Es mostren 88940 resultats

■ encasar

■ encasar

verb transitiu Encasellar
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ encascavellat
| encascavellada

■ encascavellat
| encascavellada

adjectiu Guarnit amb cascavells
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ encasellament

■ encasellament

masculí Acció d’encasellar l’efecte
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ encasellar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">encasellar</title>

Etimologia: de casella
    verb transitiu
  1. Posar, distribuir, alguna cosa en caselles.
  2. figuradament
    1. Classificar amb criteris simplistes. No volia que l’encasellessin en el paper de galant.
    2. Considerar (algú), sovint arbitràriament, partidari d’una ideologia, un sistema, etc. Un pintor encasellat com a surrealista.

■ encasellar

verb transitiu Posar, distribuir, alguna cosa en caselles figuradament Classificar amb criteris simplistes No volia que l’encasellessin en el paper de galant Considerar algú, sovint arbitràriament, partidari d’una ideologia, un sistema, etc Un pintor encasellat com a surrealista
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ encasellat

■ encasellat

masculí Conjunt de caselles Encasellament
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ encasquetar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">encasquetar</title>

Etimologia: de casc 1a font: s. XX, Oller
    verb
    1. transitiu Ficar ben endins, fins a les orelles, el capell, la gorra, etc.
    2. transitiu figuradament Ficar al cap, fer aprendre. És ben difícil d’encasquetar-li la gramàtica.
    3. pronominal figuradament Ficar-se al cap alguna cosa, obstinar-s’hi.
  2. pronominal armament Encallar-se una arma amb l’embolcall del cartutx en disparar-la.

■ encasquetar

verb transitiu Ficar ben endins, fins a les orelles, el capell, la gorra, etc transitiu figuradament Ficar al cap, fer aprendre És ben difícil d’encasquetar-li la gramàtica pronominal figuradament Ficar-se al cap alguna cosa, obstinar-s’hi pronominal armament Encallar-se una arma amb l’embolcall del cartutx en disparar-la
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ encast


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">encast</title>

Etimologia: de encastar 1a font: 1405
    masculí
    1. Acció d’encastar;
    2. l’efecte.
    1. oficis manuals Cavitat produïda en una peça de fusta per embotir-n’hi una altra o per fixar-hi un objecte, com ara una frontissa, un pany, un tancador, etc.
    2. orfebreria Part d’un anell, d’una joia, etc., destinada a encastar-hi una gemma.

■ encast

masculí Acció d’encastar l’efecte oficis manuals Cavitat produïda en una peça de fusta per embotir-n’hi una altra o per fixar-hi un objecte, com ara una frontissa, un pany, un tancador, etc orfebreria Part d’un anell, d’una joia, etc, destinada a encastar-hi una gemma
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ encastador

■ encastador

masculí excursionisme Fissurer
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ encastament

■ encastament

masculí Acció d’encastar l’efecte
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ encastar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">encastar</title>

Homòfon: enquestar
Etimologia: alteració de l’ant. encastrar per influx de l’ant. encastonar, der. de castó, del fr. ant. caston ‘joier’, del frànc. kasto ‘capsa’ 1a font: 1283
    verb transitiu
  1. tecnologia Fixar una cosa en una altra fent-la entrar en part en un entrant o buit d’aquesta.
  2. Adherir íntimament una cosa a una altra. Encastava papers a la paret.
  3. figuradament D’una bufetada t’encastaré a la paret!

■ encastar

verb transitiu tecnologia Fixar una cosa en una altra fent-la entrar en part en un entrant o buit d’aquesta Adherir íntimament una cosa a una altra Encastava papers a la paret figuradament D’una bufetada t’encastaré a la paret
Informació complementària
Traducció