Es mostren 88940 resultats

■ encariment

■ encariment

masculí Acció d’encarir o d’encarir-se l’efecte
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ encarir


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">encarir</title>

Homòfon: enquerir
Etimologia: de car3 1a font: s. XIV, Eiximenis
    verb
    1. transitiu Apujar el preu d’alguna cosa, fer-la cara o més cara.
    2. intransitiu Esdevenir més car.
    3. pronominal Aquests darrers anys la vida s’ha encarit molt!
  2. transitiu
    1. Lloar molt les qualitats d’algú o d’alguna cosa; ponderar.
    2. Recalcar la importància o l’interès d’alguna cosa.

■ encarir

verb transitiu Apujar el preu d’alguna cosa, fer-la cara o més cara intransitiu Esdevenir més car pronominal Aquests darrers anys la vida s’ha encarit molt transitiu Lloar molt les qualitats d’algú o d’alguna cosa ponderar Recalcar la importància o l’interès d’alguna cosa
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ encarnació


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">encarnació</title>

Partició sil·làbica: en_car_na_ci_ó
Etimologia: del ll. td. ecl. incarnatio -ōnis, íd. 1a font: s. XIV, Llull
    femení
    1. Acció d’encarnar o d’encarnar-se;
    2. l’efecte.
    3. especialment cristianisme Dogma segons el qual en Crist, criatura humana, es manifesta personalment, per la unió hipostàtica, el Verb de Déu.
  2. figuradament És l’encarnació de l’avarícia!

■ encarnació

femení Acció d’encarnar o d’encarnar-se l’efecte especialment cristianisme Dogma segons el qual en Crist, criatura humana, es manifesta personalment, per la unió hipostàtica, el Verb de Déu figuradament És l’encarnació de l’avarícia
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ encarnadura

■ encarnadura

femení Carnadura
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ encarnament

■ encarnament

masculí Acció d’encarnar o d’encarnar-se
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ encarnar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">encarnar</title>

Etimologia: del ll. td. incarnare, íd. 1a font: s. XV
    verb
    1. transitiu Revestir d’una forma corporal, especialment d’una forma humana.
    2. pronominal cristianisme Fer-se home el Verb de Déu.
    3. transitiu figuradament personificar 2. Luter encarna l’esperit de la Reforma.
    1. intransitiu Penetrar, ésser arrelat, en la carn. Les ungles encarnen en els dits.
    2. pronominal Se li va encarnar una estella al peu.
  3. intransitiu antigament Posar carn nova una ferida.
  4. transitiu pintura Donar, pintant, el color de la carn.

■ encarnar

verb transitiu Revestir d’una forma corporal, especialment d’una forma humana pronominal cristianisme Fer-se home el Verb de Déu transitiu figuradament personificar 2 Luter encarna l’esperit de la Reforma intransitiu Penetrar, ésser arrelat, en la carn Les ungles encarnen en els dits pronominal Se li va encarnar una estella al peu intransitiu antigament Posar carn nova una ferida transitiu pintura Donar, pintant, el color de la carn
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ encarnat
| encarnada

■ encarnat
| encarnada

adjectiu Convertit en carn cristianisme Fet home El Fill de Déu encarnat adjectiu i masculí De color rosat semblant a la carn humana de raça blanca
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ encarnatiu
| encarnativa

■ encarnatiu
| encarnativa

adjectiu antigament Que causa la creixença de carn nova en una ferida
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ encarranquinament

■ encarranquinament

masculí Acció d’encarranquinar o d’encarranquinar-se l’efecte
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ encarranquinar

■ encarranquinar

verb transitiu Encomanar, endossar a algú un treball, un encàrrec, no gens còmode o agradable de fer pronominal Encarregar-se En casar-se, s’ha hagut d’encarranquinar de la família de la dona
Informació complementària
Traducció