Es mostren 88940 resultats

■ federal


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">federal</title>

Etimologia: formació culta analògica sobre la base del ll. foedus 1a font: 1868, DLCo.
  1. adjectiu
    1. Relatiu o pertanyent a una federació d’estats.
    2. Federalista.
    3. Dit del poder central d’un estat organitzat en federació.
  2. masculí i femení història
    1. Als Estats Units d’Amèrica, partidari o soldat del govern de la Unió en la guerra de Secessió.
    2. Partidari del moviment republicà federal.

■ federal

adjectiu Relatiu o pertanyent a una federació d’estats Federalista Dit del poder central d’un estat organitzat en federació masculí i femení història Als Estats Units d’Amèrica, partidari o soldat del govern de la Unió en la guerra de Secessió Partidari del moviment republicà federal
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ federalisme


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">federalisme</title>

Etimologia: de federal 1a font: 1868, DLCo.
    masculí història i ciències polítiques
  1. Corrent del pensament polític que concep la construcció d’un ordre mundial mitjançant un sistema de pactes entre els diferents pobles, nacions o estats.
  2. Sistema o estructura federal.

■ federalisme

masculí història i ciències polítiques Corrent del pensament polític que concep la construcció d’un ordre mundial mitjançant un sistema de pactes entre els diferents pobles, nacions o estats Sistema o estructura federal
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ federalista

■ federalista

adjectiu Relatiu o pertanyent al federalisme masculí i femení Partidari del federalisme
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ federar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">federar</title>

Etimologia: del ll. foederare ‘unir per aliança’
    verb
    1. transitiu Organitzar en federació.
    2. pronominal Les associacions de comerciants s’han federat per defensar els seus interessos.
  2. pronominal esports Inscriure’s en una federació esportiva, obtenint així la llicència que permet de participar en les competicions que aquesta organitza.

■ federar

verb transitiu Organitzar en federació pronominal Les associacions de comerciants s’han federat per defensar els seus interessos pronominal esports Inscriure’s en una federació esportiva, obtenint així la llicència que permet de participar en les competicions que aquesta organitza
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ federat
| federada


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">federat</title>

Etimologia: del ll. foederatus, -a, -um, der. de foedus, -ĕris ‘aliança’; en ll. td., de foederatus, es creà analògicament el verb foederare ‘unir en aliança’
  1. adjectiu Que és membre d’una federació.
  2. masculí plural història
    1. A l’antiga Roma, denominació donada als pobles bàrbars que, mitjançant un tractat, es lligaven a Roma.
    2. Durant la insurrecció de la Comuna de París, nom donat als membres de la guàrdia nacional.

■ federat
| federada

adjectiu Que és membre d’una federació masculí plural història A l’antiga Roma, denominació donada als pobles bàrbars que, mitjançant un tractat, es lligaven a Roma Durant la insurrecció de la Comuna de París, nom donat als membres de la guàrdia nacional
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ federatiu
| federativa

■ federatiu
| federativa

adjectiu Relatiu a una federació, a la seva formació
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ federativament

■ federativament

adverbi En federació
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

feedback*

feedback*

masculí biologia , automàtica, automació , electrònica i informàtica Retroacció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ fefaent


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">fefaent</title>

Partició sil·làbica: fe_fa_ent
Etimologia: formació culta analògica sobre la base del ll. fidem faciens, -ntis, participi pres. de fidem facĕre ‘donar fe’, en la forma catalanitzada, com en faent, estupefaent, rarefaent, etc 1a font: 1799
    adjectiu
  1. Que fa fe.
  2. Que és digne de fe.
  3. Dit del document legalitzat per notari o persona que disposa de fe pública.

■ fefaent

adjectiu Que fa fe Que és digne de fe Dit del document legalitzat per notari o persona que disposa de fe pública
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ feijoa


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">feijoa</title>

Partició sil·làbica: fei_jo_a
femení botànica i jardineria Planta arbustiva perenne de la família de les mirtàcies (Feijoa sellowiana), de fulles el·líptiques, densament pubescents pel revers, de flors vermelles i blanques, que és originària de l’Amèrica del Sud i conreada en jardineria.

■ feijoa

femení botànica i jardineria Planta arbustiva perenne de la família de les mirtàcies Feijoa sellowiana , de fulles ellíptiques, densament pubescents pel revers, de flors vermelles i blanques, que és originària de l’Amèrica del Sud i conreada en jardineria