dividir les seves forces i fer-les més dèbils.
    1. transitiu Distreure, entretenir, agradablement, recreant. Aquest espectacle divertirà molt la gent.
    2. pronominal Avui, al ball, ens hem divertit d’allò més!

■ divertir

verb transitiu Desviar, allunyar una cosa d’allà on és fent-la anar cap a una altra banda Divertir diners públics Fer anar un humor o un mal cap a un altre indret del cos ciències militars Atreure l’enemic a un lloc diferent del de l’operació principal, per dividir les seves forces i fer-les més dèbils transitiu Distreure, entretenir, agradablement, recreant Aquest espectacle divertirà molt la gent pronominal Avui, al ball, ens hem divertit d’allò més
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ divertit
| divertida

■ divertit
| divertida

adjectiu Que diverteix, que entreté o distreu agradablement És un espectacle molt divertit Un home divertit
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ diví
| divina


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">diví</title>

Etimologia: del ll. divīnus, -a, -um, íd. 1a font: s. XIV, Llull
    adjectiu
    1. Relatiu o pertanyent als déus o a Déu. Els oracles divins. La bondat divina. La justícia divina. La divina providència. Ésser rei per dret diví.
    2. culte diví Culte degut a Déu.
  2. figuradament Perfecte en el seu gènere, extraordinàriament bo o bell. Té una veu divina.

■ diví
| divina

adjectiu Relatiu o pertanyent als déus o a Déu Els oracles divins La bondat divina La justícia divina La divina providència Ésser rei per dret diví culte diví Culte degut a Déu figuradament Perfecte en el seu gènere, extraordinàriament bo o bell Té una veu divina
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ dividend

■ dividend

masculí aritmètica Nombre o quantitat que hom ha de dividir per un altre economia Part dels beneficis que una societat distribueix periòdicament entre els seus accionistes
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ dividir


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">dividir</title>

Etimologia: del ll. dīvĭdĕre, íd. 1a font: 1498
    verb
    1. transitiu Fer, d’un tot, dues o més parts. El riu divideix la ciutat en dues parts. Dividirem l’empresa en tres seccions.
    2. pronominal Dividir-se com una cèl·lula.
    3. transitiu Fer, d’un tot, dues o més parts i distribuir-les entre uns quants. Dividí l’herència entre els seus nebots.
    4. transitiu aritmètica Efectuar una divisió. Dividir 60 entre (o per) 3.
  2. transitiu
    1. Separar un conjunt en grups, classes, espècies, etc. Els zoòlegs divideixen els vertebrats en sis classes.
    2. adoberia Separar les pells i els cuirs en dues capes longitudinals (flor i serrat).
  3. transitiu Establir, alguna cosa, una separació, servir de separació entre dues o més coses o persones. El riu divideix les dues parts de la ciutat.
  4. transitiu figuradament
    1. Establir entre persones o col·lectivitats una dissensió d’interessos, d’opinions, de sentiments, etc. La política divideix els ànims dels ciutadans.
    2. Introduir l’hostilitat, la discòrdia, etc., entre persones o col·lectivitats. Divideix els teus enemics i et serà fàcil de vèncer-los.

■ dividir

verb transitiu Fer, d’un tot, dues o més parts El riu divideix la ciutat en dues parts Dividirem l’empresa en tres seccions pronominal Dividir-se com una cèllula transitiu Fer, d’un tot, dues o més parts i distribuir-les entre uns quants Dividí l’herència entre els seus nebots transitiu aritmètica Efectuar una divisió Dividir 60 entre o per 3 transitiu Separar un conjunt en grups, classes, espècies, etc Els zoòlegs divideixen els vertebrats en sis classes adoberia Separar les pells i els cuirs en dues capes longitudinals flor i serrat transitiu Establir, alguna cosa, una separació, servir de…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

dividit

dividit

masculí adoberia Divisió
Informació complementària
Traducció