Es mostren 88940 resultats

■ feldespatoídic
| feldespatoídica

■ feldespatoídic
| feldespatoídica

adjectiu mineralogia Relatiu o pertanyent als feldespatoides Que conté feldespatoides
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ felí
| felina


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">felí</title>

Etimologia: del ll. felīnus, -a, -um, íd., der. de feles ‘gat’ 1a font: 1868, DLCo.
  1. zoologia
    1. adjectiu Relatiu o pertanyent als fèlids.
    2. adjectiu Que sembla un gat o un fèlid.
    3. masculí Fèlid.
  2. adjectiu Que sembla de gat. Moviments felins. Gràcia felina. Astúcia felina.

■ felí
| felina

zoologia adjectiu Relatiu o pertanyent als fèlids adjectiu Que sembla un gat o un fèlid masculí Fèlid adjectiu Que sembla de gat Moviments felins Gràcia felina Astúcia felina
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ felibre


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">felibre</title>

Etimologia: creat per Mistral (1854), tret d’una cançó popular: emé li sèt felibre de la lei ‘amb els set felibres de la llei’, segurament una mala interpretació de Sepher, libre de la Lei, de l’hebreu Sepher (Torà) ‘llibre de la Llei’ 1a font: 1867, V. Balaguer
masculí Poeta occità modern pertanyent al moviment de renaixença de l’occità (anomenat felibritge).

■ felibre

masculí Poeta occità modern pertanyent al moviment de renaixença de l’occità anomenat felibritge
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ felibrenc
| felibrenca

■ felibrenc
| felibrenca

adjectiu Relatiu o pertanyent als felibres
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ felibressa

■ felibressa

femení Dona felibre
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ felibritge

■ felibritge

masculí Moviment dels felibres
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ feliç


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">feliç</title>

Etimologia: del ll. felix, -īcis, íd. (v. fecund) 1a font: s. XV
    adjectiu
    1. Que gaudeix de felicitat. Ésser una persona feliç. Viu molt feliç. El diner no el fa feliç. Feliç de tu!
    2. per extensió Una vida feliç. Un esguard feliç.
    1. Que ocasiona felicitat. Un feliç esdeveniment. Una feliç situació. Un dia feliç.
    2. especialment Dit d’un esdeveniment que ha anat molt bé, d’una empresa que ha reeixit plenament. Un part feliç. Una navegació feliç. Una temptativa feliç.
    3. per extensió Oportú en alt grau; encertat. Una pensada feliç. Una intervenció feliç.
    4. per extensió Eficaç. Una memòria feliç.
  3. col·loquialment
    1. Tranquil, despreocupat. Ell rai: feliç!
    2. Curt d’enteniment, ximplet. És feliç: no entén mai res.

■ feliç

adjectiu Que gaudeix de felicitat Ésser una persona feliç Viu molt feliç El diner no el fa feliç Feliç de tu per extensió Una vida feliç Un esguard feliç Que ocasiona felicitat Un feliç esdeveniment Una feliç situació Un dia feliç especialment Dit d’un esdeveniment que ha anat molt bé, d’una empresa que ha reeixit plenament Un part feliç Una navegació feliç Una temptativa feliç per extensió Oportú en alt grau encertat Una pensada feliç Una intervenció feliç per extensió Eficaç Una memòria feliç colloquialment Tranquil, despreocupat Ell rai feliç Curt d’enteniment, ximplet És feliç no entén…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ felicià
| feliciana


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">felicià</title>

Partició sil·làbica: fe_li_ci_à
    cristianisme
  1. adjectiu Dit de la doctrina adopcionista de Fèlix, bisbe d’Urgell, que creia Jesucrist únicament home adoptat per Déu.
  2. masculí i femení Seguidor de la doctrina feliciana, anomenat també adopcionista.

■ felicià
| feliciana

cristianisme adjectiu Dit de la doctrina adopcionista de Fèlix, bisbe d’Urgell, que creia Jesucrist únicament home adoptat per Déu masculí i femení Seguidor de la doctrina feliciana, anomenat també adopcionista
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ felicitació

■ felicitació

femení Acció de felicitar Conjunt de paraules, especialment escrites, amb què hom felicita He rebut moltes felicitacions
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ felicitar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">felicitar</title>

Etimologia: del ll. felicitare ‘fer feliç’, per imitació del fr. féliciter ‘congratular’ 1a font: 1696, DLac.
    verb
  1. transitiu
    1. Expressar a algú, de paraula o per escrit, la satisfacció que hom sent amb motiu d’algun fet feliç per a ell. Encara no l’he felicitat per la seva actuació. M’ha felicitat per la bona educació dels nostres fills.
    2. Expressar a algú, de paraula o per escrit, el desig que sigui ben feliç, en ocasió d’una festa anual o una commemoració personal. Felicitar algú per Nadal, pel seu sant, pel seu aniversari.
  2. pronominal Considerar-se plenament satisfet per alguna cosa. Ara em felicito d’haver-hi anat.

■ felicitar

verb transitiu Expressar a algú, de paraula o per escrit, la satisfacció que hom sent amb motiu d’algun fet feliç per a ell Encara no l’he felicitat per la seva actuació M’ha felicitat per la bona educació dels nostres fills Expressar a algú, de paraula o per escrit, el desig que sigui ben feliç, en ocasió d’una festa anual o una commemoració personal Felicitar algú per Nadal, pel seu sant, pel seu aniversari pronominal Considerar-se plenament satisfet per alguna cosa Ara em felicito d’haver-hi anat
Informació complementària
Traducció