Es mostren 88953 resultats

ef.

ef.

efa

efa

efeb


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">efeb</title>

Accessory
Etimologia: del ll. ephēbus, i aquest, del gr. éphēbos ‘adolescent’, der. de ḗbē ‘joventut’ 1a font: 1868, DLCo.
Body
    masculí
  1. Entre els grecs antics, jove de divuit a vint-i-dos anys o vint-i-tres.
  2. Adolescent bell.
  3. irònicament Efeminat.

efeb

efect.

efect.

efecte


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">efecte</title>

Accessory
Homòfon: afecte
Etimologia: del ll. effectus, -us, íd., der. de efficĕre ‘realitzar, produir’, der. de facĕre ‘fer’ 1a font: s. XIV, Llull
Body
    masculí
    1. Resultat de l’acció d’una causa. La relació de causa a efecte.
    2. a (o per) aquest (o al dit [o pel dit]) efecte (o a l’efecte) Amb vista a realitzar això que hom diu, perquè sigui així.
    3. a l’efecte de A fi de. Llegeix a l’efecte de saber.
    4. efecte fundador genètica Resultat del canvi de les freqüències gèniques que es produeix quan un petit nombre d’individus d’una població en funden una de nova.
    5. efecte matern genètica Resultat de la constitució genètica de la mare sobre el desenvolupament de la seva progènie degut a les proteïnes i als ARN que acumula als oòcits.
    6. efecte secundari farmàcia, indústria farmacèutica Acció no desitjable, sovint de tipus nociu, produïda per un medicament.
    7. en efecte En realitat, especialment per a confirmar el que hom acaba d’afirmar. Diu que li falta un bull; en efecte, sembla ximple!
    8. fer (o tenir, o produir) efecte (una cosa) Donar resultat. Aquestes píndoles fan efecte si te les prens en dejú.
    9. tenir efecte (una cosa) Realitzar-se. La funció de circ tindrà efecte demà la tarda.
    1. Impressió causada sobre l’ànim. Les seves paraules no han fet cap efecte sobre l’auditori. Això m’ha produït molt mal efecte. Una dona bonica i elegant sempre fa efecte. La il·luminació d’aquesta sala causa un efecte estrany.
    2. efecte de llum En una pintura, impressió de l’acció de la llum, que contrasta i es combina amb les altres tintes de la pintura.
    3. fer l’efecte (d’alguna cosa) Semblar ésser aquesta cosa, a jutjar per la impressió que produeix. Això em fa l’efecte d’una mentida. Em fa l’efecte que m’enganyes!
  1. plural Béns, roba, estris, etc., especialment els que serveixen per a l’exercici d’una professió.
  2. dret Conseqüència a la qual hom atribueix un valor jurídic. Efecte retroactiu, devolutiu, suspensiu.
  3. economia
    1. efecte de comerç Títol de crèdit que reconeix l’obligació de pagar, en data fixa, una quantitat determinada, sigui a l’ordre o al portador.
    2. efecte públic Document de crèdit emès per l’estat o uns altres organismes dependents.
  4. espectacles Complement acústic o visual destinat a reforçar la creació d’un ambient o a condicionar la visió de l’espectador.
    1. jocs d’entreteniment En el joc de billar, moviment particular que hom fa prendre a la bola picant-la lateralment.
    2. esports En determinats esports amb pilota, com el tennis o el futbol, moviment semblant al del billar que hom dona a la pilota.

efecte

efèctic
| efèctica

efèctic
| efèctica

Traducció

efectisme

efectisme

efectista

efectista

efectiu
| efectiva


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">efectiu</title>

Accessory
Partició sil·làbica: e_fec_tiu
Homòfon: afectiu
Etimologia: del ll. effectivus, -a, -um, íd. 1a font: 1696, DLac.
Body
  1. adjectiu Que produeix l’efecte que hom n’espera; eficaç. La llei esdevindrà efectiva en tal data.
  2. adjectiu Real i veritable, no imaginari. Per a fer això ens calen dades efectives i no quantitats aproximades.
    1. masculí [abreviatura ef., efect.] economia Disponibilitats líquides, en moneda nacional, d’una persona o empresa.
    2. en efectiu locució adverbial En diner comptant o en paper moneda.
  3. masculí estadística En una distribució estadística d’un caràcter quantitatiu, nombre d’individus que presenten un valor concret del caràcter.
  4. masculí
    1. organització militar Nombre d’individus que formen un exèrcit, un cos o una unitat orgànica. L’exèrcit de terra disposa d’un efectiu de 50 000 soldats.
    2. plural Conjunt de components d’una unitat de l’exèrcit, de la policia o d’un grup organitzat similar sota un únic comandament. Efectius dels bombers i de l’exèrcit van participar en l’extinció de l’incendi.
    3. Membre d’aquest conjunt. L’exèrcit ha enviat 2 000 efectius a la zona afectada pel terratrèmol.
  5. verb efectiu lingüística Verb que té un complement objecte indicador del resultat de la significació verbal (Ha pintat un quadre).

efectiu
| efectiva