Es mostren 88940 resultats

■ galivar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">galivar</title>

Homòfon: galibar
Etimologia: der. de gàlib, partint d’un sentit de ‘donar forma apropiada’, i d’aquí ‘afigurar, entrellucar, saber veure’
    verb
  1. transitiu Saber veure alguna cosa difícil de copsar, clissar.
  2. galivar-hi Veure-hi. No hi galiva: no s’adonarà de res.

■ galivar

verb transitiu Saber veure alguna cosa difícil de copsar, clissar galivar-hi Veure-hi No hi galiva no s’adonarà de res
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ gall1


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">gall</title><lbl type="homograph">1</lbl>

Etimologia: del ll. gallus, íd. 1a font: s. XIV, Llull
    masculí
  1. ornitologia
    1. Nom comú del mascle de diverses espècies d’ocells de l’ordre dels fasianiformes. Cal esmentar-ne el gall domèstic (o simplement gall) (Gallus gallus, família dels fasiànids), amb una cresta carnosa, tarsos esperonats, plomatge de coloració variable i cua arquejada.
    2. al cant del gall (o al gall cantant) A punta de dia.
    3. brega de galls espectacles Espectacle consistent a col·locar dos galls de baralla en una gallera perquè s’ataquin mútuament, generalment fins que un aconsegueix de matar l’altre.
    4. gall de baralla (o de brega, o de combat) espectacles Gall que té un fort instint de lluita i que hom sol aprofitar, degudament ensinistrat, per a les bregues de galls.
    5. gall de bosc Gall salvatge.
    6. gall dindi Ocell de l’ordre dels fasianiformes, de la família dels meleagrídids (Meleagris gallopavo), amb el plomatge bru bronzejat amb taques blanques, i el cap i el coll coberts de carúncules vermelles.
    7. gall faver Polla blava.
    8. gall fer Gall salvatge.
    9. gall salvatge Ocell de l’ordre dels fasianiformes, de la família dels tetraònids (Tetrao urogallus), de color gris el mascle i vermell terrós la femella.
    10. no cantar-ne (o no cantar-se’n) gall ni gallina (d’algú o alguna cosa) No parlar-ne ja ningú, haver caigut en l’oblit. Ara fa forrolla, però d’ací a uns quants anys no se’n cantarà gall ni gallina.
  2. figuradament Persona que, en un poble, en una comunitat, etc., vol manar-ho tot, és el principal, imposa la seva voluntat, etc.
  3. botànica Rosella.
  4. esports Categoria determinada pel pes de l’atleta pròpia d’alguns esports, com la boxa (entre 51 kg i 54 kg) i la lluita (fins a 57 kg).
  5. ictiologia Peix actinopterigi de l’ordre dels zeïformes, de la família dels zeids (Zeus faber), amb el cos alt i comprimit i amb punxes al cap, boca grossa protràctil i amb una taca negra a cada costat.
  6. música Nota falsa produïda per un cantant en el registre alt.
  7. pesca Conjunt format per tres planxes de suro superposades i lligades amb filferro, amb un forat al mig, on hom clava una banderola, un fanal encès o una campaneta, i que serveix, lligat al cap d’un ormeig, per a assenyalar on és calat aquest.



    8. Vegeu també:
    gall2

■ gall1

masculí ornitologia Nom comú del mascle de diverses espècies d’ocells de l’ordre dels fasianiformes Cal esmentar-ne el gall domèstic o simplement gall Gallus gallus , família dels fasiànids, amb una cresta carnosa, tarsos esperonats, plomatge de coloració variable i cua arquejada al cant del gall o al gall cantant A punta de dia brega de galls espectacles Espectacle consistent a collocar dos galls de baralla en una gallera perquè s’ataquin mútuament, generalment fins que un aconsegueix de matar l’altre gall de baralla o de brega , o de combat espectacles Gall que té un fort instint de…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

gall2

gall2

masculí botànica galló 1 Vegeu també gall 1
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

gal·la


<title type="display">gal·la</title>

  1. masculí i femení etnologia Individu d’un poble de raça etiòpida que habita el massís central d’Etiòpia.
  2. masculí lingüística Llengua del grup cuixític parlada pels gal·les.

gal·la

masculí i femení etnologia Individu d’un poble de raça etiòpida que habita el massís central d’Etiòpia masculí lingüística Llengua del grup cuixític parlada pels galles
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ gallada

■ gallada

femení Petita taca vermella en el rovell d’un ou fecundat grell
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

gal·landa

gal·landa

femení botànica Espígol dentat
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ gallard
| gallarda


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">gallard</title>

Etimologia: de l’oc. i el fr. gaillard ‘valent, vigorós’, der. segurament del ll. vg. *galleus ‘com la gala o cassanella’, o bé del cèlt. britònic gualart ‘dominador, sobirà’ 1a font: s. XIV
    adjectiu
  1. Dit d’una persona ben plantada.
  2. figuradament Valent, coratjós.

■ gallard
| gallarda

adjectiu Dit d’una persona ben plantada figuradament Valent, coratjós
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ gallarda


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">gallarda</title>

Etimologia: de gallard 1a font: c. 1900, Vayreda
    femení
  1. arts gràfiques Tipus de lletra o fosa que correspon al cos 8.
  2. dansa
    1. Dansa ternària de moviment viu, bé que mesurat.
    2. Antiga dansa de tipus senyorial de ritme viu alegre estesa per Europa, especialment a França, als segles XVI i XVII.

■ gallarda

femení arts gràfiques Tipus de lletra o fosa que correspon al cos 8 dansa Dansa ternària de moviment viu, bé que mesurat Antiga dansa de tipus senyorial de ritme viu alegre estesa per Europa, especialment a França, als segles XVI i XVII
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ gallardament

■ gallardament

adverbi Amb gallardia
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ gallardejar

■ gallardejar

verb intransitiu Mostrar gallardia
Informació complementària
Traducció