Es mostren 88939 resultats

■ estomato-

■ estomato-

Forma prefixada del mot grec stóma, -atos , que significa ‘boca’ Ex estomatologia, estomatoplàstia
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ estomatòleg
| estomatòloga

■ estomatòleg
| estomatòloga

masculí i femení medicina Metge especialista en estomatologia
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ estomatologia

■ estomatologia

femení medicina Branca de la medicina que estudia l’anatomia, la fisiologia i la patologia de la boca i les seves estructures
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ estomatològic
| estomatològica

■ estomatològic
| estomatològica

adjectiu Relatiu o pertanyent a l’estomatologia
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ estomatòpodes


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">estomatòpodes</title>

    masculí zoologia
  1. plural Ordre de crustacis de la subclasse dels malacostracis, que tenen descoberts els quatre segments toràcics posteriors, cinc parells de maxil·lípedes i tres parells de potes bífides. A les costes dels Països Catalans és molt corrent la galera.
  2. singular Crustaci de l’ordre dels estomatòpodes.

■ estomatòpodes

masculí zoologia plural Ordre de crustacis de la subclasse dels malacostracis, que tenen descoberts els quatre segments toràcics posteriors, cinc parells de maxillípedes i tres parells de potes bífides A les costes dels Països Catalans és molt corrent la galera singular Crustaci de l’ordre dels estomatòpodes
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ estomatós
| estomatosa

■ estomatós
| estomatosa

adjectiu histologia Proveït d’estomes
Gran Diccionari de la llengua catalana

estomiformes


<title type="display">estomiformes</title>

    masculí ictiologia
  1. plural Ordre de peixos abissals poc evolucionats que comprèn espècies molt diverses, la majoria predadores i amb òrgans luminescents.
  2. singular Peix de l’ordre dels estomiformes.

estomiformes

masculí ictiologia plural Ordre de peixos abissals poc evolucionats que comprèn espècies molt diverses, la majoria predadores i amb òrgans luminescents singular Peix de l’ordre dels estomiformes
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ estomocordats

■ estomocordats

masculí zoologia plural Embrancament de metazous deuterostomats, que tenen obertures branquials al principi del tub digestiu Es divideixen en tres classes enteropneusts, pterobranquis i graptòlits singular Metazou de l’embrancament dels estomocordats
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ estomodeu

■ estomodeu

masculí embriologia Porció inicial i cefàlica del tracte digestiu dels metazous celomats, revestida d’ectoderma pluriestratificat
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ estona


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">estona</title>

Etimologia: del germ. gòtic fem. *stundo, íd. 1a font: s. XIV, Pere III
    femení
  1. Espai de temps d’alguna durada. Espereu-me una estona: no tardaré gaire. Ja fa estona que són fora.
    1. a estones locució adverbial De tant en tant.
    2. a estones perdudes locució adverbial En el temps lliure de feines urgents, regulars o obligades. Toca el piano a estones perdudes.
    3. anar a estones (algú o alguna cosa) locució verbal Ésser d’humor, de tracte, d’intensitat, etc., variables, en funció del temps que passa.

■ estona

femení Espai de temps d’alguna durada Espereu-me una estona no tardaré gaire Ja fa estona que són fora a estones locució adverbial De tant en tant a estones perdudes locució adverbial En el temps lliure de feines urgents, regulars o obligades Toca el piano a estones perdudes anar a estones algú o alguna cosa locució verbal Ésser d’humor, de tracte, d’intensitat, etc, variables, en funció del temps que passa
Informació complementària
Traducció