Es mostren 88940 resultats

fideïcometre

fideïcometre

verb transitiu dret civil Establir un fideïcomís
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ fideïcomís


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">fideïcomís</title>

Partició sil·làbica: fi_de_ï_co_mís
Etimologia: del ll. fideicommissum, íd. 1a font: 1272, CTort.
    [plural fideïcomisos] masculí
  1. dret civil i dret català
    1. Disposició segons la qual una persona, en testament o en capítols matrimonials, deixa tots els seus béns o una part a una altra persona amb l’encàrrec que els conservi i els transmeti a un tercer, anomenat fideïcomissari.
    2. fideïcomís d’elecció Modalitat fideïcomissària caracteritzada per la circumstància que l’hereu fiduciari gaudeix alhora de la facultat de poder escollir, entre les persones designades pel causant, qui ha d’entrar en l’herència en qualitat d’hereu fideïcomissari, o també la de poder distribuir lliurement l’herència entre les persones cridades pel causant com a hereus fideïcomissaris.
    3. fideïcomís de residu Modalitat fideïcomissària caracteritzada perquè el primer cridat (l’hereu o legatari fiduciari) té unes facultats dispositives més àmplies que les d’un fiduciari normal.
    4. fideïcomís singular Fideïcomís consistent en l’encàrrec fet a l’hereu pel testador de lliurar una cosa determinada a un tercer.
    5. fideïcomís universal Fideïcomís segons el qual l’hereu ha de transmetre tota l’herència a un tercer, bé que té dret a retenir la llegítima o, en dret català, la quarta trebel·liànica.
  2. dret internacional Tutela.

■ fideïcomís

plural fideïcomisos masculí dret civil i dret català Disposició segons la qual una persona, en testament o en capítols matrimonials, deixa tots els seus béns o una part a una altra persona amb l’encàrrec que els conservi i els transmeti a un tercer, anomenat fideïcomissari fideïcomís d’elecció Modalitat fideïcomissària caracteritzada per la circumstància que l’hereu fiduciari gaudeix alhora de la facultat de poder escollir, entre les persones designades pel causant, qui ha d’entrar en l’herència en qualitat d’hereu fideïcomissari, o també la de poder distribuir lliurement l’herència entre…
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ fideïcomissari
| fideïcomissària


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">fideïcomissari</title>

Partició sil·làbica: fi_de_ï_co_mis_sa_ri
Etimologia: del ll. fideĭcommissarius, -a, -um, íd. 1a font: 1272, CTort.
  1. dret civil
    1. adjectiu Relatiu o pertanyent al fideïcomís.
    2. masculí i femení Persona a favor de la qual hom estableix un fideïcomís.
  2. adjectiu i masculí dret internacional Dit del país sotmès a la tutela d’un altre, anomenat fiduciari, a qui ha estat confiada temporalment la seva administració.

■ fideïcomissari
| fideïcomissària

dret civil adjectiu Relatiu o pertanyent al fideïcomís masculí i femení Persona a favor de la qual hom estableix un fideïcomís adjectiu i masculí dret internacional Dit del país sotmès a la tutela d’un altre, anomenat fiduciari , a qui ha estat confiada temporalment la seva administració
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ fideïcomitent


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">fideïcomitent</title>

Partició sil·làbica: fi_de_ï_co_mi_tent
Etimologia: del ll. fideicommittens, -ntis, participi pres. de fideicommittĕre ‘establir un fideĭcomís’
  1. masculí i femení dret civil Persona que estableix un fideïcomís.
  2. masculí dret internacional Institució que estableix un fideïcomís.

■ fideïcomitent

masculí i femení dret civil Persona que estableix un fideïcomís masculí dret internacional Institució que estableix un fideïcomís
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

fideisme


<title type="display">fideisme</title>

Partició sil·làbica: fi_de_is_me
Etimologia: formació culta analògica sobre la base del ll. fides ‘fe’
masculí religió i filosofia Doctrina que accepta la fe i la revelació divina com a darrer criteri de certesa per a conèixer els primers principis metafísics, ètics i religiosos, inaccessibles a la raó.

fideisme

masculí religió i filosofia Doctrina que accepta la fe i la revelació divina com a darrer criteri de certesa per a conèixer els primers principis metafísics, ètics i religiosos, inaccessibles a la raó
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

fideista


<title type="display">fideista</title>

Partició sil·làbica: fi_de_is_ta
Etimologia: formació culta analògica sobre la base del ll. fides ‘fe’
  1. adjectiu Relatiu o pertanyent al fideisme.
  2. masculí i femení Seguidor del fideisme.

fideista

adjectiu Relatiu o pertanyent al fideisme masculí i femení Seguidor del fideisme
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ fidejussió

■ fidejussió

femení dret romà Forma de fiança per a tota mena d’obligacions que revestia la forma de contracte verbal i solemne per estipulació
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

fidejussor

fidejussor

masculí dret romà Fiador del compliment d’un deute en virtut d’una fidejussió
Gran Diccionari de la llengua catalana

fidejussori
| fidejussòria

fidejussori
| fidejussòria

adjectiu dret romà Relatiu o pertanyent a la fidejussió antigament Propi de la fiança
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ fidel


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">fidel</title>

Etimologia: del ll. fĭdēlis, íd., cat. ant. feel, per via popular 1a font: s. XII, Hom.
    1. adjectiu Que no manca a la fe promesa.
    2. adjectiu i masculí i femení especialment religió Seguidor d’una fe religiosa. Els fidels musulmans. La missa participada pels fidels.
    3. adjectiu i masculí i femení litúrgia Creient que ha rebut la iniciació sacramental completa, en contraposició al catecumen.
  2. adjectiu
    1. Que no manca a allò a què s’ha compromès envers algú. Un treballador fidel.
    2. Un home fidel a la seva paraula, als seus juraments.
    1. adjectiu i masculí i femení Constant en afecció o lleialtat envers aquella persona amb qui hom té un lligam d’amor, de gratitud, d’honor, etc. Un súbdit fidel, un fidel. Uns amants fidels. Un amic fidel.
    2. masculí història Noble hispanogot lligat al rei per un vincle, privat, de fidelitat.
    3. adjectiu per analogia Un gos fidel al seu amo.
  4. adjectiu per extensió Un comportament, una actitud, fidel.
    1. adjectiu figuradament Exacte, verídic. Una narració fidel. Un testimoniatge fidel. Una còpia, una traducció fidels.
    2. masculí dret administratiu Persona encarregada de controlar el servei públic de determinades operacions de mesura i els aparells amb els quals aquestes són fetes per tal que compleixin les condicions d’exactitud i de legalitat establertes per l’autoritat.

■ fidel

adjectiu Que no manca a la fe promesa adjectiu i masculí i femení especialment religió Seguidor d’una fe religiosa Els fidels musulmans La missa participada pels fidels adjectiu i masculí i femení litúrgia Creient que ha rebut la iniciació sacramental completa, en contraposició al catecumen adjectiu Que no manca a allò a què s’ha compromès envers algú Un treballador fidel Un home fidel a la seva paraula, als seus juraments adjectiu i masculí i femení Constant en afecció o lleialtat envers aquella persona amb qui hom té un lligam d’amor, de gratitud, d’honor, etc Un súbdit fidel, un fidel Uns…
Informació complementària
Traducció