Es mostren 88939 resultats

■ efusiu
| efusiva


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">efusiu</title>

Partició sil·làbica: e_fu_siu
Etimologia: formació culta analògica sobre la base del ll. effusus, a, -um, participi de effundĕre ‘vessar, escampar’
    adjectiu
  1. Relatiu o pertanyent a l’efusió.
  2. especialment Que demostra els sentiments afectuosos amb efusió.
  3. roca efusiva petrografia Roca ígnia que ha sortit a l’exterior de l’escorça terrestre per una fissura, generalment d’uns quants quilòmetres d’extensió.

■ efusiu
| efusiva

adjectiu Relatiu o pertanyent a l’efusió especialment Que demostra els sentiments afectuosos amb efusió roca efusiva petrografia Roca ígnia que ha sortit a l’exterior de l’escorça terrestre per una fissura, generalment d’uns quants quilòmetres d’extensió
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ efusivament

■ efusivament

adverbi Amb efusió
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

efusor


<title type="display">efusor</title>

Etimologia: del ll. td. effusor, -ōris ‘el qui vessa o escampa’
masculí tecnologia Dispositiu per a la conversió d’una part de l’energia potencial del flux d’un fluid en energia cinètica o de velocitat.

efusor

masculí tecnologia Dispositiu per a la conversió d’una part de l’energia potencial del flux d’un fluid en energia cinètica o de velocitat
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ egagròpila

■ egagròpila

femení ornitologia Regurgitació estomacal que eliminen certs ocells carnívors, com els estrigiformes
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ egarenc
| egarenca

■ egarenc
| egarenca

adjectiu i masculí i femení Egarense
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

egarense

egarense

adjectiu i masculí i femení D’Ègara antiga ciutat romana que correspon a l’actual Terrassa Terrassenc
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ egeu
| egea


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">egeu</title>

Partició sil·làbica: e_geu
    adjectiu
  1. Relatiu o pertanyent a la mar Egea o a les seves illes.
  2. civilització egea prehistòria Civilització corresponent a l’edat del bronze que es desenvolupà a les costes i a les illes de la mar Egea.

■ egeu
| egea

adjectiu Relatiu o pertanyent a la mar Egea o a les seves illes civilització egea prehistòria Civilització corresponent a l’edat del bronze que es desenvolupà a les costes i a les illes de la mar Egea
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ ègida


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">ègida</title>

Etimologia: del ll. aegis, -ĭdis, i aquest, del gr. aigís, -ídos, der. de aix, aigós ‘cabra’ 1a font: 1839, DLab.
    femení
  1. mitologia Pell de la cabra Amaltea amb la qual Zeus recobrí el seu escut com a protecció.
  2. figuradament Protecció. Sota l’ègida de les lleis.

■ ègida

femení mitologia Pell de la cabra Amaltea amb la qual Zeus recobrí el seu escut com a protecció figuradament Protecció Sota l’ègida de les lleis
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ egipci
| egípcia


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">egipci</title>

  1. adjectiu i masculí i femení D’Egipte (antic país i estat d’Àfrica) o de l’egipci (llengua).
  2. masculí arts gràfiques Tipus de lletra de pal gros i asta uniforme, en la conjunció dels quals no es produeix diferència de gruix.
  3. masculí lingüística Llengua parlada a la Vall del Nil des dels primers temps històrics fins al segle X dC, aproximadament.

■ egipci
| egípcia

adjectiu i masculí i femení D’Egipte antic país i estat d’Àfrica o de l’egipci llengua masculí arts gràfiques Tipus de lletra de pal gros i asta uniforme, en la conjunció dels quals no es produeix diferència de gruix masculí lingüística Llengua parlada a la Vall del Nil des dels primers temps històrics fins al segle X dC, aproximadament
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ egipcià
| egipciana

■ egipcià
| egipciana

adjectiu i masculí i femení Egipci
Traducció