Es mostren 88953 resultats

■ esbategar

■ esbategar

verb transitiu Agitar violentament les ales, els alots, etc, un ocell sense per això volar, un peix fora de l’aigua, etc
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ esbatiment

■ esbatiment

masculí Acció d’esbatre Esbargiment art Ombra d’un objecte que, en pintura, és projectada sobre el pla en què reposa o sobre objectes propers
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ esbatre


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">esbatre</title>

Etimologia: de batre 1a font: s. XV, Ausiàs
    verb transitiu
  1. Treure del damunt, amb una sacsejada, allò que afeixuga, oprimeix, etc. El vent esbatia la pols de les fulles dels arbres.
  2. figuradament Allunyar penes, afliccions, etc., amb esbargiments, distraccions, etc. En aquell paratge deliciós feia compte d’esbatre les angúnies que el turmentaven. Esbatre la malenconia.

■ esbatre

verb transitiu Treure del damunt, amb una sacsejada, allò que afeixuga, oprimeix, etc El vent esbatia la pols de les fulles dels arbres figuradament Allunyar penes, afliccions, etc, amb esbargiments, distraccions, etc En aquell paratge deliciós feia compte d’esbatre les angúnies que el turmentaven Esbatre la malenconia
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ esbatussada

■ esbatussada

femení Acció d’esbatussar-se
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ esbatussar-se

■ esbatussar-se

verb pronominal Batre’s a cops Pareu d’esbatussar-vos, que encara us fareu mal
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ esbelegar

■ esbelegar

verb intransitiu Belar pronominal Esgargamellar-se S’esbelegava cridant-lo des de tan lluny
Informació complementària
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ esbeletegar

■ esbeletegar

verb intransitiu Belar insistentment
Informació complementària
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ esbellussar-se

■ esbellussar-se

verb pronominal dialectal Superar, un nounat, la primera etapa de la vida Donar-se manya per a obtenir alguna cosa difícil
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ esberla

■ esberla

femení Tros d’una cosa que es desprèn en esberlar-la, que resulta d’esberlar-la Recollíem les esberles dels arbres abatuts pels llenyataires i en fèiem vaixells
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ esberlar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">esberlar</title>

Etimologia: d’origen incert, potser d’un ll. vg. *exvirgulare ‘estavellar, partir’, der. del ll. vĭrgŭla ‘branqueta, vareta’, explicació no exempta de molts dubtes i objeccions 1a font: 1803, DEst.
    verb
    1. transitiu Trencar alguna cosa en el sentit de les seves fibres, segons la línia de mínima resistència. Esberlar la soca d’un arbre. Esberlar un ametlló.
    2. pronominal Hem d’anar a collir els albercocs que ja comencen a esberlar-se.
  2. transitiu per extensió D’un cop de porra li esberlaren el cap.

■ esberlar

verb transitiu Trencar alguna cosa en el sentit de les seves fibres, segons la línia de mínima resistència Esberlar la soca d’un arbre Esberlar un ametlló pronominal Hem d’anar a collir els albercocs que ja comencen a esberlar-se transitiu per extensió D’un cop de porra li esberlaren el cap
Informació complementària
Traducció