Es mostren 88939 resultats

■ establar

■ establar

verb transitiu ramaderia Posar el bestiar a l’estable
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ estable1

■ estable1

masculí ramaderia Lloc cobert totalment o parcialment on hom allotja el bestiar per extensió i despectivament Lloc molt brut Vegeu també estable 2
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ estable2

■ estable2

adjectiu Fermament establert, que no es mou o canvia de lloc, de posició, d’estat Una posició estable Equilibri estable Un govern estable química Dit del compost que no es descompon fàcilment Vegeu també estable 1
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ establement

■ establement

adverbi D’una manera estable
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ establer
| establera

■ establer
| establera

masculí i femení Persona que té cura d’un estable
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ establia

■ establia

femení estable 1
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ establida

■ establida

femení tàctica Lloc ocupat per un cos de tropes per a una operació militar
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ establiment


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">establiment</title>

Etimologia: de establir
    masculí
    1. Acció d’establir o establir-se. L’establiment d’una fàbrica, d’una sucursal. L’establiment d’una regla;
    2. l’efecte.
  2. Casa o local on hom exerceix una activitat comercial, d’ensenyament, industrial, sanitària, etc. Un establiment comercial. Un establiment de banys.
    1. dret Concessió d’un immoble en emfiteusi en la qual el senyor o estabilient es desprèn del domini útil, que cedeix a l’emfiteuta, i es reserva el domini directe.
    2. dret Escriptura on hom consigna un contracte emfitèutic. Havia rebut el nom de carta precària.
    3. història del dret Cessió quasi emfitèutica d’una batllia, una notaria o una escrivania, un forn, una taverna, una farga, un molí o altre dret de destret atorgada pel rei o per un baró, o bé imposició mitjançant cens i a vegades també amb pagament d’entrada.
    4. establiment a primers ceps dret català i història Rabassa morta.
    5. establiment mercantil dret mercantil Conjunt de béns organitzats per l’empresari, susceptible de servir per a l’explotació d’una empresa.

■ establiment

masculí Acció d’establir o establir-se L’establiment d’una fàbrica, d’una sucursal L’establiment d’una regla l’efecte Casa o local on hom exerceix una activitat comercial, d’ensenyament, industrial, sanitària, etc Un establiment comercial Un establiment de banys dret Concessió d’un immoble en emfiteusi en la qual el senyor o estabilient es desprèn del domini útil, que cedeix a l’emfiteuta, i es reserva el domini directe dret Escriptura on hom consigna un contracte emfitèutic Havia rebut el nom de carta precària història del dret Cessió quasi emfitèutica d’una batllia, una notaria o una…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ establir


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">establir</title>

Etimologia: del ll. stabilīre ‘mantenir sòlidament, afermar’ 1a font: c. 1081
    verb [p p establert -a o establit -ida]
  1. transitiu
    1. Fundar o crear d’una manera permanent, ferma. Déu establí l’ordre natural del món.
    2. Instal·lar (una estructura destinada a una activitat) en un lloc. Establiran el centre de producció de l’empresa en el nou polígon. Els expedicionaris establiren el campament base a prop de la glacera.
    3. Decretar, ordenar, per virtut d’autoritat o d’acord ferm. Sobre això, què estableix la llei? Les normes que ha establert l’autoritat competent.
    4. Posar-se d’acord (en alguna cosa). A la reunió vam establir els principals eixos d’actuació.
  2. pronominal
    1. Fixar la residència en un lloc. Tota la família s’ha establert a Llofriu.
    2. especialment Posar una casa de comerç, un negoci, etc., en un lloc. Un fabricant de barrets que s’establí a Mataró.
  3. transitiu dret
    1. Cedir un bé immoble en emfiteusi.
    2. A Mallorca, parcel·lar una terra i vendre’n les parcel·les, generalment a terminis.

■ establir

verb p p establert -a o establit -ida transitiu Fundar o crear d’una manera permanent, ferma Déu establí l’ordre natural del món Installar una estructura destinada a una activitat en un lloc Establiran el centre de producció de l’empresa en el nou polígon Els expedicionaris establiren el campament base a prop de la glacera Decretar, ordenar, per virtut d’autoritat o d’acord ferm Sobre això, què estableix la llei Les normes que ha establert l’autoritat competent Posar-se d’acord en alguna cosa A la reunió vam establir els principals eixos d’actuació pronominal Fixar la residència en un lloc…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

establishment*

establishment*

masculí ciències polítiques Conjunt de les forces que controlen i dominen el poder