Es mostren 88953 resultats

embó2

embó2

emboç

emboç

Traducció

emboc

emboc

Informació complementària

embocada

embocada

Informació complementària

embocador

embocador

embocadura


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">embocadura</title>

Accessory
Etimologia: de embocar 1a font: s. XIX
Body
    femení
    1. Obertura o pas per on hom entra en un carrer, en un port, etc.
    2. geomorfologia Part d’un riu, canal, etc., per on les seves aigües desemboquen a la mar, en un llac o en un altre riu.
  1. mos 3 1.
  2. música Peça dels instruments de vent que hom aplica o introdueix a la boca per tal de fer vibrar l’aire que conté l’instrument i obtenir-ne, així, un so musical.
  3. música Manera d’adaptar un instrument de vent a la boca.

embocadura

embocament

embocament

emboçar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">emboçar</title>

Accessory
Homòfon: embossar, embussar
Etimologia: der. de boç o d’un ll. vg. *imbŭcciare, der. de bucca ‘boca’
Body
    verb
  1. transitiu Posar el boç (a un gos, cavall, etc.).
  2. pronominal Cobrir-se amb la bufanda, capa, etc., la part inferior de la cara fins al nas o als ulls. S’emboçà la capa fins als ulls.

emboçar

embocar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">embocar</title>

Accessory
Etimologia: de boca
Body
    verb
  1. intransitiu Començar, tenir la boca o obertura inicial, un carrer, un port, un riu, etc. Aquest carrer emboca a la plaça.
  2. transitiu
    1. Ficar-se (alguna cosa) a la boca. El gos no gosava embocar l’eriçó.
    2. figuradament Menjar àvidament. Ja ha embocat sis canelons.
    3. música Posar-se a la boca l’embocadura d’un instrument musical.
  3. transitiu Entrar en un port, riu, carrer, etc., per la seva boca o embocadura. El vaixell embocava el port. Embocar un passadís.

embocar

emboetar

emboetar

Informació complementària