Es mostren 88940 resultats

■ eixelebrat
| eixelebrada


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">eixelebrat</title>

Partició sil·làbica: ei_xe_le_brat
Etimologia: del ll. vg. *excerebratus ‘privat de cervell’, der. del ll. cerĕbrum ‘cervell’ 1a font: c. 1870
  1. adjectiu i masculí i femení Que obra sense reflexió, sense mirar el que fa.
  2. adjectiu per extensió Ho ha fet d’una manera eixelebrada.

■ eixelebrat
| eixelebrada

adjectiu i masculí i femení Que obra sense reflexió, sense mirar el que fa adjectiu per extensió Ho ha fet d’una manera eixelebrada
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ eixeridament

■ eixeridament

adverbi Amb la vivor o habilitat pròpies d’una persona eixerida
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ eixerit
| eixerida


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">eixerit</title>

Partició sil·làbica: ei_xe_rit
Etimologia: potser d’un ll. ex-ereptum, participi de erĭpĕre ‘deslliurar’, a través d’un *eixeret i influït pels ant. eixernit i eixerivit, íd. (v. eixorivir) 1a font: s. XVIII
    adjectiu
  1. Viu, despert, deseixit. En Patufet és petit i eixerit.
  2. per extensió Uns ulls eixerits. Brollava tot seguit la flameta del gas amatent i eixerida.
  3. eixerit com un pèsol (o com un gínjol) (o més eixerit que un pèsol [o que un gínjol] ) Molt eixerit, despert.

■ eixerit
| eixerida

adjectiu Viu, despert, deseixit En Patufet és petit i eixerit per extensió Uns ulls eixerits Brollava tot seguit la flameta del gas amatent i eixerida eixerit com un pèsol o com un gínjol o més eixerit que un pèsol o que un gínjol Molt eixerit, despert
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ eixermar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">eixermar</title>

Partició sil·làbica: ei_xer_mar
Homòfon: eixarmar
Etimologia: del ll. *exeremare ‘convertir en erm’, der. del ll. ĕremus ‘desert’, i aquest, del gr. érēmos ‘desert, solitari’ 1a font: s. XIV, Llull
    verb transitiu agricultura
  1. Artigar.
  2. Netejar (un camp, un marge, un camí) d’esbarzers, mates, etc.

■ eixermar

verb transitiu agricultura Artigar Netejar un camp, un marge, un camí d’esbarzers, mates, etc
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ eixermat
| eixermada

■ eixermat
| eixermada

adjectiu Dit d’un camí fressat femení agricultura Artiga
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ eixermataire

■ eixermataire

masculí i femení agricultura Artigaire
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ eixermim

■ eixermim

masculí sovint en pl agricultura Allò que hom treu d’un camp, marge, etc, en eixermar-lo
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

eixerri

eixerri

masculí dialectal Xerri
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ eixida


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">eixida</title>

Partició sil·làbica: ei_xi_da
Etimologia: de eixir 1a font: 1150
    femení
  1. Sortida.
  2. plural dialectal Afores, camps que volten una població.
  3. construcció Espai clos i descobert a la part posterior o lateral d’un edifici i en comunicació amb aquest.
  4. anar d’eixida dialectal Anar eixit.
  5. eixida de mas història del dret Quantitat que, a més de la redempció o remença, cobrava el senyor d’un mas o d’una borda quan el pagès deixava el feu.

■ eixida

femení Sortida plural dialectal Afores, camps que volten una població construcció Espai clos i descobert a la part posterior o lateral d’un edifici i en comunicació amb aquest anar d’eixida dialectal Anar eixit eixida de mas història del dret Quantitat que, a més de la redempció o remença, cobrava el senyor d’un mas o d’una borda quan el pagès deixava el feu
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ eixidiu

■ eixidiu

masculí Forat per on surt l’aigua L’eixidiu d’una aigüera
Informació complementària
Traducció