Es mostren 88939 resultats

■ emboçar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">emboçar</title>

Homòfon: embossar, embussar
Etimologia: der. de boç o d’un ll. vg. *imbŭcciare, der. de bucca ‘boca’
    verb
  1. transitiu Posar el boç (a un gos, cavall, etc.).
  2. pronominal Cobrir-se amb la bufanda, capa, etc., la part inferior de la cara fins al nas o als ulls. S’emboçà la capa fins als ulls.

■ emboçar

verb transitiu Posar el boç a un gos, cavall, etc pronominal Cobrir-se amb la bufanda, capa, etc, la part inferior de la cara fins al nas o als ulls S’emboçà la capa fins als ulls
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ embocar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">embocar</title>

Etimologia: de boca
    verb
  1. intransitiu Començar, tenir la boca o obertura inicial, un carrer, un port, un riu, etc. Aquest carrer emboca a la plaça.
  2. transitiu
    1. Ficar-se (alguna cosa) a la boca. El gos no gosava embocar l’eriçó.
    2. figuradament Menjar àvidament. Ja ha embocat sis canelons.
    3. música Posar-se a la boca l’embocadura d’un instrument musical.
  3. transitiu Entrar en un port, riu, carrer, etc., per la seva boca o embocadura. El vaixell embocava el port. Embocar un passadís.

■ embocar

verb intransitiu Començar, tenir la boca o obertura inicial, un carrer, un port, un riu, etc Aquest carrer emboca a la plaça transitiu Ficar-se alguna cosa a la boca El gos no gosava embocar l’eriçó figuradament Menjar àvidament Ja ha embocat sis canelons música Posar-se a la boca l’embocadura d’un instrument musical transitiu Entrar en un port, riu, carrer, etc, per la seva boca o embocadura El vaixell embocava el port Embocar un passadís
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ emboetar

■ emboetar

verb transitiu fusteria Obrar els cantells de les posts amb un boet fent solcs en una banda i crestalls a l’altra per encaixar-los
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ emboetat

■ emboetat

masculí fusteria Empostissat fet de posts emboetades en què el crestall de cadascuna encaixa amb el solc de la immediata
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ embofegar

■ embofegar

verb transitiu i pronominal Embotornar
Informació complementària
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ embogar

■ embogar

verb transitiu oficis manuals Enformar el seient d’una cadira o canapè teixint-lo amb boga
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ embogidor
| embogidora

■ embogidor
| embogidora

adjectiu Que embogeix o fa embogir
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ embogiment

■ embogiment

masculí Acció d’embogir o d’embogir-se l’efecte
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ embogir


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">embogir</title>

Etimologia: de boig 1a font: s. XX, Ruyra
    verb
  1. transitiu Fer tornar boig. Deixa el gos tranquil, que l’embogiràs! La música l’embogeix.
  2. intransitiu Esdevenir boig. Embogí, i el van haver d’internar. Embogir de content.
  3. pronominal Embogir-se per excés de feina. S’embogirà, quan et vegi!

■ embogir

verb transitiu Fer tornar boig Deixa el gos tranquil, que l’embogiràs La música l’embogeix intransitiu Esdevenir boig Embogí, i el van haver d’internar Embogir de content pronominal Embogir-se per excés de feina S’embogirà, quan et vegi
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ emboirament

■ emboirament

masculí Acció d’emboirar o d’emboirar-se l’efecte
Traducció