Es mostren 88940 resultats

■ fogatge


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">fogatge</title>

Etimologia: de foc 1a font: 1314
    masculí història
  1. Dels segles XIV al XVII, imposició que les corts generals establien per convinença amb el rei dels estats de la corona catalanoaragonesa a raó d’una quantitat per foc o casa habitada, per tal de subvenir a necessitats de la corona o de la terra.
  2. Fogatjament.
  3. Als regnes de Mallorca i de València, nom donat també a l’impost del monedatge o morabatí.

■ fogatge

masculí història Dels segles XIV al XVII, imposició que les corts generals establien per convinença amb el rei dels estats de la corona catalanoaragonesa a raó d’una quantitat per foc o casa habitada, per tal de subvenir a necessitats de la corona o de la terra Fogatjament Als regnes de Mallorca i de València, nom donat també a l’impost del monedatge o morabatí
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ fogatger
| fogatgera

■ fogatger
| fogatgera

adjectiu història i dret català Als segles XIV-XVII, dit del foc o la llar que podia ésser tingut en compte en la confecció d’un fogatjament
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ fogatjador

■ fogatjador

masculí història Persona encarregada de la confecció d’un fogatjament
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ fogatjament

■ fogatjament

masculí història del dret Relació de focs, distribuïts per localitats, termes i demarcacions superiors, per a l’exacció de la imposició del fogatge antigament Empadronament
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ fogatjar

■ fogatjar

verb transitiu Incloure en un fogatjament Fer un fogatjament antigament Empadronar
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ fogó


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">fogó</title>

Homòfon: fogor
Etimologia: de foc 1a font: 1403
    masculí
    1. termotècnia Fogar.
    2. especialment oficis manuals i llar, assumptes domèstics Fogar instal·lat a les cuines en un buit fet en un massís d’obra en forma de taula, amb un forat lateral per a donar-hi accés a l’aire i treure’n la cendra i un forat a sobre, on hom posa allò que cal escalfar.
    3. oficis manuals i llar, assumptes domèstics Suport on hom col·loca un recipient per a escalfar-ne el contingut i que té un dispositiu adequat per a la combustió d’un combustible qualsevol o bé va proveït d’unes resistències elèctriques que produeixen la calor necessària. Un fogó elèctric. Una cuina de quatre fogons. Un fogó portàtil.
    4. plural Taulell de cuina.
  2. armament cassoleta 2 4.
  3. sortir de fogó Perdre la continença, especialment per ira.

■ fogó

masculí termotècnia Fogar especialment oficis manuals i llar, assumptes domèstics Fogar installat a les cuines en un buit fet en un massís d’obra en forma de taula, amb un forat lateral per a donar-hi accés a l’aire i treure’n la cendra i un forat a sobre, on hom posa allò que cal escalfar oficis manuals i llar, assumptes domèstics Suport on hom colloca un recipient per a escalfar-ne el contingut i que té un dispositiu adequat per a la combustió d’un combustible qualsevol o bé va proveït d’unes resistències elèctriques que produeixen la calor necessària Un fogó elèctric Una cuina de quatre…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ fogona

■ fogona

femení Fogó portàtil
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ fogonada

■ fogonada

femení Quantitat de carbó, de llenya, de caliu, etc, que cap en un fogó o un fogar per a combustible Flama que fa una càrrega de pólvora en inflamar-se
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ fogonejar

■ fogonejar

verb transitiu Cremar superficialment
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ fogoner
| fogonera

■ fogoner
| fogonera

masculí i femení Persona que té cura del foc, d’un aparell qualsevol de calefacció, d’una màquina de vapor, etc
Informació complementària
Traducció