Es mostren 88940 resultats

■ enformador

■ enformador

masculí oficis manuals Eina de tall de torner, fuster i ebenista consistent en una fulla rectangular de ferro acerat tallant en un dels seus extrems i unida per l’altre a un mànec de fusta
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ enformament

■ enformament

masculí indústria i indústria tèxtil En l’acabament de peces de vestir de punt, operació de posar-les seques o molles, segons la classe de fibra, en formes metàlliques, on són sotmeses a un tractament tèrmic
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ enformar

■ enformar

verb transitiu Donar forma afaiçonar indústria i tecnologia Posar una peça de vestir sabates, mitges i mitjons, capell, etc a la forma
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ enfornada

■ enfornada

femení Acció d’enfornar Ara farem la segona enfornada
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

enfornador
| enfornadora

enfornador
| enfornadora

adjectiu i masculí i femení Dit de la persona que enforna
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ enfornar

■ enfornar

verb transitiu Posar al forn peces per coure A les tres enfornarem els pans rodons Ja es poden enfornar els plats i les tasses Clavar, enfonsar
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ enforquillar

■ enforquillar

verb transitiu Agafar alguna cosa amb una forquilla
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ enfortidor
| enfortidora

■ enfortidor
| enfortidora

adjectiu Que enforteix
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ enfortiment

■ enfortiment

masculí Acció d’enfortir o d’enfortir-se l’efecte
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ enfortir


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">enfortir</title>

Etimologia: de fort 1a font: s. XIV, Llull
    verb
  1. transitiu Fer fort o més fort. L’exercici enforteix el cos. Enfortir la voluntat. Això enforteix la seva autoritat.
  2. pronominal Aquest nen té necessitat d’enfortir-se. Així els membres s’enforteixen.

■ enfortir

verb transitiu Fer fort o més fort L’exercici enforteix el cos Enfortir la voluntat Això enforteix la seva autoritat pronominal Aquest nen té necessitat d’enfortir-se Així els membres s’enforteixen
Informació complementària
Traducció