Es mostren 88953 resultats

■ encarcarat
| encarcarada


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">encarcarat</title>

Etimologia: probablement del més ant. i dial. enarquerat i enarcat, der. de arc, en el sentit de ‘rígid, com un arc tens’, amb possible influx de mots de sentit semblant, per exemple encarcerar 1a font: 1740
    adjectiu
  1. Rígid, mancat de flexibilitat.
  2. figuradament Un estil, un llenguatge, encarcarat.

■ encarcarat
| encarcarada

adjectiu Rígid, mancat de flexibilitat figuradament Un estil, un llenguatge, encarcarat
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ encarcerament

■ encarcerament

masculí Acció d’encarcerar l’efecte
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ encarcerar

■ encarcerar

verb transitiu Empresonar
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ encarestiar

■ encarestiar

verb transitiu antigament Causar la carestia d’alguna cosa
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ encaridament

■ encaridament

adverbi Amb encariment, amb viva instància
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ encaridor
| encaridora

■ encaridor
| encaridora

adjectiu Que encareix
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ encariment

■ encariment

masculí Acció d’encarir o d’encarir-se l’efecte
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ encarir


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">encarir</title>

Homòfon: enquerir
Etimologia: de car3 1a font: s. XIV, Eiximenis
    verb
    1. transitiu Apujar el preu d’alguna cosa, fer-la cara o més cara.
    2. intransitiu Esdevenir més car.
    3. pronominal Aquests darrers anys la vida s’ha encarit molt!
  2. transitiu
    1. Lloar molt les qualitats d’algú o d’alguna cosa; ponderar.
    2. Recalcar la importància o l’interès d’alguna cosa.

■ encarir

verb transitiu Apujar el preu d’alguna cosa, fer-la cara o més cara intransitiu Esdevenir més car pronominal Aquests darrers anys la vida s’ha encarit molt transitiu Lloar molt les qualitats d’algú o d’alguna cosa ponderar Recalcar la importància o l’interès d’alguna cosa
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ encarnació


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">encarnació</title>

Partició sil·làbica: en_car_na_ci_ó
Etimologia: del ll. td. ecl. incarnatio -ōnis, íd. 1a font: s. XIV, Llull
    femení
    1. Acció d’encarnar o d’encarnar-se;
    2. l’efecte.
    3. especialment cristianisme Dogma segons el qual en Crist, criatura humana, es manifesta personalment, per la unió hipostàtica, el Verb de Déu.
  2. figuradament És l’encarnació de l’avarícia!

■ encarnació

femení Acció d’encarnar o d’encarnar-se l’efecte especialment cristianisme Dogma segons el qual en Crist, criatura humana, es manifesta personalment, per la unió hipostàtica, el Verb de Déu figuradament És l’encarnació de l’avarícia
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ encarnadura

■ encarnadura

femení Carnadura
Informació complementària
Traducció