Es mostren 88953 resultats

■ eixavuirar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">eixavuirar</title>

Partició sil·làbica: ei_xa_vui_rar
Etimologia: de l’ant. avuir, aüir ‘esternut’, del ll. augurium ‘auguri’, pel valor augural de l’esternut, potser ja d’un ll. vg. *exaguriare (cl. exaugurare ‘fer profà’)
verb intransitiu dialectal Esternudar.

■ eixavuirar

verb intransitiu dialectal Esternudar
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ eixavuiro

■ eixavuiro

masculí dialectal esternut
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ eixe
| eixa

■ eixe
| eixa

adjectiu i pronom plural eixos, eixes dialectal Aqueix
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ eixea


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">eixea</title>

Partició sil·làbica: ei_xe_a
femení història A l’edat mitjana i a la corona catalanoaragonesa, negociant dedicat principalment a rescatar captius catalans en territori musulmà, com també captius musulmans en terres catalanoaragoneses.

■ eixea

femení història A l’edat mitjana i a la corona catalanoaragonesa, negociant dedicat principalment a rescatar captius catalans en territori musulmà, com també captius musulmans en terres catalanoaragoneses
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ eixelebradament

■ eixelebradament

adverbi D’una manera eixelebrada
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ eixelebrament

■ eixelebrament

masculí Qualitat d’eixelebrat
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ eixelebrat
| eixelebrada


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">eixelebrat</title>

Partició sil·làbica: ei_xe_le_brat
Etimologia: del ll. vg. *excerebratus ‘privat de cervell’, der. del ll. cerĕbrum ‘cervell’ 1a font: c. 1870
  1. adjectiu i masculí i femení Que obra sense reflexió, sense mirar el que fa.
  2. adjectiu per extensió Ho ha fet d’una manera eixelebrada.

■ eixelebrat
| eixelebrada

adjectiu i masculí i femení Que obra sense reflexió, sense mirar el que fa adjectiu per extensió Ho ha fet d’una manera eixelebrada
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ eixeridament

■ eixeridament

adverbi Amb la vivor o habilitat pròpies d’una persona eixerida
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ eixerit
| eixerida


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">eixerit</title>

Partició sil·làbica: ei_xe_rit
Etimologia: potser d’un ll. ex-ereptum, participi de erĭpĕre ‘deslliurar’, a través d’un *eixeret i influït pels ant. eixernit i eixerivit, íd. (v. eixorivir) 1a font: s. XVIII
    adjectiu
  1. Viu, despert, deseixit. En Patufet és petit i eixerit.
  2. per extensió Uns ulls eixerits. Brollava tot seguit la flameta del gas amatent i eixerida.
  3. eixerit com un pèsol (o com un gínjol) (o més eixerit que un pèsol [o que un gínjol] ) Molt eixerit, despert.

■ eixerit
| eixerida

adjectiu Viu, despert, deseixit En Patufet és petit i eixerit per extensió Uns ulls eixerits Brollava tot seguit la flameta del gas amatent i eixerida eixerit com un pèsol o com un gínjol o més eixerit que un pèsol o que un gínjol Molt eixerit, despert
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ eixermar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">eixermar</title>

Partició sil·làbica: ei_xer_mar
Homòfon: eixarmar
Etimologia: del ll. *exeremare ‘convertir en erm’, der. del ll. ĕremus ‘desert’, i aquest, del gr. érēmos ‘desert, solitari’ 1a font: s. XIV, Llull
    verb transitiu agricultura
  1. Artigar.
  2. Netejar (un camp, un marge, un camí) d’esbarzers, mates, etc.

■ eixermar

verb transitiu agricultura Artigar Netejar un camp, un marge, un camí d’esbarzers, mates, etc
Informació complementària
Traducció